El Franquisme: L'Etapa del Creixement Econòmic

1. Liberalització Econòmica i Plans de Desenvolupament Econòmic

1.1. El Plan de Estabilización

- Cap al 1957 l'economia espanyola era tot un desastre, degut a l'esgotament de les reserves del Banc d'Espanya, gran dèficit comercial, inflació elevada i fort desequilibri pressupostari. Per estabilitzar l'economia, Espanya va acceptar una nova orientació econòmica, que va quedar recollida en el Plan de Estabilización (1959), que agrupava 3 grans eixos:
1. Estabilització econòmica: Per reduir la inflació, es van elevar els tipus d'interès, es van limitar els crèdits bancaris i es van congelar els sous.
2. Liberalització interior econòmica: Es va dur a terme eliminant organismes estatals interventors i la reglamentació de preus fixos.
3. Liberalització exterior econòmica: Eliminació d'obstacles al comerç exterior. Es va devaluar la pesseta quasi un 50% per facilitar els intercanvis.
- Uns quants organismes internacionals van atorgar préstecs a Espanya per evitar una possible suspensió de pagaments i plantar cara a la greu situació econòmica. La nova política pretenia incorporar l'economia espanyola als mercats internacionals i estimular el creixement econòmic.

1.2. L'Hora dels Tecnòcrates

- A partir del 1957, els governs nomenats per Franco van incorporar una nova generació de polítics. Presentaven un perfil més tècnic que ideològic i estaven més preparats professionalment. Per això, se'ls deia tecnòcrates. Per a ells, l'única manera de mantenir el règim franquista era fer algunes reformes administratives i impulsar una política de creixement econòmic (el desarrollismo econòmico).
- El predomini dels tecnòcrates va despertar les reticències dels sectors falangistes, que van ser relegats als ministeris més socials (treball, habitatge, sindicats)

1.3. Els Plans de Desenvolupament

- Després del Plan de Estabilización es van crear uns plans de desenvolupament econòmic i social. Eren una planificació orientativa amb l'objectiu d'impulsar l'activitat del sector públic i d'oferir previsions i ajudes als inversors privats.
- Es van promulgar 3 plans de vigència quadriennal i es va crear una comissaria del Plan de Desarrollo, presidida per Laureà López Rodó. Aquests plans van obrir 2 línies d'actuació: les accions estructurals i els pols de desenvolupament.
- Els resultats de la planificació franquista van ser molt limitats, perquè en molts casos els recursos es van invertir ineficaçment. El resultat més reeixit va ser dotar el país d'infraestructures (carreteres i refineries de petroli) i de matèries bàsiques (acer i carbó).

1.4. El Paper de l'Estat

- La proposta dels tecnòcrates incloïa la necessitat d'adequar el funcionament de les administracions públiques a la nova orientació econòmica i incrementar-ne els recursos: es va implantar una reforma fiscal que va resultar insuficient.
- L'actuació d'Hisenda es va concertar a limitar el dèficit públic i a controlar la despesa pública.
- Durant aquests anys es van modificar les prioritats econòmiques del govern, motivades per les necessitats del desarrollismo. Els pressupostos dels ministeris dedicats a serveis socials i a infraestructures van experimentar un creixement notable.

2. Els Anys del Creixement Econòmic

2.1 El Protagonisme de la Indústria

- El motiu principal de l'expansió econòmica va ser la indústria, que va augmentar la producció un 10% anual. Les causes van ser la millora de la productivitat industrial, la importació de maquinària de tecnologia, la inversió i els baixos costos salarials.
- Es va produir una diversificació de la producció, derivada d'un creixement del sector metal·lúrgic, químic i alimentari.
- També hi va haver una reestructuració dels sectors tradicionals. Algunes indústries amb una necessitat tecnològica poc important van experimentar un creixement considerable.
- Les zones amb més tradició fabril van continuar el seu predomini, tot i que també es va produir la industrialització de zones noves. A Catalunya van experimentar un creixement les indústries metal·lúrgiques, químiques i farmacèutiques. Anys 70: obren centrals nuclears Vandellòs i Ascó.

2.2 La Transformació de l'Agricultura

- Durant els 60 es va produir una crisi de l'agricultura tradicional cerealista. L'adequació de la producció agrària a les necessitats de la dieta de les classes urbanes va comportar l'abandonament de les explotacions agràries menys rendibles i la transformació d'altres.
- L'augment de la demanda de productes ramaders i hortofrutícoles va portar molts propietaris a invertir en espècies, maquinàries, adobs i llavors. Això va comportar una intensificació dels conreus i la creació d' explotacions ramaderes modernes. A Catalunya, el canvi més important es va produir en la ramaderia intensiva, 50% de la producció agropecuària.
- Per millorar la rendibilitat de la nova agricultura, el govern va estimular la concentració parcel·lària i va promoure els regadius. La mecanització agrícola va fer que molts pagesos emigressin cap a zones industrials.
- Això va transformar el camp espanyol: l'èxode rural va comportar- disminució de la població activa agrària, desaparició de moltes explotacions petites i creació de noves empreses agràries.

2.3 La Modernització dels Serveis i de la Construcció

- Es va produir un increment considerable del pes dels serveis en l'economia com a resultat de la urbanització, de l'augment de les xarxes de comerç, de la millora dels mitjans de transport i de comunicació i el desenvolupament del turisme.
- El comerç internacional va créixer en les importacions i exportacions. Exportacions principals: deixa de ser productes agrícoles i minerals i passen a ser-ho béns d'equipament i automòbils.
- La construcció va rebre un incentiu gràcies a l'edificació de nombrosos habitatges a les àrees urbanes i d'instal·lacions hoteleres a les àrees turístiques. A Catalunya s'hi van construir les primeres autopistes de peatge.
- La necessitat de finançament de les noves activitats econòmiques va promoure el desenvolupament del sector bancari, que va invertir en noves indústries, va atorgar crèdits i va actuar en les inversions de capital estranger. El reforçament d'aquest sector va venir acompanyat d'una concentració bancària molt notable.

2.4 La Fragilitat del Model Econòmic

- La llarga etapa de creixement econòmic va generar un increment del 40% de la renda per habitant entre el 1960 i 1975. El nivell de vida s'anava apropant a la mitjana europea.
- Però la rapidesa i la profunditat de les transformacions no podien amagar la feblesa del model econòmic. Tot i que la producció havia augmentat, també la dependència de l'economia de factors externs. Espanya necessitava importar tecnologia i inversions estrangeres (molts costos).
- La manca de recursos públics va fer que l'Estat no fos capaç de complir la seva funció quant a redistribució de rendes, ni impulsar construcció d'infraestructures adequades, ni crear serveis públics. Les febleses es van palesar en la greu crisi econòmica mundial iniciada el 1973.

3. Europa Va Salvar Espanya?

- El canvi d'orientació econòmica iniciat amb el Plan de estabilización va donar lloc al creixement i la modernització de l'economia. A Catalunya: expansió superior a la mitjana espanyola.
- El discurs franquista va presentar el desenvolupament econòmic dels 60 com a resultat dels encerts del règim. La majoria d'historiadors coincideixen que va ser un "miracle espanyol", com a resultat de la vinculació de l'economia espanyola al mercat internacional i a l'aprofitament de l'onada d'expansió econòmica europea.
- Els enormes recursos financers que es van invertir per evitar la fallida de l'economia provenien de l'exterior. Van arribar per 3 camins: les trameses dels emigrants, les divises dels turistes i les inversions de les empreses estrangeres.
- Espanya va rebre de l'exterior els recursos financers que van permetre equilibrar el dèficit de pagaments.