El Franquisme i l'Evolució del Sistema Urbà
Inici del franquisme i model d’estat
Després de la Guerra Civil (1936-1939), Francisco Franco va instaurar una dictadura personal que es va mantenir fins a la seva mort el 1975. El règim franquista es caracteritzava per ser un estat autoritari, centralista i antidemocràtic, sense constitució ni separació de poders. El model d’estat es basava en l’existència d’un únic partit, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i en la concentració de tots els poders en la figura de Franco. A més, es va eliminar qualsevol forma d’autonomia territorial, com la de Catalunya, imposant un estat unitari.
Bases ideològiques i lleis del règim
El règim es fonamentava en el nacionalcatolicisme, que unia l’Església catòlica amb l’Estat, així com en l’anticomunisme i el rebuig del liberalisme. Franco era considerat el líder indiscutible, amb un fort suport de l’exèrcit. No hi havia una constitució, però sí un conjunt de lleis fonamentals:
- Fuero del Trabajo (1938)
- Ley de Cortes (1942)
- Fuero de los Españoles (1945)
- Ley de Sucesión (1947)
Aquestes lleis definien Espanya com un regne. Els principals suports del règim eren l’exèrcit, l’Església, la Falange i les classes altes.
Relacions exteriors
En l’àmbit internacional, el franquisme va passar per tres etapes:
- Aïllament (1939-1950): Per la proximitat amb els règims d'Adolf Hitler i Benito Mussolini.
- Apropament (1950-1959): Amb la Guerra Freda, Espanya es va aliar amb els Estats Units (Pactes de Madrid).
- Obertura (1959-1975): Integració progressiva en organismes internacionals.
Política econòmica: autarquia i desenvolupament
Durant els anys quaranta, el règim va aplicar una política d’autarquia (autosuficiència), que va provocar fam i mercat negre. A finals dels cinquanta, el Pla d’Estabilització de 1959 va obrir l’economia. Durant els anys seixanta es va produir el “miracle espanyol”, basat en la industrialització, el turisme i l’emigració, tot i que va comportar problemes socials com el barraquisme.
Oposició al règim
L’oposició va ser present des del principi:
- Maquis: Grups guerrillers en zones rurals.
- Oposició monàrquica: Manifest de Lausana i d’Estoril (1947).
- Altres: Comunistes, socialistes, moviments obrers i el Contuberni de Munic.
Oposició cultural a Catalunya
A Catalunya, el règim va prohibir l’ús públic del català, però es van mantenir activitats clandestines per defensar la llengua i la cultura gràcies a intel·lectuals, artistes i editorials.
Crisi del règim i final
Durant els anys setanta, el règim va entrar en crisi per l'activitat d'ETA, la crisi econòmica i el desgast social. La mort de Franco el 1975 va marcar l'inici de la transició democràtica.
La ciutat i el sistema urbà
En un món globalitzat, les ciutats estan connectades en xarxes urbanes. Destaquen les ciutats globals, amb influència internacional. A Europa sobresurten eixos com la banana blava i l’eix mediterrani.
Formes d’organització urbana
- Àrees metropolitanes: Ciutat principal amb nuclis al voltant.
- Conurbacions: Diversos nuclis amb importància similar.
- Megalòpolis: Grans regions urbanes interconnectades.
A Espanya, el sistema urbà és jerarquitzat, amb Madrid i Barcelona com a centres principals.
La ciutat: definició i funcions
La ciutat es diferencia del medi rural per la densitat, la concentració d'activitats (secundari i terciari) i l'estil de vida. Les seves funcions inclouen l'administrativa (CBD), cultural, comercial, residencial, industrial i turística.
Urbanisme i morfologia
L'urbanisme regula el creixement i l'ús del sòl. La morfologia urbana pot ser:
- Irregular: Carrers estrets i desordenats.
- Radiocèntric: Carrers que parteixen d'un centre.
- Reticular: Carrers perpendiculars (eixamples).
- Models moderns: Ciutat jardí i ciutat funcionalista.