Riscos naturals meteorològics i geològics a Catalunya: aiguats, nevades i esllavissades

Resum

El document presenta els principals riscos naturals relacionats amb les condicions meteorològiques, com els aiguats, les nevades, les pedregades i els temporals de vent, i també alguns riscos geològics, com les esllavissades. Explica els perills que cada fenomen comporta per a la població i les infraestructures, i indica en quines èpoques i zones són més freqüents.

Punts clau

Els riscos naturals tenen l'origen en els canvis de condicions dels fenòmens naturals.
Els aiguats són típics del clima mediterrani i són més freqüents a finals de la tardor (setembre, octubre i novembre).
Les nevades es produeixen quan la temperatura de l'aire és inferior o pròxima al punt de congelació, i poden aïllar la població.
El torb és una tempesta de neu combinada amb forts vents, i les allaus són un risc associat a les nevades.
Si el gel té entre 2 i 5 mm s'anomena calamarsa; si és més gran, pedra.
Les esllavissades són el desplaçament del terreny en un vessant per acció de la gravetat i són especialment rellevants als Pirineus i a les serralades del Sistema Mediterrani.

Posa't a prova

Riscos naturals

Els riscos naturals tenen el seu origen en els canvis de condicions dels fenòmens naturals.

Riscos naturals relacionats amb les condicions meteorològiques

Aiguats

Són una manifestació típica del clima mediterrani i consisteixen en pluges fortes que poden produir torrentades i inundacions. Els aiguats poden comportar diversos problemes i riscos per a la població:

Inundació de carreteres i habitatges.
Talls i dificultats de circulació.
Arrossegament de vehicles.

L'època més freqüent en què es produeixen és a finals de la tardor, entre els mesos de setembre, octubre i novembre.

Nevades

Són precipitacions en forma de cristalls de gel que es produeixen quan la temperatura de l'aire és inferior o pròxima al punt de congelació. Poden provocar:

Talls de carreteres.
Augment d'accidents de trànsit.
Aïllament de la població per manca de serveis bàsics.

Els riscos associats són el torb (tempesta de neu combinada amb forts vents) i les allaus. La urbanització creixent del territori i la impermeabilització d'una superfície cada cop més gran del sòl provoquen una menor retenció de l'aigua de pluja i una major escorrentia de les aigües pluvials.

Pedregades

Són precipitacions en forma de grans de gel de mida variable:

Si tenen entre 2 i 5 mm, s'anomena calamarsa.
Si tenen una mida més gran, pedra.

Les pedregades poden provocar grans danys a les collites i als fruits, que queden picats i no són aptes per a la venda.

Temporal de vent

Són bufades intenses de vent que presenten augments sobtats de força. Els temporals de vent, les ventades i els tornados poden provocar estralls importants i generar perills greus per a les persones.

Riscos geològics

Esllavissades

És el desplaçament del terreny en un vessant cap a l'exterior per acció de la gravetat. Generalment estan associats a pluges, però també poden produir-se per altres causes, com ara els terratrèmols.

Les esllavissades poden destruir les obres públiques, tallar carreteres i soterrar cases i persones. Són especialment rellevants als Pirineus i a les serralades del Sistema Mediterrani.

Preguntes freqüents

Quan es produeixen més sovint els aiguats a Catalunya?

L'època més freqüent és a finals de la tardor, entre els mesos de setembre, octubre i novembre. Són una manifestació típica del clima mediterrani.

Quina diferència hi ha entre calamarsa i pedra?

Les dues són precipitacions en forma de grans de gel. La calamarsa té entre 2 i 5 mm, mentre que la pedra té una mida més gran.

Quines zones són més afectades per les esllavissades?

Les esllavissades són especialment rellevants als Pirineus i a les serralades del Sistema Mediterrani. Generalment estan associades a pluges, però també poden tenir altres causes, com els terratrèmols.