El Franquisme: Fases, Repressió i Oposició (1939-1975)
La fase tecnocràtica (1959 – 1969)
Es va caracteritzar per l’arribada al govern dels tecnòcrates, impulsant la modernització de l’economia i de la societat espanyoles.
Durant aquesta fase es van aprovar diverses lleis:
- Ley de Prensa
- Ley de Libertad Religiosa
- Ley Orgánica del Estado, amb la qual es volia assegurar:
- La pervivència del règim
- La separació del Cap d’Estat i del govern
- L’elecció d’un terç de les Corts
- Designar un Successor (el príncep Joan Carles, designat el 23 de juny de 1969)
La fase de descomposició del règim (1969 – 1975)
Els primers símptomes de descomposició de la dictadura franquista van començar a aparèixer a partir del 1969, manifestats en diversos factors:
- El deteriorament físic de Franco
- El distanciament de l’Església
- Atemptats d’ETA i FRAP
- Tensions entre immobilistes i aperturistes
- L’assassinat de Carrero Blanco
- La impotència i repressió del govern d’Arias Navarro
- Les sentències de mort
La repressió franquista
El règim franquista va mostrar des del primer moment una de les seves característiques principals: la repressió. Aquesta es va dirigir contra:
- Els moviments democràtics i d’esquerres
- Els valors de la República
- L’expressió nacionalista
La repressió política, social i cultural
La repressió contra els moviments democràtics i d’esquerres es va articular principalment mitjançant dues lleis:
- La Ley de Responsabilidades Políticas
- La Ley de Represión de la Masonería y el Comunismo
Milers de persones van ser jutjades, empresonades i afusellades.
Les depuracions
Hi va haver depuracions massives. A Catalunya, per exemple, van suposar l’acomiadament d’uns 25.000 funcionaris i empleats públics. Centenars de mestres van ser expulsats del cos o traslladats fora del territori.
La repressió cultural
La repressió cultural es va manifestar en:
- L’enaltiment de la figura de Franco
- La tergiversació de la història
- El foment dels valors conservadors
L’intent de genocidi cultural a Catalunya
La dictadura franquista va voler imposar un nacionalisme espanyol unitari i eliminar les identitats nacionals perifèriques.
Es van prohibir els símbols identitaris catalans, incloent:
- La derogació de l’Estatut d’Autonomia
- La prohibició de l’ús públic del català
- La prohibició de la senyera (especialment els primers anys)
- Els canvis de topònims
Lluís Companys, president de la Generalitat, va ser afusellat per rebel·lió militar.
L’oposició a la dictadura franquista
L’oposició durant la fase totalitària (1939 – 1959)
A Espanya, els principals fronts de lluita antifranquista durant aquesta fase van ser tres:
- El moviment obrer: L’activitat clandestina de grups com el PCE, PSOE i CNT mai es va interrompre.
- Els grups monàrquics: Van conspirar contra el règim, destacant el Manifest de Joan de Borbó demanant la restauració de la monarquia.
- El maquis o guerrilla: Grups que volien continuar la guerra civil mitjançant la lluita armada.