El Franquisme: Relacions Internacionals, Evolució i Autarquia (1939-1959)

Relacions internacionals i evolució del règim franquista (1939-1959)

La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-1945)

Al començament de la 2a Guerra Mundial, el franquisme va mostrar el seu suport a les potències de l’eix, però Espanya es va declarar neutral. En política interior, FET y de las JONS va tenir un paper hegemònic en el nou Estat nacionalsindicalista que volia imitar els règims feixistes.

La no-bel·ligerància

La victòria d’Alemanya sobre França va fer passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància amb suport diplomàtic a les potències de l’Eix. Espanya no va entrar a la guerra, però va col·laborar en l’esforç bèl·lic amb material i la División Azul el 1941, que va anar a la URSS a combatre.

Retorn a la neutralitat

L’octubre del 1943, la guerra va anar malament per a les potències de l’Eix i el règim de Franco se’n va distanciar. Amb la derrota d’Alemanya el 1945, el franquisme es va distanciar del feixisme i es va presentar com un règim catòlic conservador i anticomunista. Es van abandonar els símbols més feixistes.

Els anys del boicot internacional (1945 – 1947)

El franquisme va viure una etapa d’aïllament i rebuig internacional. Les Nacions Unides van condemnar el règim de Franco i van recomanar la retirada dels ambaixadors. Franco ho va presentar com una maniobra estrangera per desprestigiar Espanya i portar els espanyols a una nova guerra civil. A conseqüència de l’aïllament econòmic internacional, va rebre ajuts força reduïts i no es va poder beneficiar del Pla Marshall i va ser exclòs de l’OTAN.

Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947 – 1953)

A partir del 1947, amb l’inici de la Guerra Freda, Espanya va passar a ser un aliat dels EUA en la lluita contra el comunisme. Es va produir una acceptació internacional del règim i el 1951 Franco va remodelar el govern per apropar-se a les potències occidentals. Va predominar el nacionalcatolicisme. El 1953 es va fer el Pacte de Madrid, on Franco va obtenir el reconeixement internacional del règim pels EUA. Va incloure aspectes defensius i econòmics, i els nord-americans van pactar fer un seguit d’instal·lacions militars a canvi de material bèl·lic i ajuda econòmica i tècnica.

Els primers intents d’obertura (1953-1959)

La situació econòmica era molt difícil i les ajudes no van aconseguir salvar la crisi interna. Hi va haver una onada de protestes obreres i moviments de dissidència a la universitat. Es va liberalitzar l’economia i es va fer un canvi de govern el 1957, apartant els falangistes i catòlics per donar entrada als tecnòcrates (homes procedents de l’Opus Dei que van ocupar llocs decisius en la direcció econòmica del país). El 1955 Espanya va entrar a l’ONU.

L’estructura del nou Estat

Lleis fonamentals

Es van establir unes lleis polítiques que organitzessin l’Estat. Franco va concentrar molts poders fins a la seva mort. El 1938 es va establir el Fuero del Trabajo, la 1a llei fonamental d’inspiració feixista. El 1945 es va instaurar el Fuero de los Españoles per aparentar certes llibertats polítiques. El 1947, la Llei de successió podia designar un successor a títol de rei.

La democràcia orgànica

El franquisme rebutjava el sistema democràtic i es va inspirar en l’Estat corporativista italià, que estava organitzat a partir de la família, el municipi i el sindicat. El sistema es va anomenar democràcia orgànica per donar legitimitat al règim, però negant la democràcia representativa. La representació popular es va regular a partir de la Llei consultiva de les Corts. Els seus representants eren procuradors designats pel poder i pel seu càrrec, o representaven el sindicat, l’administració local i la família, que votaven els caps de família. Franco controlava el poder legislatiu. A cada província hi havia un governador civil i un governador militar. Els sindicats verticals eren on es dictaven les condicions laborals i no tenien dret a vaga. Això va permetre uns beneficis empresarials molt elevats.

Autarquia i racionament

L’autarquia i els seus efectes (1939 – 1959)

L’autosuficiència econòmica de la primera etapa, fonamentada en una política econòmica d’aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per l’intervencionisme de l’Estat, va tenir 3 grans àmbits d’actuació:

• Reglamentació del comerç exterior. Les exportacions van passar a ser controlades per l’Estat. Es van reduir les importacions. Es van encarir els productes que l’Estat havia d’importar. Hi havia manca d’abastament de matèries primeres i es va abaixar la producció industrial.
• Es va fonamentar la indústria afavorint la creació d’empreses públiques i la nacionalització de sectors indispensables que eren poc rendibles.
• El sector agrari va veure com es regulava la producció i comercialització dels seus productes. Es van posar uns preus oficials i es va frenar la modernització agrícola.

Racionament i mercat negre

Hi havia una alta corrupció. La reglamentació de l’economia comportava el control del mercat per l’Estat. Els productes havien de lliurar la producció a preu de taxes i l’Administració els venia. Va comportar una manca d’abastament d’aliments i el racionament dels productes de primera necessitat. Molts productors van preferir amagar la producció i vendre-ho al mercat negre.

Unes dures condicions de vida

El nivell de vida va disminuir a causa de la inflació i dels baixos salaris. El poder adquisitiu dels treballadors era inferior al de 1936. Com que la mà d’obra era barata, quan es volia augmentar la producció es contractava més personal en lloc de millorar la maquinària o la tecnologia. Això va comportar un retard tecnològic. La fam va afectar una part important de la població i faltaven habitatges dignes. Va augmentar el barraquisme a Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Es van estendre malalties ja eradicades com el còlera. El creixement vegetatiu i l’esperança de vida van disminuir.