Els Primers Freds: Simbolisme i Emoció en l'Escultura
Els Primers Freds
Miquel Blay, 1892
- Estil: Simbolisme
- Forma: Exempta
- Tipologia: Grup
- Tècnica: Talla
- Cromatisme: Monocrom
- Localització: MNAC (Barcelona)
Context Històric i Cultural
Aquesta escultura va ser realitzada durant el període de la Restauració Borbònica, caracteritzada per un bipartidisme on destacava el partit conservador, dirigit per Cánovas del Castillo, i un partit liberal fusionista, dirigit per Sagasta.
A nivell cultural, París era el centre artístic, i el món artístic girava al voltant dels salons; grans exposicions anuals organitzades per acadèmies sota el patrocini del govern, on s’exposaven les obres que havien passat una selecció oficial. Pren força la figura del marxant, que aconsella i dirigeix artistes i clients. Creix l’interès per l’art, i la crítica d’obres d’art apareix a la premsa. Una crítica adversa era preferible al silenci, que condemnava l’artista a l’oblit.
Descripció
Representa un home vell i una noia molt jove asseguts en un banc, amb signes d'estar patint. L'home gran, malgrat el seu patiment, intenta consolar la noia. Destaca perquè és capaç de produir sentiments de pena i compassió cap als dos personatges.
L'home representat:
- Vell i d'aparença feble, tot i que la seva musculatura (espatlles i amplitud del pit) recorden una força anterior ja perduda. El rostre està alçat i digne, dirigint-se cap a l’espectador.
- Barba poblada i cabell llarg, amb un estudi anatòmic que marca les arrugues i els músculs desgastats.
- Mans que mostren patiment i fred, de la mateixa manera que junta les cames, que estan ben arrelades a terra.
Ella busca la protecció de l'adult amb cada múscul del seu cos i recolza tendrament el cap a la clavícula de l'home gran, ajuntant les cames i els dos peus amb una actitud que mostra tan timidesa com indefensió.
S'estableix un petit diàleg entre els dos personatges quan ella aixeca el cap i dirigeix una mirada furtiva a l'home gran. Modelat amb molta delicadesa, i això fa que la llum sigui difusa, aguditzant d’aquesta manera la sensació de fred. S'observen alguns clarobscurs. La cara de la noia ens recorda a les dones d'aigua del Modernisme, tant pel cabell llarg com per l'sfumato de la seva cara.
- Cos de la noia: moviment en les línies diagonals que formen el cos i les cames.
Estil
Miquel Blay és un escultor que pertany al Simbolisme, que es caracteritza per:
- Moviment artístic sorgit a partir del 1880, com a reacció al Realisme i a l'Impressionisme.
- Consisteix a suggerir idees o emocions a partir d'imatges, en lloc de descriure-les.
- L’interès dels artistes d’aquest grup es dirigeix cap a temes relacionats amb el món interior i espiritual (esoterisme, misteri), i en altres casos on es representen temes vinculats a l’erotisme, la perversió, el món de les drogues i la mort.
- Blay estava molt influenciat per Rodin, evident en el tractament de la musculatura de l'home gran i en el recurs de la tècnica del non finito.
- Per a fer Els Primers Freds, Blay també es va influenciar en l'obra de Dominique Jean Hugues, Èdip a Colonna.
Significat i Funció
Els Primers Freds són una interpretació de l’obra de Dominique Jean Hugues (Èdip a Colonna). Totes dues obres es componen d'un parell de figures, un vell i una jove, asseguts en un banc. Però mentre a l’obra francesa els personatges s’identifiquen amb Èdip i la seva filla Antígona, en el cas de Blay els dos personatges són anònims. A totes dues escultures, l’home vell s’encara amb l’espectador i, tant per l’expressió com per la seva postura, volen superar el seu propi patiment.
Funció: símbol de la pobresa i la misèria de la humanitat. Va ser presentada l’any 1892 a l’Exposició Nacional a Madrid, guanyant el primer premi.