Frida Kahlo i el marxisme: anàlisi de "El marxisme curarà els malalts"
El marxisme curarà els malalts
Fitxa tècnica
Títol: El marxisme curarà els malalts
Autora: Frida Kahlo
Cronologia: 1954
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 76 x 61 cm
Estil: Surrealista
Tema: Simbòlic
Localització: Museu Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)
Biografia de l'autora
Frida Kahlo és l'artista mexicana més internacional del segle XX. Quan tenia sis anys va patir poliomielitis i als divuit va tenir un greu accident de circulació. Durant els llargs períodes de convalescència va aprendre de manera autodidacta l'art de la pintura, en el qual va reflectir les profundes seqüeles de l'accident. Les seves pintures mostren el seu compromís actiu a favor del comunisme.
Descripció formal
L'obra s'estructura a partir de l'autoretrat en primer terme de l'artista, reforçat per la situació simètrica en diagonal de les dues crosses. Aquest autoretrat s'estableix com a eix central de la composició. A partir de la seva figura se situen tots els altres elements escènics: col·loca a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista i a la seva dreta els vinculats a la pau marxista. A dalt, en segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l'espectador i comparteix el protagonisme amb Frida, que també adreça la seva mirada directament a l'espectador.
Malgrat la simetria, el quadre ofereix una marcada sensació de dinamisme, gràcies a les diagonals que formen diverses figures com les crosses, les grans mans que abracen l'artista i l'àguila de l'imperialisme.
Cada element del quadre està tractat amb una intenció realista clara; els detalls i els contorns es perfilen amb una fina línia negra. Aquest realisme es trenca en la comprensió global de l'obra, així com també en la representació de la llum i l'elecció cromàtica. Aquests dos últims aspectes estan supeditats al tema, de tal manera que el vermell i altres tonalitats fosques com el negre se situen a la dreta de la tela, al·lusius a l'imperialisme. En canvi, el blau, el groc i altres gammes més clares omplen la superfície esquerra de la tela i es vinculen positivament a la causa del marxisme.
Anàlisi conceptual
Frida expressa la utopia que la seva fe política en el comunisme la podrà alliberar, a ella i a tota la humanitat, del sofriment. L'autora s'autoretrata amb una cotilla de cuir —característica en la seva iconografia— davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la Terra i la part amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, s'eleva el colom de la pau entre els comunistes —l'URSS i la Xina— representats al globus terraqüi. A la part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta i l'àguila americana amb el cap de l'oncle Sam (personificació dels EUA i de l'imperialisme).
La salvació l'encarna el retrat de Marx, d'on surt una mà que ofega l'àguila. Dues mans enormes, una d'elles amb l'ull de la saviesa, simbolitzen el comunisme i aguanten l'artista de tal manera que pot prescindir de les crosses. El propòsit d'incloure continguts polítics a les seves obres no es va manifestar fins a la seva última fase creadora.
Models i influències
L'obra de Frida Kahlo és extremadament personal i la major part reflecteix les sensacions traumàtiques de la seva experiència vital. Però en els seus quadres s'observa l'interès per l'art precolombí i la preocupació política i social, aspectes que comparteix amb Diego Rivera, un famós muralista.
Obres de la mateixa autora
- Les dues Frides (1939)
- La columna trencada (1944)