Frida Kahlo: Vida, Obra i el seu Testament Polític
Antecedents i influències posteriors
L’obra de Frida Kahlo és extremament personal (durant els llargs períodes de convalescència va aprendre a pintar de manera autodidacta) i la major part reflecteix les sensacions traumàtiques de la seva experiència vital. A més a més, però, es pot rastrejar l’interès de l’artista per l’art precolombí i la influència dels grans muralistes mexicans: Diego Rivera (amb qui va estar casada), José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros.
Si bé André Breton va associar Kahlo amb el surrealisme, l’artista mexicana va rebutjar, al final de la seva vida, aquesta sintonia.
Relacions amb altres obres de l’autora
Altres obres de Frida Kahlo són: Les dues Frides (1939) i La columna trencada (1944).
Diferències amb altres solucions coetànies
L'obra presenta clares diferències amb els estils pictòrics contemporanis de caire abstracte.
Funció i significat de l’obra
Funció: estètica i expressiva perquè reflecteix el món interior de l’artista, però també propagandística de les idees revolucionàries del marxisme i del comunisme.
Significat: Kahlo expressa en aquesta obra la utopia que la seva fe política en el marxisme la podrà alliberar, a ella i a tota la humanitat, del sofriment. En el quadre, el món comunista suposa la pau i la felicitat, representat per:
- El colom de la pau
- L’URSS i la Xina
- Els rius blaus
- L’ull de la saviesa
- El retrat de Karl Marx
Mentre que el món imperialista suposa la guerra i la destrucció, representat per l’àliga imperial, l’Oncle Sam, l’explosió nuclear i els rius de sang. El propòsit d’incloure continguts polítics en les seves obres no es va manifestar fins a la seva darrera etapa creadora. Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesi del seu art, el seu testament polític, artístic i personal.
Context cronològic, històric i cultural
L’obra és del 1954, per tant forma part de la dècada dels anys 50, durant la Guerra Freda i la cursa d’armament, sobretot nuclear, entre les grans potències: els EUA i l’URSS. En el marc d’aquest enfrontament cal situar-hi l’Amèrica Llatina i Mèxic, sota la dominació imperialista dels EUA, que hi aplicà una política d’intervencionisme polític i econòmic. És en aquest context convuls que cal ubicar Kahlo i els pintors muralistes mexicans, com Diego Rivera, que prengueren partit i recolzaren l’URSS i el comunisme.