Frontera de Possibilitats de Producció i sistemes econòmics: resum

La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP)

La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) reflecteix la producció màxima que un país és capaç de produir en un determinat període de temps, aprofitant els seus recursos productius i la seva tecnologia de manera eficient. Per representar gràficament la FPP, el més habitual és suposar un país que produeix dos béns o serveis.

Representació Gràfica de la FPP

• a) En un diagrama es representen els béns o serveis als eixos.
• b) S'anoten les combinacions de recursos i es representen amb lletres. Cadascuna d'aquestes combinacions indica un punt eficient, ja que els recursos disponibles són aprofitats al màxim. S'uneixen els punts per traçar la FPP.
• c) La FPP té forma còncava: el cost d'oportunitat és creixent. Això vol dir que a nivells majors de producció d'un bé, la renúncia a l'altre és major, i a nivell menor, la renúncia és menor.
• d) Significat econòmic de l'eficiència:

Punts Eficients

1. S'empren tots els recursos (els recursos són limitats).
2. Per produir més d'un producte, hem de renunciar a l'altre (hi ha cost d'oportunitat).
3. És la producció màxima amb uns recursos determinats.

Punts Ineficients

1. No s'empren tots els recursos, és a dir, hi ha recursos no utilitzats.
2. Per produir més d'un producte, no cal renunciar a l'altre (no hi ha cost d'oportunitat).

Punts Inassolibles

No es pot produir amb els recursos disponibles actualment.

Creixement Econòmic

El creixement econòmic és l'increment del valor de la producció de béns i serveis d'una societat en un període de temps determinat. Permet arribar als punts inassolibles de la FPP.

Causes del Creixement Econòmic

Maneres de créixer econòmicament:

1. Augmentar els recursos productius (quantitat): A major quantitat de treballadors, instal·lacions, diners..., major serà la quantitat produïda.
2. Millorar la productivitat (qualitat): Com que no sempre és possible disposar de més recursos, l'ideal és procurar produir un major número d'unitats amb els mateixos recursos productius. Això s'aconsegueix mitjançant:
   • Formar els treballadors: com més alt és el nivell de formació d'un treballador, major valor serà capaç de generar.
   • Implantar avenços tecnològics: els nous mètodes de producció possibiliten una major producció o un major estalvi de costos.

El creixement econòmic es representa com un desplaçament cap a la dreta de la FPP. Aquest creixement pot afectar la producció de béns de manera diferent.

Producció vs. Productivitat

La productivitat no és el mateix que la producció; són conceptes íntimament lligats, però no són sinònims.

• La producció és major quan es produeixen més unitats.
• Per a una mateixa producció, pot haver més o menys productivitat en funció dels mitjans utilitzats per obtenir-la.
• La producció és una mesura absoluta (km, m...), mentre que la productivitat és una mesura que relaciona dues magnituds diferents (km/hora, unitat física/hora de treball).

Mesura del Creixement Econòmic: El PIB

La magnitud que mesura la producció associada al creixement econòmic és el Producte Interior Brut (PIB). El PIB és el valor de la producció de béns i serveis d'una societat en un període de temps determinat dins les fronteres d'un país, estigui produït per nacionals o estrangers. El creixement econòmic acostuma a presentar-se en forma de percentatge i en sèries temporals.

Els Sistemes Econòmics

Un sistema econòmic és la manera en què s'organitzen els individus d'una societat per solucionar els seus problemes econòmics bàsics:

• Què produir?
• Com produir-lo?
• Per a qui produir?

Les Doctrines Econòmiques

Els sistemes econòmics moderns no tradicionals es fonamenten en una determinada doctrina econòmica o Escola econòmica, que és el conjunt d'idees o opinions d'un grup d'economistes importants.

Tipus de Sistemes Econòmics

• Sistema Tradicional: Basat en la tradició, creences i pràctiques ancestrals.
• Sistema Centralitzat: Basat en l'autoritat de l'Estat (Doctrina: Marxisme - Karl Marx).
• Sistema Capitalista: Basat en la llibertat econòmica (Doctrina: Liberalisme - Adam Smith).
• Sistema Mixt: Combina la llibertat econòmica modulada per l'autoritat (Doctrina: Keynesianisme - John M. Keynes).

Economia Tradicional

En l'economia tradicional, la tradició, els usos i costums ancestrals determinen quins béns i serveis produeix la societat, com els produeix i entre quins membres s'han de repartir. Es produeix el mateix que s'ha produït sempre, amb els mètodes tradicionals, i es reparteix de la mateixa manera que ho han fet les generacions passades. Per trobar exemples purs hem de cercar societats pre-industrials, tot i que existeixen trets del sistema tradicional en altres sistemes (ex: els hindús no mengen vedella).

Economia de Mercat o Economia Capitalista

L'economia de mercat basa el seu funcionament en espais organitzats, els mercats, on consumidors i productors intercanvien béns i serveis a canvi d'un preu. Les vendes i preus resultants informen les empreses sobre l'èxit o el fracàs de les seves decisions. Aquest sistema de senyals fa necessària una comunicació directa entre consumidors i productors; els preus i les vendes transmeten el missatge i dirigeixen el mercat com si es tractés d'una mà invisible.

El conjunt d'empreses egoistes genera competència: si una empresa paga salaris baixos, una altra captarà els seus treballadors i farà fallida. Si cobra massa, una altra empresa vendrà a un preu inferior i farà fallida. Si una empresa no ven el que el mercat demana, una altra ho farà i farà fallida.

Funcionament de la Mà Invisible

Es tracta d'un cèlebre concepte adoptat per Adam Smith al segle XVIII que descriu el funcionament de l'economia de mercat sense la intervenció estatal. L'anomenada economia de mercat mai ha estat implantada en estat pur, exceptuant una determinada etapa a l'Anglaterra del segle XIX, coneguda amb el nom de capitalisme salvatge. Actualment, algunes economies que s'aproximen a aquest model amb la intervenció limitada de l'Estat són les de Singapur, Nova Zelanda, Àustria o Irlanda.

Funcions de l'Estat en l'Economia de Mercat

Amb la mà invisible ordenant el mercat, la intervenció de l'Estat o sector públic es limita, en principi, a dues qüestions:

1. Establir el marc jurídic institucional: Són necessàries unes lleis i normatives bàsiques que emparin les famílies i les empreses per al desenvolupament d'activitats sense perjudici (per exemple, un salari mínim o una jornada laboral limitada).
2. Subministraments públics:
   • No rendibles: Aquells que són oferts per l'Estat perquè l'empresa privada no els podria subministrar o a preus massa alts (com les carreteres o els parcs).
   • Estratègics: Serveis que, per la seva importància estratègica per al bon funcionament d'una democràcia, han de ser gestionats per l'Estat (com ara l'exèrcit, la policia o l'Administració de Justícia).

Avantatges del Sistema d'Economia de Mercat

• Els individus poden consumir i produir segons les seves preferències i disponibilitats.
• El sistema de preus fa possible que els excedents i les escassetats de béns i serveis no durin gaire.
• Decidir què s'ha de produir no requereix la intervenció de l'Estat.
• Els individus i empreses tenen incentius per actuar de manera eficient.

L'Economia de Planificació Centralitzada

Tot i que aquest sistema va arribar a ser l'imperant per a economies com la de la Xina o l'antiga Unió Soviètica, avui pràcticament ha desaparegut del món. Només existeix a Corea del Nord, Cuba, Vietnam i Laos.

L'agent econòmic rellevant és el sector públic i el seu objectiu principal és aconseguir l'equitat, entesa com un repartiment igualitari de la renda. L'Estat és el propietari dels recursos de producció i regeix el funcionament de l'economia en general.

L'Òrgan de Planificació Centralitzada

L'assignació de recursos corre a càrrec de l'anomenat òrgan de planificació centralitzada. Aquest òrgan públic i central ordena la totalitat de l'activitat econòmica sense deixar cap marge a empreses o famílies pel que fa a preus, vendes o altres indicadors propis del mercat. L'ordenació es realitza a través de plans econòmics plurianuals, on s'especifica fins al més mínim detall la vida econòmica del país (des del subministrament de recursos i mètodes de producció de les empreses, passant pels salaris dels treballadors, fins al repartiment d'aliments o el temps de vacances). Les empreses no basen la seva actuació a maximitzar beneficis o costos, sinó a complir els plans econòmics plurianuals.

Fracàs del Sistema de Planificació Centralitzada

Tot i que van aconseguir cobrir amb èxit les necessitats bàsiques en matèria d'ocupació, sanitat o educació, el sistema es va imposar a finals del segle XX. Les causes del fracàs són:

• Distorsió dels preus i salaris: Amb els preus i salaris fixats per l'Estat, les empreses no s'esforçaven per ser competitives entre elles, i augmentava la desmotivació dels treballadors.
• Excessiva burocràcia: El gran aparell administratiu necessari per a controlar el sistema econòmic es va revelar com un gegant amb peus de fang, presidit per la lentitud i la ineficàcia (es va anomenar l'infern burocràtic).
• Error de previsió: Davant l'absència de senyals econòmics reals (com els preus o les vendes en el sistema de mercat), els planificadors no tenien informació fiable sobre la marxa de l'economia, amb la qual cosa no sempre encertaven les previsions i assignacions de recursos.

L'Economia Mixta

Les limitacions de les economies capitalistes i de les planificades van donar lloc a l'economia mixta, on l'Estat intervé per corregir els desajustaments del mercat.

Funcions de l'Estat en l'Economia Mixta

A més de les funcions institucionals (establir lleis i normes que recullin l'activitat) i el subministrament de serveis públics no rendibles i estratègics, l'Estat en l'economia mixta té les funcions següents:

• Subministrar altres serveis públics: Serveis d'interès per al conjunt de la societat, com ara educació o sanitat.
• Redistribuir la renda: El sector públic mirarà de corregir les diferències socioeconòmiques amb la finalitat d'aconseguir un nivell mínim de benestar per a tothom. Alguns exemples són les pensions de jubilació, les subvencions a empreses per creació d'ocupació o els ajuts a les famílies nombroses.
• Suavitzar la inestabilitat cíclica: Lligat a la iniciativa privada, el sistema d'economia de mercat alterna fases d'expansió i fases de recessió. És responsabilitat de l'Estat aconseguir unes transicions entre les dues fases el menys traumàtiques possible (en fase d'expansió s'infla l'economia i en fase de recessió baixa).

L'Estat del Benestar

L'economia mixta se situa a mig camí entre el sistema d'economia de mercat i el de planificació centralitzada, i mira d'aprofitar els avantatges dels dos sistemes. En aquest sentit, les societats dels països rics, Espanya entre ells, van impulsar durant el segle XX l'anomenat Estat del Benestar. L'Estat del Benestar és un cas particular del sistema d'economia mixta caracteritzat per un alt grau d'intervencionisme de l'Estat en l'economia i una despesa social elevada (a Espanya, sanitat i educació).