Són variacions de les condicions ambientals que afecten la cèl·lula. Poden ser de tipus químic, tèrmic, lluminós, etc.
Un estímul de tipus químic són les substàncies que permeten la comunicació intercel·lular en els organismes pluricel·lulars (hormones i neurotransmissors).
Molècules missatgeres – senyals extracel·lulars que actuen com a estímuls d’altres cèl·lules.
Cèl·lula diana – qualsevol cèl·lula del cos humà sobre la qual pot actuar qualsevol tipus de substàncies específica, generalment parlem d’hormones.
Els receptors de senyals
Són proteïnes transmembranoses, situades sobre la superfície externa de la membrana plasmàtica.
Primer missatger – és quan la proteïna és específica per a cada tipus de molècula missatgera en els estímuls de naturalesa química.
Les molècules missatgeres s’uneixen als seus receptors específics, els receptors experimenten una modificació estructural.
Els sistemes de traducció de senyals
Són sistemes que transformen els primers missatgers en segons missatgers. Estan situats a la superfície interna de la membrana citoplasmàtica.
Segon missatger – és tota molècula que tradueix senyals extracel·lulars corrent en una cèl·lula, fins a induir a un canvi fisiològic en un efector. Es caracteritza pel seu pes molecular.
El sistema adenilat ciclasa
Un exemple de recepció i traducció de senyals és el constitueix la síntesi de l’AMP cíclic.
El primer missatger (hormona) s’uneix a una proteïna específica (el receptor). Aquesta unió produeix en la proteïna una modificació estructural que permet unir-se a la proteïna G i activar-la.
