La funció de relació i els òrgans dels sentits en humans

La funció de relació en els animals

Funció de relació: La capacitat de captar aquestes modificacions, o estímuls, i de donar-hi respostes adequades és indispensable per a assegurar la supervivència dels organismes en els animals. Necessita:

• Receptors: Converteixen els estímuls en impulsos nerviosos. Estan distribuïts per tot el cos.
• Sistema de coordinació: Interpreta els estímuls i elabora una resposta científica.
• Efectors: Executen la resposta (aparell locomotor i sistema endocrí).

Els receptors sensorials

Receptors: Cèl·lules nervioses especialitzades a captar uns tipus d'estímuls determinats. N'hi ha de dos tipus:

• Interns: A l'interior de l'organisme, capten informació del funcionament dels músculs, tendons, articulacions i algunes vísceres. Controlen la pressió sanguínia, la concentració d'oxigen a la sang i la posició del cos.
• Externs: A l'exterior del cos, capten estímuls de diversa naturalesa i permeten la relació amb el món exterior. S'agrupen en òrgans dels sentits.

El sentit de la vista

Sentit de la vista: Els òrgans encarregats són els ulls, mitjançant uns fotoreceptors que capten estímuls lluminosos i els envien al cervell. Són globus oculars situats a la part frontal del crani.

Estructura de l'ull

Estructura: Té una forma semblant a una esfera buida d'uns 20 mm. Consta de 3 capes:

• Escleròtica: Capa dura i opaca, de color blanc, on s'insereixen els músculs que mouen l'ull. La part anterior, transparent i més bombada, és la còrnia.
• Coroide: Capa de color negre vascularitzada que alimenta la retina. A la part frontal hi ha l'iris, un disc de color amb un orifici central que es diu pupil·la. A la part inferior de l'iris hi trobem el cristal·lí, que es deforma per tal d'enfocar imatges.
• Retina: Capa molt fina formada per dos tipus diferents de cèl·lules nervioses sensibles a la llum: els cons, que perceben els colors, i els bastons, que capten la intensitat de la llum. En aquesta capa hi trobem el punt cec i la fòvea.

Estructures annexes de l'ull

• Celles: Engruiximents de la pell situats al damunt dels ulls, en forma d'arc amb pèls, amb la funció de desviar la suor i la pols que cau perquè no entri als ulls.
• Parpelles: Dos plecs de pell damunt els globus oculars; s'encarreguen d'escampar la llàgrima per tot l'ull.
• Pestanyes: Pèls inserits a l'extrem de les dues parpelles amb la funció d'impedir que entri pols o massa llum als ulls.
• Glàndules lacrimals.
• Conjuntiva ocular.
• Músculs: Permeten moure l'ull.

La visió i les seves anomalies

La visió: La llum emesa pels objectes entra a l'ull a través de la pupil·la i és desviada pel cristal·lí cap a la retina, on se'n fa una imatge real més petita. Aquesta imatge és enviada al nervi òptic mitjançant impulsos nerviosos.

Anomalies de la visió: Miopia, hipermetropia, vista cansada i astigmatisme (la curvatura del cristal·lí no és homogènia i les imatges es veuen distorsionades; es corregeix amb lents cilíndriques).

El sentit de l'oïda

Sentit de l'oïda: Presenta uns receptors que converteixen les ones sonores en impulsos nerviosos. Té 3 parts:

• Orella externa: Formada pel pavelló auditiu i el conducte auditiu extern, que vibra per percussió sonora.
• Orella mitjana: Formada pel timpà i la trompa d'Eustaqui, amb la funció d'igualar la pressió entre els dos costats del timpà.
• Orella interna: Formada per conductes semicirculars, vestíbul, nervi auditiu, finestra oval, cargol, estrep, enclusa i martell.

Patologies: Otitis (inflamació molt dolorosa a la mucosa que la recobreix, deguda als bacteris), sordesa i vertigen.

El sentit de l'olfacte

Sentit de l'olfacte: Es localitza en la mucosa anomenada pituïtària groga, a la part superior de la cavitat nasal, la qual presenta uns quimioreceptors que són capaços de captar 7 olors: camforada, almescada, floral, mentolada, etèria, acre i pútrida.

El sentit del gust

Sentit del gust: El més feble dels sentits. Està format per quimioreceptors que determinen per contacte directe amb els aliments els diferents sabors: dolç, salat, àcid i amarg. Els receptors són unes estructures situades a la llengua i, en menor quantitat, al paladar i la faringe, anomenades papil·les gustatives.

El sentit del tacte

Sentit del tacte: Sentit múltiple, permet detectar estímuls mecànics, tèrmics i dolorosos. La pell és l'òrgan més gran del nostre cos i té funcions protectores, termoreguladores, immunològiques i d'emmagatzematge de substàncies.

Estructura de la pell

• Epidermis: Capa més externa, en contínua renovació, formada per cèl·lules que fan funció d'impermeabilització.
• Dermis: Teixit conjuntiu, capa nutritiva de la pell que conté receptors sensorials.
• Hipoderma: Capa més interna, formada per cèl·lules lliures.

Receptors de la pell: Corpuscles de Meissner, terminacions nervioses, corpuscles de Pacini, òrgans de Ruffini i corpuscles de Krause.