Funcionament de la política fiscal i el saldo pressupostari

La política fiscal i la intervenció de l'Estat

La política fiscal és l'eina que els governs utilitzen per intervenir en l'economia a través de la recaptació i redistribució d'ingressos públics, diferenciant-se de la política monetària (Banc Central) i de la política exterior (UE).

Polítiques fiscals discrecionals i estabilitzadors

Polítiques fiscals: Són les polítiques fiscals expansives, mesures del govern per ajustar ingressos i despeses amb l'objectiu de sostenir l'activitat econòmica, especialment durant crisis per evitar caigudes de producció.

Polítiques fiscals discrecionals:

• Obres públiques: Augmenten la producció i l'ocupació, i milloren les infraestructures.
• Plans d'ocupació: Contractació i formació per facilitar la inserció laboral.
• Més recursos en formació pública: Formació ocupacional i escoles-taller.
• Transferències: Ajudes i beques (a curt termini) i pensions (a llarg termini).
• Baixada d'impostos: Augmenta la renda disponible → consum → inversió → demanda agregada → producció i ocupació.

Estabilitzadors automàtics: Ingressos o despeses públiques que fluctuen amb el cicle econòmic i contribueixen a estabilitzar l'economia sense intervenció directa del govern.

• Impostos proporcionals: Mateix tipus independentment de la renda (ex: IVA).
• Impostos progressius: Augmenten amb la renda, sent més efectius (ex: IRPF).
• Cotitzacions socials: Aportacions a la Seguretat Social a canvi de protecció.
• Subsidis d'atur: Ajudes econòmiques per a persones en situació d'atur.

Tipus de política fiscal i pressió fiscal

Tipus de política fiscal segons el cicle econòmic:

• Expansiva: Augmenta la despesa pública i redueix impostos → més consum, inversió, producció i ocupació.
• Restrictiva: Redueix la despesa pública i augmenta impostos → menor activitat econòmica.

Pressió fiscal: Relació entre els ingressos de l'Estat i el PIB; indica el que paga un país per sostenir l'Estat en proporció al que produeix.

Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE)

La política fiscal es reflecteix en un pressupost; a Espanya, en els PGE, que recullen els ingressos i despeses previstos de l'Estat. Els PGE són el pressupost de l'Estat que recull les previsions de despeses i ingressos segons els plans i fons de finançament.

Despeses públiques del PGE

Són les despeses que fa l'Administració Pública i es classifiquen en:

• Despeses corrents: Per a serveis públics (sanitat, educació, justícia, defensa); inclouen compres a empreses privades i pagament a funcionaris.
• Despeses d'inversió: Per mantenir i ampliar la capacitat del país, centrades en infraestructures (carreteres, hospitals, escoles, etc.).
• Subvencions: Ajudes econòmiques a empreses finançades amb recursos de l'Estat (per a la creació d'empreses o inversió en béns de capital).
• Transferències: Ajudes econòmiques a famílies amb recursos de l'Estat (pensions, beques, subsidi d'atur).

Ingressos públics del PGE

Recursos que obté l'Estat per finançar les seves funcions i que provenen de tres fonts:

• Cotitzacions socials: Pagaments de les persones afiliades a la Seguretat Social per garantir cobertura davant malaltia, invalidesa, jubilació, etc.
• Tributs: Pagaments obligatoris de famílies i empreses, que representen gairebé la meitat dels ingressos públics. Es divideixen en:
  • Impostos directes: Sobre ingressos o patrimoni (IP, IRPF, IS).
  • Impostos indirectes: Sobre actes econòmics o consum (ITP/AJD, IVA).
• Taxes: Pagaments per l'ús de serveis públics amb benefici directe per a l'usuari (ex: entrada a piscina pública, matrícula).

Altres ingressos del PGE: Són menys rellevants en volum i inclouen:

• Transferències corrents: Fons d'entitats com Trànsit, la Seguretat Social o el Fons Social Europeu, sense destí a inversions.
• Ingressos patrimonials: Rendes dels béns de l'Estat, com beneficis d'empreses públiques (Renfe, Correos).
• Alienació d'inversions: Ingressos de la venda de béns de l'Estat (ex: Repsol, Telefònica).
• Transferències de capital: Fons de la UE per finançar projectes d'inversió (ex: FEDER).

Redistribució de la renda i saldo pressupostari

La redistribució de la renda: L'Estat recapta diners via impostos i els transfereix a famílies i empreses mitjançant transferències i subvencions, amb l'objectiu de redistribuir els fons de manera equitativa, especialment dels ciutadans amb més capacitat econòmica cap a la resta.

El saldo pressupostari

El pressupost pot estar en:

• Dèficit zero / equilibri: Ingressos = Despeses.
• Dèficit: Ingressos < Despeses.
• Superàvit: Ingressos > Despeses.

Dèficit públic: Quan l'Estat gasta més del que recapta, augmentant els diners en circulació per estimular la producció i l'ocupació. Hi ha dos tipus:

• Cíclic: Temporal i vinculat a recessions, que desapareix amb la recuperació econòmica.
• Estructural: Permanent i independent del cicle econòmic.

Finançament del dèficit públic

1. Emissió de deute públic: L'Estat obté diners de particulars i empreses a canvi de títols-valor amb interès, gestionats pel Tresor Públic.
2. Augment d'impostos: Incrementar o crear nous impostos; es fa sobretot en fases d'expansió per minimitzar l'impacte social, tot i que frena la demanda.
3. Augment de diners en circulació: Pot generar inflació (ΔP), i només s'aplica amb cautela; a la zona euro, ho gestiona principalment el BCE.

Resum de conceptes clau de la política fiscal

La política fiscal és l'eina amb què el govern intervé en l'economia mitjançant ingressos i despeses públiques per assolir objectius econòmics i socials. Es diferencia de la política monetària (Banc Central) i la política exterior (UE). Serveix per influir en l'activitat econòmica, sobretot en crisis.

Polítiques fiscals discrecionals (Resum)

• Obres públiques: ↑ producció i ocupació; millora d'infraestructures.
• Plans d'ocupació: Contractació i formació laboral.
• Més despesa en educació/formació pública.
• Transferències: Ajudes, beques i pensions.
• Baixada d'impostos: ↑ renda disponible → ↑ consum → ↑ inversió → ↑ demanda agregada → ↑ producció i ocupació.

Estabilitzadors automàtics (Resum)

• Impostos proporcionals: Mateix tipus (IVA).
• Impostos progressius: Augmenten amb la renda (IRPF).
• Cotitzacions socials: Aportacions a la Seguretat Social.
• Subsidis d'atur: Ajudes en situacions d'atur.

Tipus de política fiscal i PGE

• Expansiva: ↑ despesa pública + ↓ impostos → ↑ consum, inversió i ocupació.
• Restrictiva: ↓ despesa pública + ↑ impostos → ↓ activitat econòmica.
• Pressió fiscal: Ingressos de l'Estat en relació amb el PIB.
• PGE: Pressupost anual que recull previsions d'ingressos i despeses de l'Estat.

Despeses i ingressos (Resum)

Despeses públiques: Corrents (serveis i salaris), Inversió (infraestructures), Subvencions (empreses) i Transferències (pensions, beques).

Ingressos públics:

1. Cotitzacions socials: Pagaments a la Seguretat Social.
2. Tributs: Impostos directes (IRPF, IS, IP) i indirectes (IVA, ITP/AJD).
3. Taxes: Pagament per serveis públics concrets.

Altres ingressos: Transferències corrents, ingressos patrimonials (Renfe, Correos), alienació d'inversions i transferències de capital (FEDER).

Redistribució i saldo (Resum)

Redistribució de la renda: L'Estat recapta impostos i redistribueix recursos per reduir desigualtats. Saldo pressupostari: Equilibri (I=D), Dèficit (ID).

Dèficit públic: Cíclic (temporal) o estructural (permanent). Finançament: Deute públic (Tresor Públic), augment d'impostos o augment de diners en circulació (control del BCE).