Dinàmica fluvial: transport, sedimentació i trams d'un riu

Resum

El text explica com funcionen els rius a partir de la relació entre la càrrega i la capacitat de transport, i de com l'equilibri entre aquestes dues magnituds determina l'erosió o la sedimentació. També descriu els perfils longitudinals i el nivell de base. Finalment, analitza els tres trams d'un riu (curs alt, mitjà i baix) i les formes que es generen en cadascun.

Punts clau

La capacitat de transport és la màxima quantitat de sediment que un riu pot transportar, i augmenta amb el cabal i el pendent.
La càrrega és la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.
Si la càrrega és inferior a la capacitat de transport, el riu erosiona; si la supera, sedimenta fins a igualar-se.
El curs d'un riu es divideix en curs alt, curs mitjà i curs baix, amb una disminució progressiva del pendent i de la velocitat.
Al curs alt predomina l'erosió i les formes típiques són les valls en V, els ràpids, les cascades, les gorges i els llacs.
El transport es divideix en càrrega de fons, en suspensió i en solució, segons la mida i la solubilitat dels materials.

Posa't a prova

Dinàmica fluvial: transport i sedimentació

La capacitat de transport és la quantitat màxima de massa de sediment que un riu pot transportar per a un cabal i una velocitat determinats. Com més gran sigui el cabal i el pendent, més gran serà la capacitat. La càrrega, en canvi, és la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat.

Equilibri entre càrrega i capacitat

Si la càrrega és inferior a la capacitat de transport, el riu erosionarà. Si la càrrega supera la capacitat de transport, el riu abandonarà part dels materials (sedimentació) fins que ambdues magnituds s'igualin.

Perfils i nivell de base

Perfil longitudinal: Representació gràfica de l'alçada sobre el nivell del mar en cada punt del riu.
Perfil d'equilibri: Perfil longitudinal teòric.
Pujada del nivell del mar: Provoca sedimentació remuntant.
Baixada del nivell del mar: Provoca erosió remuntant.

Els trams d'un riu

El curs d'un riu se subdivideix en tres trams: curs alt (zones de capçalera), curs mitjà i curs baix (prop de la desembocadura). Al llarg d'aquests trams, hi ha una disminució progressiva del pendent i, per tant, de la velocitat de l'aigua.

Curs alt

El riu es comporta de manera torrencial, amb molta capacitat d'erosió. Hi trobem accidents com:

Marmites de gegant
Ràpids i cascades
Valls encaixades (perfil en forma de V)
Gorges i llacs

Curs mitjà i curs baix

Els rius circulen per pendents suaus, a una alçada similar a la del nivell de base. Els sediments s'acumulen i el riu utilitza l'energia per transportar materials, formant àmplies valls de fons pla anomenades planes d'inundació.

Transport de materials i llera

La llera és el llit d'un riu. Els rius realitzen una acció selectiva sobre els materials segons la seva mida:

Càrrega de fons: Partícules grosses transportades per arrossegament, rodament i saltació.
Càrrega en suspensió: Partícules fines (llims i argiles) que enterboleixen l'aigua.
Càrrega en solució: Sals i minerals solubles, dependents de la solubilitat més que de l'energia cinètica.

Durant el transport, les partícules es desgasten i s'arrodoneixen, originant sediments amb una elevada maduresa textural (grau d'arrodoniment i mida uniforme).

Preguntes freqüents

Què és la capacitat de transport d'un riu?

És la quantitat màxima de massa de sediment que un riu pot transportar per a un cabal i una velocitat determinats. Com més gran sigui el cabal i el pendent, més gran serà la capacitat.

Quan erosiona i quan sedimenta un riu?

Si la càrrega és inferior a la capacitat de transport, el riu erosiona. Si la càrrega supera la capacitat, abandona part dels materials per sedimentació fins que ambdues magnituds s'igualen.

Quines són les tres parts d'un riu?

El curs d'un riu es divideix en curs alt (zones de capçalera), curs mitjà i curs baix (prop de la desembocadura).