Hidrografia: cabal, règim fluvial, zones humides i aqüífers

1. Cabal i Règim Fluvial

1.1 Cabal

El cabal és la quantitat d'aigua que passa en 1 segon per un punt concret del riu. Es mesura en m³/s. El cabal experimenta variacions:

• Al llarg del recorregut del riu: el tram amb més cabal és la desembocadura perquè s'acumulen les aportacions dels afluents, excepte quan hi ha evaporació, infiltració o consum humà elevat.
• Al llarg del temps: el cabal presenta una irregularitat anual, amb crescudes o estiatges, i una irregularitat interanual. Els rius amb conques cantàbriques són més regulars, mentre que els de conques mediterrànies són més irregulars.

1.2 Règim Fluvial

El règim fluvial és la variació estacional del cabal d'un riu i depèn de la distribució de les precipitacions i de la importància de la precipitació en forma de neu.

• Rius amb règim nival: neixen a alta muntanya on neva sovint. El cabal màxim és a la primavera, amb el desglaç, i el mínim a l'hivern, quan la precipitació en forma de neu o gel està retinguda a les muntanyes.
• Rius amb règim pluvial: depenen de la pluja. El cabal reflecteix els màxims i mínims de precipitació de cada zona.
• Rius amb règim mixt: poden ser nivopluvials o pluvionivals, segons si predomina la neu o la pluja.

2. Zones Humides i Llacs

Són superfícies cobertes d'aigua procedent de les precipitacions, de rius o d'aqüífers. La seva desaparició pot ser per causes naturals, per l'acció de l'home (abocament de deixalles) o pel canvi climàtic.

2.1 Llacs

Són masses naturals d'aigua acumulades en zones deprimides i arriben a 10-15 m de profunditat.

Tipus de llacs:

• Llacs endògens: s'originen per forces interiors de la Terra.
  • Llacs tectònics: es formen en terrenys enfonsats a causa d'un plegament o de falles.
  • Llacs volcànics: es formen al cràter d'un volcà apagat.
• Llacs exògens: s'originen per forces externes com l'acció del gel, l'aigua o el vent.
  • Llacs glacials: es formen a cubetes excavades pel gel al circ de la glacera o a la vall glacial.
  • Llacs càrstics: es formen a les cubetes creades per la dissolució de la calcària o el guix.
  • Llacs endorreics: es formen en zones àrides o semiàrides on les aigües no tenen força per arribar a la mar i s'acumulen en zones deprimides o planes. Són aigües salabroses i poc profundes.
  • Llacs eòlics: ocupen depressions que ha excavat el vent en materials tous.

2.2 Zones Humides

Són extensions de terreny cobertes per aigües poc profundes de forma intermitent, ja que a l'estiu baixa el nivell. Poden ser interiors (llacunes, basses) o costaneres (albuferes, deltes). Tenen molt d'interès biològic perquè són llocs on les aus aquàtiques nien i fan parada durant les migracions que fan cada any entre Europa i Àfrica (delta de l'Ebre, albufera de València, Mar Menor).

3. Aqüífers

Són formacions geològiques en les quals s'emmagatzema i circula l'aigua subterrània. Es formen quan les aigües de precipitació s'infiltren al terreny, troben un estrat impermeable i s'hi acumulen. Poden descarregar les aigües a través dels rius o fonts, o a la mar.

A la península Ibèrica ocupen la meitat de la superfície. Es troben en àrees de roca permeable, com sectors de les conques terciàries i de les riberes fluvials, i a les àrees de roca calcària. A les Illes Balears i Canàries es troben en roques permeables de calcàries i arenoses (Balears), i de volcàniques (Canàries).