Processos geològics externs: meteorització, erosió i paisatges

Conceptes Fonamentals dels Processos Geològics Externs

Definició i Agents (Q7, Q9, Q10)

Els processos geològics externs són l’alteració de les roques i el desgast del relleu. Es deuen a l’acció de fenòmens atmosfèrics, hidrosfèrics i dels éssers vius, impulsats per l'energia solar i la gravetat terrestre.

El relleu terrestre presenta una sèrie d'accidents geogràfics que canvien al llarg de milions d'anys a causa de dos tipus de processos geològics que actuen de manera contraposada:

• Els interns (impulsats pel magma de l'interior de la Terra).
• Els externs (el vent i l'aigua que desgasten les roques).

Els agents geològics externs principals són:

1. Els atmosfèrics (com el vent o la pluja).
2. Els hidrosfèrics (com les aigües salvatges).
3. Els biològics (és a dir, els éssers vius).

Meteorització: Afebliment i Fragmentació de Roques

Què és la Meteorització? (Q5)

La meteorització és el procés d'afebliment i fragmentació de les roques causat per l'exposició a l'atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.

Tipus de Meteorització (Q4, Q12)

Meteorització Química (Q4)

Es deu a les reaccions químiques de les roques amb l'aigua, l'oxigen de l'atmosfera i l'àcid carbònic provinent de les pluges àcides.

Meteorització Física (Q12)

Es pot produir quan hi ha:

• Dilatació i contracció tèrmiques.
• Impactes amb altres roques.
• Acció de les arrels de plantes o de l'aigua que es congela a les esquerdes de les roques.

Factors d'Intensitat (Q11)

La meteorització de roques serà més intensa sobre roques de la selva que sobre roques del desert, perquè la temperatura en els dos llocs seria semblant, però la humitat és molt més elevada a la selva que al desert.

Acció dels Éssers Vius (Q17)

Els éssers vius actuen sobre el relleu de tres maneres:

Meteorització física

Les arrels de les plantes s'introdueixen a les esquerdes de les roques i generen pressions capaces de fragmentar-les.

Meteorització química

Els microorganismes, els fongs, els líquens i les plantes produeixen substàncies que poden reaccionar amb els components de les roques i debilitar-les.

Protecció contra l'erosió

Les arrels de les plantes redueixen l'erosió dels sòls perquè eviten que els corrents d'aigua i el vent arrosseguin els fragments més petits de roca.

Erosió, Transport i Sedimentació

Definicions Clau (Q20, Q19, Q2)

L'erosió és el procés de despreniment i la retirada de fragments de les roques. La seva intensitat depèn de l'energia de l'agent erosiu (que pot ser el vent, els rius o les glaceres).

El transport és el trasllat dels materials erosionats. La distància que recorren depèn de l'energia de l'agent geològic i del pes i la mida dels fragments que van en suspensió.

Els materials sedimenten quan l'agent geològic que els transportava no té prou energia per continuar-los desplaçant i cauen al terra, on es poden acumular, formant dunes al desert o deltes al mar.

Agents Geològics Específics i Paisatges

L'Acció dels Rius i el Curs Fluvial (Q1, Q16)

Un riu és un corrent d'aigua més o menys estable que circula per un llit fix. Com més pendent tingui, més energia té l'aigua i, per tant, més forta és l'acció:

• Erosiva al curs alt.
• De transport al curs mitjà.
• De sedimentació al curs baix de tot el seu recorregut.

Les Tres Fases del Curs Fluvial

Curs alt

Comprèn el naixement del riu i el descens per les muntanyes. L'aigua circula a gran velocitat perquè el llit és estret i presenta un pendent pronunciat. En aquest tram predomina l'acció erosiva del riu, que excava valls estretes i profundes.

Curs mitjà

En aquest tram el pendent disminueix i el riu perd velocitat, però transporta més aigua que en el curs alt. Hi predomina el transport, si bé els detritus més grans comencen a sedimentar. L'acció erosiva del riu fa que el llit s'eixampli i dóna lloc a valls més obertes.

Curs baix

En el tram baix, el desnivell que salva el riu és pràcticament nul, de manera que l’aigua circula amb lentitud i descriu corbes seguint els petits desnivells que hi ha. Hi predomina clarament la sedimentació. El llit del riu s’eixampla i deixa de ser recte.

Paisatges Litorals i Acció del Mar (Q6)

El mar modela els paisatges litorals a través de 3 moviments de les seves aigües diferents (Q1).

Aparellament de paisatges amb el seu origen geològic:

• Erosiva: Promontoris, Penya-segats, Badies, Illots.
• Transport i Sedimentació: Tómbols, Platges, Barres, Albuferes, Fletxes.

L'Acció del Vent (Q3)

El vent és un agent geològic atmosfèric que destaca per la seva capacitat erosiva i de transport, la qual cosa resulta en la formació de dunes de sorra o de loess de llims.

Aigües Subterrànies i Paisatge Càrstic (Q13, Q15)

L'erosió de les aigües subterrànies sobre les roques calcàries dóna lloc a paisatges càrstics formats per:

• Coves (cavitats sota terra).
• Dolines (caiguda del sostre d'una cova).
• Simes (conductes verticals).

Un aqüífer és una capa de terra i roques subterrànies que actua com una esponja, acumulant grans extensions d'aigua provinents de les pluges, i que tenen el nivell freàtic a la seva part superior.

Glaceres i Paisatges Glacials (Q18)

Les glaceres són masses enormes de gel, formades per acumulació i compactació de la neu en zones amb clima polar (glaceres de casquet) i zones amb clima d'alta muntanya (glaceres de muntanya).

Es desplacen lentament per efecte de la gravetat. Les glaceres de casquet es trenquen en arribar al mar i formen els icebergs, mentre que les glaceres de muntanya excaven les muntanyes fent valls en forma de U.

Formació de Roques Evaporítiques (Q8)

La formació de les roques evaporítiques té lloc en el fons de mars o llacs d'aigües salades amb elevades concentracions de sals dissoltes. En condicions d'alta evaporació, es produeix un augment progressiu de la concentració de sals dissoltes fins a arribar a un punt en què les sals precipiten i abandonen la dissolució.

Aleshores, les sals comencen a formar cristalls minerals que s'acumulen al fons de la conca. La pressió que exerceixen els sediments acumulats sobre els cristalls de sal provoca que es transformin en una roca sedimentària evaporítica.

Les Fases de Formació d'un Sòl (Q14)

A continuació s'expliquen les quatre fases de formació d'un sòl, des de la roca mare fins al sòl madur, amb els seus horitzons corresponents:

Roca mare

És el punt de partida del procés i, pròpiament, no és un sòl. La roca mare queda exposada als agents geològics externs, es meteoritza i comença a disgregar-se. A la seva superfície, s'hi poden acumular detritus, fins a formar-s'hi una capa anomenada regolita. No hi ha plantes: només colonitzen la roca alguns líquens i molses.

Sòl brut

En aquesta fase, l'acció dels agents geològics externs ha donat lloc a la formació d'una capa de matèria mineral, formada per fragments de roca disgregats (horitzó Q). Algunes plantes poden començar a colonitzar aquesta capa.

Sòl jove

Les plantes aporten restes orgàniques i les seves arrels n'acceleren la meteorització. Al cap de centenars d'anys, la matèria orgànica s'acumula a les capes superiors del sòl i, en descompondre's, origina un horitzó ric en humus (horitzó A). En aquestes condicions, el sòl és colonitzat per molts més organismes.

Sòl madur

Al cap de milers d'anys, el sòl augmenta en gruix i s'hi han instal·lat tot tipus d'éssers vius. Els sòls madurs es caracteritzen per presentar un horitzó intermedi (horitzó B) format per matèria mineral disgregada i matèria orgànica.