Funcions i Classificació dels Lípids i Proteïnes

Funcions dels Lípids

• Funció de reserva: Són la principal reserva energètica de l’organisme (9,4 Kcal/g) en lloc dels glúcids o les proteïnes que donen 4,1 Kcal/g. Exemples: àcids grassos i acilglicèrids.
• Funció estructural: A les cèl·lules formen bicapes lipídiques a les membranes citoplasmàtiques i dels orgànuls. També recobreixen i donen estructura als òrgans, proporcionant protecció tèrmica i mecànica. Exemples: glucolípids, cèrids, esterols, acilglicèrids, fosfolípids.
• Funció biocatalitzadora: Afavoreixen o permeten reaccions als éssers vius: vitamines lipídiques, hormones esteroides i prostaglandines.
• Funció transportadora: Els lípids des de l'intestí fins a on s'utilitzen es transporten en emulsió amb els àcids biliars i els proteolípids. Per a la seva determinació, es realitza la prova del Sudan III.

Proteïnes

Són polímers d’aminoàcids d’elevat pes molecular. Els aminoàcids també són biomolècules, però de baix pes molecular amb una estructura bàsica estàndard.

• Entre els aminoàcids es formen enllaços peptídics, formant els pèptids (2 formarien un dipèptid, 3 un tripèptid, menys de 12 un oligopèptid, de 12 a 500 un polipèptid i més de 100 i alta massa molecular ja formen una proteïna).
• La classificació de les proteïnes es basa en dos subgrups: les holoproteïnes (només formades per proteïnes: aminoàcids) i les heteroproteïnes (quan hi ha altres molècules).

Aminoàcids

Són de tipus alfa (fórmula química genèrica H2NCHRCOOH, on R és un substituent orgànic). En els aminoàcids naturals, els dos grups s’uneixen al mateix carboni, i per això s’anomenen de tipus α. Les altres dues valències del carboni se saturen amb un àtom d'H i amb un grup variable anomenat radical R. Segons aquest, es distingeixen 20 tipus d’aminoàcids (més alguns menys importants) que es diferencien en el seu grup R.

Són sòlids cristal·lins, amb elevat punt de fusió, solubles en aigua, amb activitat òptica i anfòters. Els aminoàcids essencials són els que no es poden sintetitzar al metabolisme, provenen de la dieta (proteïnes d’alt valor biològic).

Classificació dels Aminoàcids

Segons el radical R que s'enllaça al carboni α, els aminoàcids poden classificar-se en:

• Aminoàcids alifàtics: Són els aminoàcids en els quals el radical R és una cadena hidrocarbonada oberta, que, a més, pot tenir grups —COOH i —NH2.
• Neutres: Si el radical R no posseeix grups carboxil ni amino.
• Àcids: Si el radical R presenta grups carboxil, però no amino.
• Bàsics: Si el radical R té grups amino, però no grups carboxil.
• Aminoàcids aromàtics: Són aquells el radical R dels quals és una cadena tancada, generalment relacionada amb el benzè.
• Aminoàcids heterocíclics: Són aquells el radical R dels quals és una cadena tancada, generalment complexa i amb alguns àtoms diferents del carboni i de l’hidrogen.

Propietats dels Aminoàcids

• Activitat òptica: Excepte la glicina, tots presenten un carboni assimètric. Per això presenten activitat òptica (desvien la llum polaritzada). Poden ser + (dextrogirs) o – (levògirs). També tenim la configuració D/L, D si el NH2 es troba a la dreta i L si aquest es troba a l’esquerra.
• Comportament químic: Poden ionitzar-se segons el pH, amb un comportament anfòter, com a àcid (COOH allibera H) o base (NH2 capta H), o com tots dos a la vegada (forma zwitterion). El pH pel qual l'aminoàcid té la forma neutra es diu punt isoelèctric.

Enllaç Peptídic

Enllaç covalent entre el grup carboxílic d'un aminoàcid i el grup amino del següent, amb el despreniment d'aigua. És un enllaç que presenta certa rigidesa, immobilitzant els àtoms als plans.

Estructura de les Proteïnes

(Els quatre nivells estructurals de les proteïnes).

• Estructura primària: És la seqüència d’aminoàcids, indica quins aminoàcids hi ha a la cadena polipeptídica. Segons aquesta, tindrem una funció o una altra. A aquest nivell observem que totes les proteïnes presenten un extrem N-terminal (primer aminoàcid) i un extrem C-terminal (últim aminoàcid).