Inici / Apunts / Llengua i literatura /

Funcions del llenguatge, pronoms i fonètica catalana: Guia completa

Llengua i literatura5,5 KB

Funcions del llenguatge

El predomini de cada un dels sis elements en un acte comunicatiu ens permet distingir sis funcions del llenguatge:

  • Emotiva o expressiva: Manifestació de sentiments per part de l'emissor. Oracions exclamatives o interjeccions. “Uf!” “Que fantàstica és la vida!”
  • Referencial: Subratlla la transmissió d'informació sobre fets, pròpia del llenguatge científic. Modalitat enunciativa. “Són les vuit en punt”
  • Conativa o apel·lativa: Busca influir en el comportament del receptor. Anuncis. “No facis això!” “Vota'ns!”
  • Fàtica: Emfatitza l'ús d'un canal comú i procura assegurar la continuïtat de la comunicació. “Bon dia!” “...sí,...sí, oi?”
  • Metalingüística: Se centra en el codi mateix que s'està usant. Diccionaris. Els mots esmentats s'escriuen en cursiva. “El verb dir és transitiu”
  • Poètica: Enfoca l'atenció sobre la forma del missatge. Obres literàries. Adopta ritmes i altres recursos estètics. “Prou plou, però pel que plou, plou poc”.

Pronoms

Exemples d'ús correcte dels pronoms:

  • Els alumnes van presentar el treball fora de termini, però el professor els el va acceptar igualment.
  • El gerent del cinema assegura que a la sala hi caben cent espectadors, però l'inspector no està disposat a acceptar-n'hi més de 90.
  • El jugador de bàsquet diu que el seu contracte no és gaire bo i espera que el club se'l millori enguany.
  • Mireu que brutes! Renteu-vos-les al bany!
  • Ni el ministre ha presentat la dimissió... la hi ha demanat?
  • Vull que sàpiga que ha posat prova, li ho diràs?
  • Deixa aquest paquet i nosaltres... ens el guardarem al prestatge.

Pronoms febles: exemples

  • Diuen el que saben als companys (els ho diuen).
  • No us prengueu les coses tan a la valenta (no us les hi prengueu).
  • Expliqueu-ne el que ha passat! (-ho).
  • Direm a na Maria que vingui (li ho direm).
  • Llençava la pilota pel balcó (la hi llançava).
  • No us queixeu més d'aquest mal (no us en queixeu més).
  • Vam advertir a en Lluís que tornaríem d'hora (li ho vam advertir).
  • Posaré pa a la cistella (n'hi posaré).

Proposicions

Exemples de proposicions:

  • Hem anat al cinema que em recomanares aquell vespre (adjectiva CN).
  • És necessari pensar una mica (substantiva subjecte).
  • Entrant per la porta, els insultà a tots.
  • No sabia si aniria a ca seva.
  • M'han presentat la veïnada qui convidàres a sopar (adjectiva CN).

Fonètica catalana

Elisió vocàlica

L'elisió vocàlica és un fenomen fonètic en el qual hi ha la pèrdua d'una vocal de dues que són en contacte. Normalment, en català, la vocal elidida és àtona o coincident amb l'altra. La vocal àtona perduda sol ser la neutra [ə]. És, per tant, un fenomen més usual en català oriental que en occidental.

Exemples:

  • una hora sona ['un'ɔɾə]
  • no en tinc sona ['non'tiŋ]
  • pa amb oli sona ['pam'bɔli]
  • una illa [un'iʎə]
  • Què en saps? ['kɛn'saps]

Emmudiment

Lletres que no sonen.

Sonorització

Dins d'una paraula, quan una oclusiva sorda o una fricativa sorda o una africada sorda van seguides d'una consonant sonora en una síl·laba diferent.

Exemples:

  • "capgròs" (on la p sona [b])
  • "modernisme" (on la s sona [z])
  • "migdia" (on la g sona [dʒ])

Però no pas a casos com "ample" on el grup pl és dins de la mateixa síl·laba.

Per fonètica sintàctica, quan una paraula acabada amb una fricativa sorda o una africada sorda va seguida d'una vocal o una consonant sonora.

Exemples:

  • "les altres" (on la s sona [z])
  • "les mateixes" (on la s sona [z])
  • "mig obert" (on la g sona [dʒ])

Aquest fenomen té valor contrastiu en parelles com els avis [əl'zaβis] vs. els savis [əl'saβis].

Ensordiment

Dins d'una paraula, quan una oclusiva sonora o una fricativa sonora van seguides d'una consonant sorda.

Exemple: absolució (la b sona [p] sorda).

Per a totes les oclusives a final de paraula, quan no van seguides d'una paraula començant per una consonant sonora.

Exemples:

  • "fred" (la d sona [t] sorda)
  • però "fred glacial" (la d sona [d] sonora).

També quan van seguides d'una paraula començant per una vocal.

Exemple: "fred àrtic" (la d sona [t] sorda)

Per a totes fricatives a final de paraula quan no van seguides d'una paraula començant per una consonant sonora o una vocal.

Exemples:

  • "la mosca brunz tot el dia" (la z sona [s] sorda)
  • però "la mosca brunz mentre dormo" (la z sona [z] sonora).

En els dialectes baleàrics es donen més casos, com "arxiv tots els fitxers" (la v sona [f] sorda); però "arxiv els fitxers" (la v sona [v] sonora).

Descarregar

PDF Word HTML