Gametogènesi i Orgànuls Citoplasmàtics: Procés i Funcions

Gametogènesi: Formació de Gàmetes

Gametogènesi masculina: Partim d'espermatogonis, que són les cèl·lules precursores i són diploides. Es produeix una duplicació dels cromosomes homòlegs. De la cèl·lula resultant, en surten dues més on el número de cromosomes es divideix a la meitat. Aquests es divideixen per meiosi, separant les cromàtides germanes, i això acaba originant quatre espermàtides que són haploides. Cada espermàtida donarà lloc a un espermatozoide després d'un procés de canvi morfològic.

Gametogènesi femenina: Les cèl·lules precursores s'anomenen oogònies, i són diploides. Cada oogònia es divideix per meiosi i origina unes cèl·lules intermediàries anomenades oòcits. Aquests, mitjançant divisions meiòtiques, donen lloc a un òvul cada un, i tres cèl·lules anomenades corpuscles que acaben degenerant.

Orgànuls Citoplasmàtics: Estructura i Funció

Constituïts per: Membrana cel·lular unitària en forma de vesícules, augmentant l'eficàcia en els orgànuls.

Mitocondri

Estructura:

• Membrana externa: Conté nombroses proteïnes que regulen els intercanvis de substàncies amb el citosol.
• Espai intermembranós.
• Membrana interna: Consta de replecs cap a l’interior, que augmenten la superfície de la membrana. Conté nombroses proteïnes de transport i d’altres funcions com els complexos que formen una cadena respiratòria.
• Matriu mitocondrial: És l’espai interior del mitocondri i està envoltada per la membrana interna. Conté: gran quantitat d'enzims, DNA en forma de doble cadena tancada sobre si mateixa, que conté la informació genètica necessària per a la síntesi d’RNA, ribosomes, enzims que controlen la replicació, transcripció i traducció.

Funcions: Respiració cel·lular i degradació d’àcids grassos.

Teoria Endosimbiòtica

Diu que en un principi els orgànuls eren cèl·lules separades i tenien el seu propi DNA.

Reticle Endoplasmàtic (RE)

Les seves membranes s’originen de les membranes de l’embolcall nuclear. A conseqüència d’això hi ha continuïtat entre l’embolcall i el reticle. Té ribosomes adherits a algunes zones.

Trobem dues zones: zona amb ribosomes (RER) i zona sense (REL).

• RER (Reticle Endoplasmàtic Rugós): Emmagatzema les proteïnes que es formen a la seva superfície. Perquè els ribosomes hi són adherits, aquí es tradueix l’RNA.
• REL (Reticle Endoplasmàtic Llis): Acaba la formació/síntesi de lípids complexos de l’aparell de Golgi.