Garanties Processals i Tutela Judicial Efectiva: Anàlisi de l'Article 24 CE i el Recurs d'Empara

Garanties Processals (Art. 24.2 CE)

• La primera de les garanties processals que conté aquest article és que tots tenen dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, la qual cosa constitueix una garantia de la imparcialitat i independència judicial. Té dues facetes:

  • Material o de contingut

    Són normes delimitadores de la jurisdicció: delimitacions dels ordres jurisdiccionals, regles de competència, composició dels òrgans...

  • Formal

    Òrgan judicial competent: el dret a la predeterminació legal del jutge comporta que l'òrgan judicial competent ha de fixar-se per la llei.

• També es garanteixen les garanties genèriques de tot procés, denominades dret al procés degut. A més a més, els processos s'han de desenvolupar seguint certes exigències:
  • Dret a la imparcialitat del jutge
  • Dret a la publicitat del procés
  • Dret a la defensa i l'assistència lletrada
  • Dret dels litigants a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa
  • Dret a un procés sense dilacions indegudes
• Garanties específiques de l'article 24.2 per al procés penal:
  • Dret a ser informat de l'acusació
  • Dret a no declarar contra un mateix i a no confessar-se culpable
  • Dret a la presumpció d'innocència
  • Dret a no ser obligat a declarar per raó de parentiu o secret professional

Dret Fonamental a la Tutela Judicial Efectiva (Art. 24.1 CE)

• El dret a la jurisdicció com a dret fonamental i pressupòsit necessari per a l'existència d'una protecció judicial dels altres drets fonamentals es garanteix en l'article 24 de la CE.
• Estableix que totes les persones tenen dret a obtenir tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que en cap cas pugui produir-se indefensió.
• Conté un conjunt d'enunciats que constitueixen garanties bàsiques de tota l'administració de justícia. Es consagren drets de naturalesa processal.
• Definició: Dret consistent a tenir lliure accés als tribunals per sol·licitar d'aquests la tutela d'un dret subjectiu o d'un interès legítim i obtenir una resolució fundada en dret, favorable o desfavorable, així com el dret a presentar els recursos que les lleis prevegin i a que el contingut de la decisió sigui respectat i executat.
• El dret a la tutela judicial efectiva és el pressupòsit i garantia dels altres drets constitucionals.
• El seu contingut comprèn:
  • El dret d'accés a la jurisdicció (ser part en el procés)
  • El dret a una resolució de fons (compliment dels requisits processals definits pel legislador)
  • El dret a una resolució fundada en dret (resolució judicial motivada jurídicament, no arbitrària o irraonable)
  • El dret a interposar els recursos previstos per la llei (no es pot privar un litigant d'un recurs al qual legalment té dret)
  • El dret a que les resolucions judicials siguin respectades i executades (inviolabilitat i intangibilitat)
• Prohibeix també la indefensió: il·legítima privació o limitació de mitjans de defensa produïda a l'inici del procés o a qualsevol fase, que comporta al justiciable, sense que li sigui imputable, un perjudici definitiu en els seus drets i interessos. El judici d'indefensió es compon de:
  • Infracció de norma processal
  • Privació o limitació de mitjans de defensa
  • Manca d'imputabilitat al justiciable
  • Caràcter definitiu de la privació o limitació de la defensa

  Qui al·legui indefensió haurà d'especificar la defensa preterida i que aquesta hagi produït perjudicis per als seus drets i interessos subjectius.

Recurs d'Empara Constitucional

• Els articles 53.2 i 161.1 estableixen la possibilitat de recórrer en empara davant el Tribunal Constitucional per aconseguir la protecció dels drets fonamentals i llibertats públiques de l'article 14, articles 15 a 29 (Capítol II del Títol I), juntament amb el dret a l'objecció de consciència (Art. 30.2). Té caràcter excepcional i és subsidiari.

• Funció

  Protegeix tots els ciutadans davant les violacions dels drets i llibertats esmentats, originades per disposicions, actes jurídics, omissions o simple via de fet dels poders públics de l'Estat, Comunitats Autònomes i d'altres ens públics.

  És un instrument que atorga al Tribunal Constitucional una funció d'abast més global, centrat en controlar la interpretació i aplicació dels preceptes constitucionals que consagren drets i llibertats per part de jutges i tribunals ordinaris.

• Legitimació Activa i Passiva

  • Legitimació activa: Persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, el Defensor del Poble o el Ministeri Fiscal.
  • Legitimació passiva: Ens públics a qui s'imputa la vulneració del dret fonamental o coadjuvants (persones afavorides per tal decisió).