La Generació Perduda: Escriptors i Artistes Exiliats a França
La Generació Perduda
La generació perduda s'anomena a un grup de grans pintors i escriptors nord-americans exiliats a França que tingueren la màxima activitat a la dècada dels anys vint (1920) i es distingiren per una forma de vida inconformista i bohèmia. Aquesta generació mostra una consciència crítica envers el seu país i denuncien el conservadorisme. Dins d'aquesta generació podem incloure: John Dos Passos, Francis S. Fitzgerald, Ernest Hemingway, John Steinbeck, William Faulkner, etc.
Característiques principals
Comparteixen algunes característiques:
- Mostren una visió múltiple de la realitat contemporània. Utilitzen tècniques com el contrapunt, fragmentarisme de relats, desaparició del narrador omniscient.
- Presenten una visió molt crítica sobre la 1a Guerra Mundial i el món econòmic nord-americà. Falta de fe en els valors tradicionals i en la societat burgesa. Actitud rebel.
Autors destacats
John Dos Passos
Participà en la 1a Guerra Mundial. Després fou corresponsal a Europa i l'Orient Mitjà. Autor de la trilogia: "The Forty-second Parallel, 1919 i The Big Money". Acusació al sistema nord-americà, història dels EUA els trenta primers anys s. XX. Posteriorment una altra trilogia DISTRICT OF COLUMBIA.
Francis S. Fitzgerald
Exponent de la rebel·lia i la desil·lusió de la joventut després de la 1a Guerra Mundial. Amb l'obra The Great Gatsby, li arriba la màxima fama. L'obra reflecteix el materialisme de la societat nord-americana. Posteriorment es centra amb la novel·la curta, on reflecteix els seus problemes personals.
Ernest Hemingway
Participà en la 1a G.M. com a conductor d'ambulàncies. Després va viatjar a França com a corresponsal. La seua relació amb Espanya es va enfortir durant la Guerra Civil. Va viatjar a Espanya com a corresponsal i va arreplegar diners per ajudar la República en la lluita contra el feixisme. Aquesta experiència li ajudà a escriure una de les seues millors novel·les, Per qui toquen les campanes. Tracta la vida de varios personatges d'un grup guerriller i la crueltat desencadenada per la guerra civil espanyola. Després publicà El vell i la mar, narra la història d'un vell pescador cubà. Se li concedí el premi Nobel de literatura. Se suïcidà al 1961. Hemingway volia una narració despullada de tot allò que no fóra essencial, eliminant tota verbositat i sentimentalisme.