La Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'Autonomia (1931-1932)
La Catalunya Autònoma: Generalitat Provisional i Estatut de Núria
A Catalunya, el triomf va ser el triple del nombre de regidors aconseguits per la dreta; el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril, Lluís Companys va proclamar la República, i Francesc Macià, el màxim dirigent d'aquest partit, proclamà la República Catalana. Aquesta iniciativa, però, va provocar un conflicte amb el govern provisional de la República, ja que molts aspectes s'havien d'establir per la Constitució.
Una comissió va demanar a Macià que se sotmetés a la decisió de les Corts constituents, a canvi de la concessió d'un règim d'autonomia. El govern volia elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia que definís l'autonomia catalana i les competències a assumir. Per a això, es van escollir 46 membres que es van reunir al Santuari de Núria i van redactar l'avantprojecte d'Estatut, el qual va ser aprovat per un plebiscit popular amb un resultat aclaparador.
L'Estatut d'Autonomia de 1932
El mes d'agost, Francesc Macià va presentar l'Estatut a les Corts de Madrid. Fora de Catalunya, en sectors de dretes, la indignació va ser notable, ja que el consideraven perillós per a la unitat espanyola, i van començar els debats parlamentaris.
Malgrat el suport de l'oposició, Manuel Azaña es va mostrar favorable al text (un text que presentava diferències amb l'Estatut de Núria, ja que establia que Catalunya es constituïa com a regió autònoma dins l'Estat espanyol i, per tant, tant el català com el castellà serien llengües oficials). Aquest factor, juntament amb la situació creada a partir de l'intent de cop d'Estat de dretes de Sanjurjo, va fer que els republicans tanquessin files, aprovant l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 9 de setembre.
La Generalitat Republicana
L'aprovació de l'Estatut va tancar l'etapa de la Generalitat provisional i es van convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya en les quals Esquerra Republicana va tornar a guanyar. Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament, i Francesc Macià, president de la Generalitat fins a la seva mort.
La Tasca de Govern de la Generalitat
Durant el govern provisional, les atribucions de la Generalitat estaven limitades a les antigues. No obstant això, un cop aprovat el nou Estatut, la Generalitat va adquirir una importància creixent en diversos àmbits:
- Econòmic i agrari: es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d'experimentació agrària.
- Polític i social: es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis sanitaris i d'assistència social.
- Ensenyament: es van fundar escoles i centres de secundària i professional.
- Cultural i lingüístic: es va incidir en la normativització i la normalització de la llengua catalana, amb la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.
- Divisió territorial: es va proposar una nova divisió en comarques, un total de 38.