La Generalitat de Catalunya, l'Estatut i la II República
La Generalitat de la República i la Formació d'ERC
El març del 1931, la unió de l'Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català de Lluís Companys i altres sectors d'opinió va formar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). ERC esdevingué la força política hegemònica a Catalunya durant la II República.
Dins del partit hi havia dues tendències principals:
- La favorable a la independència de Catalunya (minoritària).
- La partidària d'un Estat Federal (Lluís Companys), que era majoritària.
El seu pensament es basava en:
- Una República democràtica i laica.
- Un Estat Federal i l'autonomia de Catalunya.
- Reformes socials per al moviment obrer i la pagesia.
Les seves bases socials eren la petita i mitjana burgesia (professions liberals), un sector del moviment obrer català i la pagesia catalana (representada per La Unió de Rabassaires). Els seus líders principals van ser Francesc Macià i Lluís Companys.
La Proclamació de la República Catalana (Abril 1931)
El 14 d’abril de 1931, Lluís Companys va proclamar la República des de l'Ajuntament de Barcelona. A continuació, Francesc Macià, des del Palau de la Generalitat, va proclamar la República Catalana com a Estat integrat de la Federació Ibèrica.
Aquesta proclamació va durar poc, ja que el govern provisional de la República Espanyola va enviar tres ministres a Barcelona per negociar amb les noves autoritats catalanes. Es va ratificar l'acord del Pacte de Sant Sebastià sobre l'aprovació d'un futur Estatut d'Autonomia per a Catalunya. La Generalitat provisional va governar el Principat des de l’abril de 1931 fins al setembre de 1932.
L'Estatut de Núria: Redacció i Referèndum (1931)
El govern provisional de la Generalitat va convocar una assemblea de representants dels ajuntaments. Aquesta va designar una ponència de 46 membres, presidida per Jaume Carner, i el projecte d'Estatut va quedar enllestit el 20 de juny de 1931. Aquest Estatut establia:
- Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola.
- L'Estat Espanyol com a federació de tots els pobles hispànics.
- El català com a llengua oficial i el castellà només en les relacions oficials amb el govern central.
- Competències exclusives en ensenyament, cultura, dret civil, justícia, obres públiques, agricultura, règim municipal, ordenació territorial i ordre públic.
El 2 d’agost de 1931 es va celebrar un referèndum, on l'Estatut va ser aprovat massivament. Cal destacar que les dones van participar activament en la recollida de signatures, tot i no tenir dret a vot.
Aprovació de l'Estatut a les Corts (Setembre 1932)
Un cop la Constitució va ser aprovada, a mitjans de 1932 es va començar a debatre el text de l'Estatut a les Corts. Aquest Estatut era la culminació del catalanisme polític.
Durant el debat, hi va haver una campanya anticatalanista per part de diaris com El Imparcial o ABC, així com per cambres de comerç i ajuntaments. Després de la Sanjurjada (agost de 1932), Manuel Azaña va accelerar el tràmit de l’Estatut, que finalment va ser aprovat per les Corts el 9 de setembre de 1932.
Les retallades principals respecte al text de Núria van ser:
- Catalunya passava a ser definida com una regió autònoma dins l’Estat espanyol.
- El castellà passava a ser cooficial amb el català.
Pel que fa a les competències, la Generalitat podria crear nous centres d'ensenyament, aconseguia l’Administració judicial i l’ordre públic passava a dependre totalment de la Generalitat.
El Panorama Polític Català durant la II República
Els partits polítics de dretes no tenien gaire pes a Catalunya, destacant-ne:
- Renovación Española i la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas).
- Els tradicionalistes.
- La Lliga Regionalista de Cambó, que el 1933 es va transformar en la Lliga Catalana.
El centre tampoc destacava gaire, amb la Unió Democràtica de Catalunya (UDC) de Carrasco i Formiguera, d'ideologia democratacristiana.
L'esquerra era la força més important, destacant:
- ERC de Macià i Companys.
- El PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) de Comorera, d'orientació comunista i aliat amb Stalin. Aquest partit va ser la unió de petits partits com la Unió Socialista de Catalunya (USC) i el Partit Proletari.
- El POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) de Nin, que era crític amb la URSS i Stalin.
L'Inici de la Guerra Civil Espanyola (Juliol 1936)
La Guerra Civil Espanyola va despertar tant d'interès fora d’Espanya perquè s’interpretava no com una guerra aïllada, sinó com la lluita entre la democràcia republicana i el totalitarisme del general Franco i dels sublevats. Per això, es considera la guerra com un camp de proves de la Segona Guerra Mundial.
Els resultats de les eleccions del febrer de 1936, juntament amb l’assassinat de Calvo Sotelo, van ser els detonants de l’intent de Cop d’Estat. El dia 17 de juliol de 1936, Sanjurjo i Mola van iniciar la sublevació a Melilla, i el 18, Franco ja dominava la part d’Àfrica.
El 19 de juliol, Casares Quiroga va ser substituït per José Giral, el qual va contenir la situació donant armes als sindicalistes i partidaris de la República. Això va fer que el Cop d’Estat fos frenat a les principals capitals, excepte a Sevilla i Saragossa, fet que va marcar l'inici de la Guerra Civil.