Gènere i nombre del substantiu en català: regles i excepcions

Gènere o Nom del Substantiu

a) Noms que designen coses, objectes, sentiments, accions

El gènere és arbitrari (basat en consens o acord).

Generalment:

• Femení: acabats en -a.
• Masculí: acabats en -e, consonant o -o.

Les llengües assignen gènere a paraules que no són persones o animals, però no sempre assignen el mateix gènere a les mateixes coses.

Exemples masculins: els afores, l'avantatge, els espinacs, el pendent, el titella, el senyal, el costum, el dot, el front, el corrent, el compte, el dubte, el llegum.

Exemples femenins: una anàlisi, una àncora, la calor, la dent, les postres, la xocolata, la resta, la suor, una allau, una aroma, una olor, la resplendor, la síndrome, la picor, la dolçor, la verdor.

Noms que poden ser masculins o femenins (amb significat diferent): el pols / la pols, el fi / la fi, el clau / la clau.

b) Substantius que designen éssers vius

1. Masculí acabat en vocal àtona → Femení afegint -a

Això pot implicar alternances fonètiques i ortogràfiques:

• Guany o pèrdua d'accent gràfic o dièresi (ex: avi / àvia).
• Sonorització d'una lletra muda (ex: forner / fornera - la r final es pronuncia en el femení).
• Duplicació d'una consonant (ex: gos / gossa, Marcel·lí / Marcel·lina).
• Canvis de consonant sorda a sonora (ex: llop / lloba).
• Canvis de les vocals e, o, u per a (ex: nebot / neboda, europeu / europea).
• Canvi -òleg → -òloga (ex: biòleg / biòloga).
• Addició d'una -n- (ex: rei / reina).
• Altres casos: esclau / esclava, príncep / princesa, Pau / Paula, hereu / pubilla.

2. Femení amb sufixos específics

• -essa (sovint títols o càrrecs): abat / abadessa, alcalde / alcaldessa, duc / duquessa.
• -ina: heroi / heroïna, gall / gallina.
• -iu: actor / actriu.

3. Masculí derivat del femení amb -ot

Exemple: abella → abellot.

4. Femení i masculí d'arrel diferent

Exemples: oncle / tia, gendre / nora (o jove), home / dona, pare / mare, cavall / egua (o euga).

5. Mateixa forma per al masculí i femení (epicens)

Sovint acabats en:

• -ista (artista, pianista)
• -cida (homicida, suïcida)
• -aire (drapaire, cantaire)
• -ant / -ent (cantant, pacient)

Altres mots com: belga, jove, salvatge, cònjuge, periodista, testimoni.

6. Noms d'animals sense flexió de gènere

Cal afegir mascle o femella per especificar el sexe (ex: la serp mascle / la serp femella, el rossinyol mascle / el rossinyol femella).

Nombre del Substantiu

1. Singular + -s = Plural

És la regla general (ex: casa / cases, llibre / llibres).

El canvi de -a final per -es pot donar lloc a alternances ortogràfiques/fonètiques:

• -ca → -ques (vaca / vaques)
• -ça → -ces (plaça / places)
• -ga → -gues (vaga / vagues)
• -gua → -gües (llengua / llengües)
• -ja → -ges (platja / platges)
• -qua → -qües (pasqua / pasqües)

Els substantius masculins aguts acabats en vocal tònica afegeixen -ns (ex: pi / pins, camí / camins). Excepcions: noms de lletres (les as, les es), mots com cafès, sofàs, clixés...

2. Singular + -os = Plural

S'aplica a substantius masculins aguts acabats en:

• -s (gas / gasos)
• -ç (braç / braços)
• -x (reflex / reflexos)
• -ix (peix / peixos)
• -tx (despatx / despatxos)

Particularitats:

• Duplicació de la essa si va entre vocals (ex: nas / nassos, tros / trossos).
• Alternança -ig → -jos (ex: boig / bojos, raig / rajos - tot i que *raigs* també és acceptat).

3. Doble forma de plural (+s o +os)

Alguns substantius masculins aguts acabats en:

• -sc (bosc / boscs o boscos)
• -st (gust / gusts o gustos)
• -xt (text / texts o textos)
• -ig (faig / faigs o fajos)

4. Substantius invariables quant a nombre

• Masculins plans acabats en -s: dies de la setmana (dilluns, dimarts...), temps, socors, globus, llapis, tipus, cactus, bíceps, atles.
• Femenins plans acabats en -s: pols, anàlisis, tesis.
• Alguns altres: tòrax, índex.