Gèneres Assagístics: Assaig, Diari, Memòries i Més

Els gèneres assagístics permeten l’expressió de la reflexió de l’autor sobre temes d’interès moral, històric, filosòfic, social, artístic, literari, científic o humà en general. Des del punt de vista formal, inclou la dissertació sistemàtica, el recull d’articles, les cartes, la divagació, el col·loqui, els fragments aparentment inconnexos, els aforismes, etc. Principals gèneres assagístics:

• L’assaig: l’autor reflexiona de manera lliure, sense pretendre ser exhaustiu ni, sovint, sistemàtic, sobre temes dels àmbits esmentats. En l’assaig sol haver-hi una voluntat moralitzadora, si més no en l’intent d’aprofundir en la interpretació de fets humans i valorar-los.
• El diari o dietari: l’autor escriu les seves impressions sobre temes, fets individuals o col·lectius, personatges, lectures, viatges, paisatges, exposicions... i ho fa cada dia. Les dates d’inici i d’acabament d’un diari són arbitràries i, d’altra banda, el text sol ser objecte d’una revisió de conjunt abans de ser publicat.
• Les memòries: l’escriptor evoca els fets que ha viscut al llarg de la seva vida o, si més no, en una etapa anterior a la que escriu. Les memòries solen ser llibres de maduresa, en què no interessa tant la precisió dels fets com, sobretot, la manera com van ser viscuts i el record que en transmet l’autor.
• El retrat: se centra en un personatge notable d’algun aspecte de la vida social o cultural per a traçar-ne un perfil biogràfic i, en definitiva, una certa interpretació de la seva personalitat.
• El llibre de viatges: és una evocació dels paisatges i les vivències que un determinat viatge ha produït en l’autor. La intenció d’aquestes obres, a diferència de les guies, no és informativa, sinó pròpiament interpretativa o subjectiva.
• L’epistolari o correspondència: és el resultat de recollir el conjunt de cartes escrites per un autor, sigui a diversos corresponsals, sigui intercanviades amb les d’un altre personatge. Independentment que sovint no hi ha una intenció creativa de conjunt en les cartes d’un escriptor, sí que el resultat final sol ser una valuosa col·lecció d’informacions sobre el mateix autor, els seus corresponsals i la vida literària i general de la seva època.
• El periodisme literari: els gèneres periodístics d’opinió es poden considerar assagístics si, més enllà de l’actualitat estricta, aprofundeixen en la interpretació de fets humans i estan redactats en un estil que respon a una intenció creativa i, d’alguna manera, estètica.