Els gèneres literaris i els tòpics clàssics
Els gèneres literaris avui
Els gèneres literaris han evolucionat molt, perquè la classificació de les obres ha anat canviant, i les obres també. Els gèneres clàssics eren preceptius; avui, els gèneres literaris s'entenen com un principi d'ordre i organització de les obres literàries a partir de l'estructura.
Principals gèneres literaris
La poesia
La poesia és qualsevol composició escrita en vers. Existeix una gran diversitat de gèneres: poesia èpica, narració en vers, poemes religiosos, lírica culta i popular, cançó popular i poesia satírica.
La narrativa
La narrativa té com a finalitat explicar coses reals o fictícies, defensar una idea, ensenyar, etc. Es divideix en dos grans gèneres:
Narrativa de ficció
- Novel·la: narra una història de ficció o basada en fets reals, i sol girar entorn d'un personatge. La trama presenta tres graus: presentació del conflicte, nus i desenllaç.
- Conte: narració més breu que sol explicar una anècdota. La trama sol ser simple i el nombre de personatges poc nombrós. Pot ser:
- Conte popular (rondalla): transmès oralment, amb la finalitat d'entretenir i ensenyar.
- Conte literari: amb la finalitat exclusiva d'entretenir.
Narrativa didàctica
Té la finalitat d'exposar coneixements i defensar una tesi sobre algun tema d'interès social. En aquest darrer cas, pot rebre el nom de periodisme o assaig. La diferència és que l'article periodístic sol ser més breu, mentre que l'assaig permet aprofundir més en el tema aportant més informació i arguments.
El teatre
El teatre és la representació que uns personatges fan d'una història de ficció o basada en fets reals. No sols és un text literari, sinó també una representació. Un element imprescindible és el públic: si no n'hi ha, no es representarà l'obra.
Gèneres teatrals: tragèdia, comèdia, drama, tragicomèdia, sainets, entremesos, òpera, etc.
Tòpics literaris més coneguts
- Mort: tòpic més generalitzat a l'epopeia; és la certesa que tots ens hem de morir, fet corroborat per les honres i els discursos fúnebres.
- Pas del temps: la fugacitat de la vida, que ens apropa cap a la mort.
- L'amor: es converteix en tòpic quan apareixen els trobadors. El tòpic amorós més utilitzat és la mort per amor.
- L'amistat: el valor més apreciat i tractat pels autors clàssics.
Tòpics referits a la naturalesa
- Locus amoenus: van inventar llocs perfectes o paradisíacs. Es caracteritza per un prat ple de flors, arbres, una font, un rierol, un vent suau i ocells piulant.
- Ubi sunt?: emparellat amb el pas del temps. Es pregunta què ha passat amb el que eren abans, amb el seu passat, els seus amics, etc.