Gèneres narratius: novel·la, conte, faula, llegenda i rondalla

Llengua i literaturaActualitzat el 3,32 KB

Resum

El document presenta els principals gèneres narratius, tant literaris com periodístics, com la novel·la, el conte, la faula, la llegenda, la rondalla, l'acudit, la notícia i la crònica. Explica les característiques de cadascun, com el nombre de personatges, la finalitat i l'origen. També recull aspectes de registre, coherència i cohesió, així com una classificació dels tipus de text.

Punts clau

  • La novel·la és una narració culta de extensió regular o llarga, amb personatges rodons.
  • El conte és una narració breu i condensada, amb personatges plans i possibles orígens populars o cultes.
  • La faula és una narració breu, sovint amb animals o objectes que parlen, amb finalitat moralitzadora.
  • La llegenda és una narració popular sobre un tema històric reinterpretat i magnificat per la imaginació.
  • La rondalla combina elements meravellosos i reals, està destinada a un públic infantil i té finalitat moralitzadora.
  • La notícia organitza la informació segons les 6 preguntes, mentre que la crònica introdueix l'opinió subjectiva del cronista.
  • L'estructura de la narració literària és plantejament, nus i desenllaç.

Posa't a prova

Gèneres Narratius

Novel·la: Narració pertanyent a la literatura culta d’extensió regular o llarga. Hi ha acció, temps i lloc, i els personatges són rodons. Exemples: La Ilíada d'Homer.

Conte: Narració de ficció breu, caracteritzada per la condensació i per l’absència d’elements superflus. Els contes poden ser cultes o populars, lligats a la tradició oral i amb una finalitat normalitzadora. Personatges plans. Exemple: El Decameró de Giovanni Boccaccio.

Faula: Narració breu en vers o en prosa que sol tenir com a protagonistes animals o éssers inanimats, que tenen capacitat de parlar i una finalitat moralitzadora. Exemple: La cigala i la formiga de Samaniego.

Llegenda: Narració de caràcter popular que tracta un tema històric, però reinterpretat i magnificat per la imaginació o per males interpretacions. Inclou coses increïbles i fets reals o no.

Rondalla: Narració popular que combina elements meravellosos i reals, destinada a un públic infantil, amb finalitat moralitzadora. Temes populars. Referència: Vladimir Propp.

Acudit: Narració molt breu de caràcter humorístic, generalment oral, que té per objectiu explicar una història que faci riure a l’audiència.

Notícia: Narració periodística que relaciona fets d’actualitat amb altres fets, d’actualitat o passats, semblants. Combina seqüències narratives amb altres d’expositives que de vegades poden constituir la seqüència principal.

Crònica: Text periodístic que combina la narració amb seqüències argumentatives, que permeten introduir l’opinió del cronista. La visió subjectiva del cronista distingeix aquest gènere de la notícia.

Característiques vinculades a l’adequació

Registre lingüístic: Depèn de l’àmbit d’ús en què es presenti el text. Àmbit literari: registre literari amb ús de figures retòriques. Àmbit periodístic: registre estàndard. Marques díctiques:

Vinculades a la coherència

Estructura narració literària: plantejament, nus, desenllaç.

Notícies periodístiques: Sol organitzar la informació segons les 6 preguntes. Progressió temàtica sol ser de tema constant.

Característiques cohesió

Cohesió lèxica, mecanismes gramaticals, connexió.

Tipus de text

  • Narratiu: Explicar fets, accions, històries. Novel·la, conte...
  • Descriptiu: Explicar qualitats d’objectes, de persones o d’escenaris. Retrat, fullet turístic...
  • Expositiu: Explicar un tema i aportar-ne informació. Conferència, examen...
  • Argumentatiu: Defensar una idea mitjançant proves i arguments. Judici.
  • Conversacional: Reflectir la interacció comunicativa entre dues o més persones. Xat.
  • Instructiu: Transmetre ordres, normes o procediments. Reglament.
  • Predictiu: Avançar esdeveniments que encara no han tingut lloc. El temps.
  • Retòric: Delectar amb efectes estètics en l’ús del llenguatge: Poesia, anunci...

Descarregar

PDF Word HTML

Preguntes freqüents

Què diferencia un conte d'una novel·la?

Segons el document, el conte és una narració breu, condensada i sense elements superflus, amb personatges plans. La novel·la és una narració d'extensió regular o llarga, amb personatges rodons.

Quina és la finalitat de la faula?

La faula és una narració breu que sol tenir animals o éssers inanimats com a protagonistes, amb capacitat de parlar i una finalitat moralitzadora.

Què distingeix la crònica de la notícia?

La crònica combina la narració amb seqüències argumentatives que permeten introduir l'opinió del cronista. Aquesta visió subjectiva és el que la distingeix de la notícia.

Posa't a prova

Targetes de repàs

Clica una targeta per veure la resposta.

Test

1. Quin gènere narratiu tracta un tema històric reinterpretat i magnificat per la imaginació?
2. Quins són els tres elements de l'estructura de la narració literària?
3. Quina característica té la faula?
4. Quin gènere periodístic introdueix l'opinió subjectiva del cronista?
5. A quin públic està destinada la rondalla segons el document?
6. Com organitza la informació la notícia periodística?

Preguntes generades amb IA a partir del document: comprova les respostes amb el text.