Gèneres Periodístics i Història de la Llengua Catalana
Gèneres periodístics: informació i opinió
Els gèneres periodístics es divideixen principalment en dos tipus: informatius i d'opinió.
Gèneres informatius
Els gèneres periodístics informatius són: la notícia, la crònica i el reportatge. Aquests gèneres transmeten la informació de manera objectiva, tal com és.
Gèneres d'opinió
Els gèneres periodístics d'opinió reflecteixen la visió que una persona té sobre un fet; transmeten les dades de manera subjectiva. Els gèneres d'opinió usen com a base el text argumentatiu. Primer, presenten el tema de què es parlarà, s'introdueix la tesi de l'autor, després, es plantegen una sèrie d'arguments que la reforcen i finalment, s'extreu una conclusió.
La llengua catalana als segles XVIII i XIX
Amb la victòria de la Guerra de Successió (1714), el rei Felip V va canviar l'organització de les institucions i les lleis del nostre territori i es va prohibir l'ús del català i l'ensenyament en aquesta llengua. El castellà passà a ser l'única llengua oficial. Aquesta circumstància va durar tres segles.
Normativització i normalització de la llengua
A finals del segle XIX i principis del XX, les circumstàncies polítiques canviaren en certa mesura, cosa que va permetre reprendre els usos de la llengua. Calia establir un model de llengua, una reforma de les normes ortogràfiques que s'havien perdut amb el temps. Un dels impulsors d'aquesta reforma va ser Pompeu Fabra. La passa definitiva cap a la normalització de la llengua és el moment en què s'elaboren les respectives lleis, perquè una llengua sigui normal, no n'hi ha prou que tingui unes regles gramaticals, sinó que hi ha d'haver unes lleis que les fomentin.
Què és la normativització?
Normativització: és l'elaboració d'unes regles gramaticals i ortogràfiques.
Què és la normalització?
Normalització: és el procés a través del qual una llengua recupera els àmbits d'ús que havia perdut.
La Decadència de la llengua catalana (s. XVI)
El segle XVI fou l'inici d'una època convulsa, on una sèrie de factors polítics marcaren la davallada de la nostra cultura. Les raons d'aquesta davallada és la reducció de la quantitat i qualitat de la literatura culta. La literatura popular, en canvi, continuava en català.
El Teatre i el Barroc en català
El Teatre
Joan Ferrandis d'Heredia reflecteix aquest procés de substitució lingüística per part de la noblesa en unes obres on els personatges parlen cadascun la seva llengua, com a "La vesitat".
El Barroc
Durant el segle XVII s'accelera el procés de la castellanització i la producció literària en català. Els autors catalans segueixen els models castellans del Barroc. La poesia barroca té dos moviments: el culteranisme i el conceptisme.