Gèneres Periodístics, Oracions Subordinades, Sigles i Teatre

Gèneres Periodístics d'Opinió

Els gèneres periodístics d'opinió són textos argumentatius publicats als mitjans de comunicació en els quals els periodistes o els col·laboradors d'aquestes empreses informatives expressen la seva visió d'uns fets o d'una realitat social determinada.

• L'article d'opinió: S'hi expressa l'opinió de qui el signa, que no necessàriament ha de coincidir amb la del mitjà de comunicació on es publica.
• L'editorial: S'hi expressa l'opinió del mitjà de comunicació sobre algun tema d'actualitat recent.
• La crítica: S'hi valoren diferents manifestacions artístiques: musicals, teatrals, literàries, cinematogràfiques, etc.
• L'acudit i la tira còmica: S'hi expressa l'opinió del dibuixant o ninotaire que signa aquests gèneres, que es caracteritzen per la combinació d'imatge i text i pel to humorístic.

Oracions Subordinades

• La subordinació substantiva: Són aquelles oracions que poden actuar com un sintagma nominal. Funcions sintàctiques típiques que acompliria un SN: subjecte, atribut, complement directe.
• La subordinació adjectiva: Les proposicions adjectives són aquelles que poden actuar com un sintagma adjectival i, per tant, fan la funció pròpia dels adjectius: complement del nom.
• La subordinació adverbial:
  • Les que fan la funció de complement circumstancial de lloc, de temps o de manera.
  • Les que fan la funció de complement adjunt de la proposició principal. Expressen causa, conseqüència, condició, comparació, finalitat i concessió.

Sigles i Acrònims

• Les sigles: Abreviació feta amb la lletra inicial de cada una de les paraules que formen el nom d'una publicació, una entitat, un partit, una associació, etc.
• Un acrònim: És una abreviació formada per grups de lletres o síl·labes de les paraules d'un sintagma, les quals constitueixen una paraula nova.

El Teatre

Teatre: Text literari per a ser representat. Origen a Grècia, fet religiós. Diàleg de personatges. Escrites en cursiva. Normalment en 3 actes.

• Tragèdia: Virtuts humanes, llenguatge elevat i culte. Final tràgic. Ensenyament moral.
• Comèdia: Llenguatge col·loquial, final divertit i distret.
• Drama: Teatre modern. Passions humanes, final real. Molt psicològic.

Història del Teatre

• Edat Mitjana: Temes religiosos.
• Edat Moderna: William Shakespeare.
• Segle XIX: Drama romàntic.
• Segle XX: Ruptura amb el teatre burgès.