Gèneres i temàtica de la lírica trobadoresca medieval

Gèneres de la lírica trobadoresca

Balada

També anomenada ballada. Presenta el següent esquema mètric:

• Refrany: un apariat (A A).
• Estructura: tres versos del solista amb un vers del refrany (b A b a), seguit del refrany (A A).

Dansa

Normalment està formada per algunes estrofes de vuit versos. S'acompanya d'un refrany de quatre versos (abans i després) o bé d'una tornada amb una rima habitualment igual a la dels quatre versos de l'estrofa anterior.

Cançó i l'amor cortès

El tema principal és l'amor cortès, que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval.

L'amor trobadoresc exigeix discreció, ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:

• El gilós: el marit, del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
• Els lauzengiers: tafaners, aduladors i calumniadors que, per tal de fer mèrits, estan disposats a explicar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora.

Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un senhal (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per exemple: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)... Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden aparèixer en els sirventesos, albes i altres composicions.

Plany

És una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic o d'un personatge famós. Teòricament, també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra.

Alba

Descriu el disgust dels amants que, havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por de ser sorpresos pel marit (el gilós) o pels lauzengiers. Intervé també en aquesta composició el personatge del guaita, l'amic que ha romàs vigilant i que s'encarrega d'avisar que, en fer-se clar, ha arribat l'hora de la separació. De vegades, els amants s'enfaden amb ell perquè els avisa abans d'hora, al·legant que no ha dormit i té ganes de deixar la vigilància.

Pastorel·la

Aquesta composició tracta de la trobada al camp d'un cavaller amb una pastora a la qual intenta seduir. Es tracta d'una composició dialogada, amb un llenguatge agut i viu. No correspon a una situació real, sinó que és inventada pel trobador, malgrat que poden aparèixer localitzacions geogràfiques identificables. Sol mostrar les formes de parlar respectives de l'aristocràcia i dels vilatans.