Geografia Agrària i Sector Primari: Ibèria, Catalunya i Aqüicultura
Context Global: Dependència i Seguretat Alimentària
La pressió demogràfica i la manca d'aplicació tecnològica han impedit la creació d'excedents i han fet que la producció es destinés a l'autoconsum o a un mercat local reduït.
Conseqüències de les Colonitzacions Europees
Els monocultius de plantació, única modalitat agrícola d'alguns països en vies de desenvolupament, estan destinats massivament al mercat dels països rics.
Grans companyies monopolistes controlen els processos productius d'aquests països que, a causa de la seva dependència tecnològica i financera, veuen com les seves economies queden en funció dels interessos dels països rics. La situació de dependència és perpetua, impedint la possibilitat de dur a terme un desenvolupament propi.
Aquest fenomen s'ha agreujat a causa de l'adquisició de milions d'hectàrees de terreny agrícola per part de grans inversors amb la finalitat de cultivar espècies d'agrocarburants o pinsos per a l'exportació, la qual cosa ha anat en detriment dels petits camperols que han hagut de malvendre les seves terres.
Un dels problemes més importants dels temps actuals és la desnutrició i la fam.
7. Els Paisatges Agraris de la Península Ibèrica
A partir dels anys 60, la producció agrària es va orientar al mercat i va anar incorporant la mecanització i la tecnificació.
7.1. Factors Físics i Sistemes de Conreu
Aquests factors expliquen en bona part els tipus de sistemes de conreu de l'Estat espanyol.
Ibèria Humida (Nord i Nord-oest)
Clima temperat. La humitat hi és sempre present i les temperatures no són extremes. Això permet:
- El conreu de farratges i blat de moro.
- L'explotació del ramat boví.
Ibèria Seca (Resta d'Espanya)
Constituïda per la resta d'Espanya. Els conreus són de secà, especialment els cereals i la vinya, a causa de l'escassetat de pluges. Al sud, l'augment de la sequedat afavoreix l'adaptació de l'olivera.
El Regadiu a la Península Ibèrica
La manca d'aigua abundant concentra el regadiu a les planes de les vores dels rius. El regadiu ocupa el 15% de les terres cultivades i suposa el 55% de la producció agrària espanyola.
Les principals zones de regadiu són:
- Depressions de l'Ebre i el Guadalquivir.
- Les hortes del País Valencià.
7.2. Factors Històrics i Estructura de la Propietat
Aquests factors expliquen l'estructura de la propietat agrària.
La conquesta de les terres del sud va tenir com a conseqüència la cessió de grans territoris a les cases nobiliàries que hi havien participat. Els minifundis s'expliquen per la tradició cultural de repartir a parts iguals les propietats agràries en herència entre tots els fills.
8. Els Paisatges Agraris de Catalunya
Tota la producció es destina al mercat. Actualment, el valor de la ramaderia és superior al de la producció estrictament agrària.
9. La Pesca i l'Aqüicultura
La Pesca: Activitat del Sector Primari
Activitat econòmica que pertany al sector primari. Es basa en l'obtenció de peixos, crustacis i mol·luscs extrets directament del mar, els rius i els llacs.
Tipus de Pesca Marítima
És la que es practica al mar. Es divideix en dos tipus principals:
- Pesca d'altura: La de més volum de producció.
- Pesca costanera o artesanal.
La pesca marítima es considera una activitat limitada a la depredació directa dels recursos naturals del mar.
Les àrees marítimes estan dividides en 14 zones. Dins de cada zona, la pesca és més abundant allà on les aigües són menys profundes (plataforma continental).
L'Aqüicultura: Alternativa a la Pesca Tradicional
Sistema de cria i engreix de plantes i animals aquàtics que es duu a terme en instal·lacions especials, anomenades piscifactories, o bé en granges situades al medi natural. Es practica tant en aigües salades com en dolces. Va sorgir com una alternativa a la pesca tradicional.
Inconvenient: Els peixos d'aquestes instal·lacions són alimentats amb pinsos elaborats amb cereals, la qual cosa comporta un increment de la producció de cereals. Segons els crítics, l'aqüicultura haurà de créixer fins a uns límits sostenibles.