Geografia d'Espanya i Catalunya: Agricultura, Indústria, Turisme, Comerç i Població

1. El Sector Agrari i la Pesca a Espanya

Evolució de la Població Agrària

Durant el segle XX es va produir un intens èxode rural (sobretot entre 1825 i els anys posteriors). Va augmentar la població activa agrària jove, mentre que la població agrícola total va disminuir a causa de la mecanització del treball. Actualment, la població rural és aquella que viu en zones rurals però treballa en el sector secundari o terciari.

El Treball Agrari a Espanya

Les petites finques acostumen a ser explotacions familiars on les dones compaginen les tasques de la llar amb la participació com a assalariades fixes. Amb la mecanització, els baixos rendiments i l'economia de la UE, la dona i els fills busquen altres activitats econòmiques i el cap de família es queda a l'explotació agrària.

En les finques grans disminueixen les parceries. La maquinària necessita espai, fet que redueix els arrendaments i fomenta l'ús de treball eventual.

• Latifundis: Més de 100 hectàrees, extensius, a Andalusia i grans terres amb explotació mecanitzada per a collites importants.
• Minifundis: Menys de 10 hectàrees, al nord peninsular. Presenten dificultats per a la mecanització, producció baixa, mala comercialització i només són rendibles si són intensius o científics.
• Mitjans: Al voltant de 30 hectàrees, amb agricultura extensiva.

Polítiques Agràries i de Pesca (PAC i PPC)

• PAC (Política Agrària Comuna): Cerca l'augment de la producció, el desenvolupament de la indústria agroalimentària i la millora del medi ambient. Entre 2007 i 2013, la UE va donar a Espanya més de 7.000 milions d'euros per proveir els països comunitaris i elevar els rendiments agraris.
• PPC (Política Pesquera Comuna): La flota espanyola adopta vaixells més petits i fa acords amb el Marroc. L'ajuda econòmica de la UE (2007-2013) no busca augmentar la capacitat de pesca, sinó que està encaminada cap a una explotació sostenible.

Tipus de Cultius

• Secà: Vinya, cereals i olivera. El cereal s'estén per tota la península, mentre que els altres dos no requereixen una mecanització tan alta; són extensius i mecanitzats (olives de taula i oli).
• Regadiu: Fruites, hortalisses i cítrics amb importació i exportació destacada (fruites de pinyol i llavor). Les hortalisses han augmentat un 40%.

La Pesca a Espanya

Espanya compta amb zones riques on hi ha més corrents marins freds i plàncton (Cantàbric i Galícia, tot i que s'estan esgotant). Cadis limita amb les aigües marroquines i la Mediterrània té una massa molt salada, per la qual cosa es pesca a l'altura del nord (Terranova, costa oriental, Atlàntic, Amèrica Llatina, canal de Moçambic, Somàlia) i es fan acords amb el Marroc, el Senegal i Mauritània.

2. La Indústria i el Sector Secundari

Model Actual de Desenvolupament Industrial

1. Dinàmica i localització empresarial: Increment de la producció, competitivitat i xarxes d'empreses; inversió en R+D pròxima a centres d'alta tecnologia, comerç i recursos naturals.
2. Canvi tecnològic i científic: Circuits integrats, microelectrònica, processos digitals, TIC i noves matèries primeres (revolució digital).
3. Planificació empresarial: Les noves tecnologies permeten transmetre molta informació i aplicar-la a distància.
4. Canvis continus laborals: Mà d'obra més barata, flexibilització dels drets laborals i reducció de costos.

La UE i Espanya

El principi fonamental es basa en el suport a les PIMEs i l'enfocament als problemes del sector. Els problemes actuals de comerç i producció i la falta de competitivitat s'han deslocalitzat, proposant una empresa més dinàmica, augment sostenible de la producció, inversió en R+D, facilitat de deslocalització, professionals ben preparats i indústria d'alta tecnologia.

Teixit Industrial Espanyol

Es basa en nuclis industrials i eixos industrials que els uneixen. Creixen les àrees metropolitanes industrials i les empreses se situen en àrees centrals on hi ha serveis estratègics. La aglomeració atreu els serveis, creant un espai urbà difús amb polígons i naus. Això, amb el temps, provoca la dispersió urbana per l'elevat preu del sòl, la saturació comercial i els conflictes laborals.

Eixos de Localització Industrial

1. Eix Mediterrani: Des de Catalunya fins a Murcia, prolongant-se cap a l'eix europeu.
2. Eix de la Vall de l'Ebre: Indústria base i catalana.
3. Madrid: Molt desenvolupat.
4. Andalusia: Concentrat a l'Andalusia occidental.
5. Cantàbria i Galícia: Zones molt actives combinades amb altres sense indústria.
6. Zona Centre: Poca indústria, escassament un 10%.
7. Arxipèlags: Poca indústria, principalment extractiva i petroliera.

Situació Actual de la Indústria Espanyola

Destaca el predomini de la PIME. La producció és inferior a la mitjana dels països de la UE i la intensitat tecnològica és baixa, fet que sumat a la baixa inversió en R+D provoca un balanç tecnològic deficitari. Conseqüentment, la incorporació de nous països prop dels eixos industrials (amb mà d'obra més barata, desenvolupament tecnològic més alt i més inversió de capital) provoca la deslocalització (reducció de cost laboral i millors condicions fiscals portant part de la producció a l'exterior o globalitzant-la, la qual cosa provoca atur i pèrdua de llocs de treball al país) o la subcontractació (descentralització) (l'empresa deixa de realitzar internament alguna activitat productiva i l'encarrega a una altra empresa).

3. El Sector Terciari i el Turisme

Característiques i Classificació dels Serveis

Són activitats intangibles i inmaterials, amb gran impacte demogràfic, diversitat i pertanyents al sector terciari superior o quaternari. Comprèn des de petites fins a grans empreses.

• Consum final: Adreçats directament al consumidor.
• De producció i distribució: Gestionats per empreses professionals.
• Públics: En mans de l'administració, sovint amb poca capacitat de producció o progrés, on es pot estalviar en la seva producció.

Creixement Demogràfic i Distribució

En l'àmbit familiar, l'augment dels rendiments, el treball de les dones, les vacances i el temps lliure han impulsat el sector. Els serveis externs a les empreses (auditories, sistemes d'informació, recursos humans) i els serveis públics pugen després de la Segona Guerra Mundial gràcies a l'estat del benestar i l'augment dels funcionaris.

Les empreses del sector terçari es troben concentrades a grans ciutats, àrees turístiques i zones d'activitat industrial (Catalunya, Madrid, València, Andalusia) pel grau de desenvolupament econòmic, volum demogràfic i atractiu turístic. Els subsectors de serveis socials tenen molt de pes laboral i es reparteixen de forma equitativa (administració, educació, sanitat).

Serveis Públics i Socials

• Administració Pública: Descentralitzada i reflectida en funcions generals, autonòmiques i locals. El creixement del nombre de funcionaris ha comportat més burocràcia i despesa pública.
• Educació: Obligatòria de 12-14-16 anys i de 6 a 3 anys posteriorment (obtenció de batxillerat). Un 18% entre 25 i 64 anys tenen estudis superiors. Tot i la qualitat, hi ha un fracàs escolar alt; les carreres científiques i tècniques no proporcionen el nombre de professionals demandats i la inversió és baixa comparada amb el pes de l'educació privada.
• Sanitat: Llei General de Sanitat del 1986 (universalització de la sanitat), programes socials, despesa d'aproximadament el 6% del PIB, pioners en trasplantaments. La insuficiència de personal porta a la sanitat privada.

El Turisme a Espanya

Antigament reservat a gent amb poder adquisitiu elevat, durant la segona meitat del segle XX es converteix en un fenomen de masses gràcies a les vacances pagades. Es viatja al sud d'Europa, al litoral mediterrani pel preu, l'atractiu de les aigües i l'exotisme, i gràcies als mitjans de transport i preus assequibles. Espanya és una gran potència: té grans ingressos i crea llocs de treball. Destaca el turisme de sol i platja (origen principal: Regne Unit, Alemanya, Europa de l'Est i Rússia), amb destinacions com els arxipèlags, Catalunya, Madrid i la Costa del Sol, on destaquen els jubilats.

4. Comerç i Transports

El Comerç i els Intercanvis Moderns

Avui dia uns venen i altres compren, creant un mercat global basat en:

1. Concepte demogràfic.
2. Augment d'intercanvis de tot tipus de productes.
3. Creació d'estudis especialitzats en la matèria.
4. Un procés que passa per diferents intermediaris.
5. La creació d'empreses multinacionals.

Creixement del Sector i Noves Tecnologies

La liberalització del mercat (eliminació de barreres pel lliure comerç impulsat pel GATT i l'IMC, supressió d'aranzells i creació de xarxes d'intercanvi) i les noves tecnologies de la comunicació i la informació han permès comparar, pagar i vendre a temps real i a distància.

Comerç Interior i Exterior

• Interior: Depèn del desenvolupament econòmic, un mercat ampli, disponibilitat de xarxa de transport i poder adquisitiu.
  • Bèns d'equipament no intermedis: produïts per encàrrec, leasing (lloguer amb compra) i rènting (sense compra).
  • Aliments frescos: necessiten comercialització ràpida i tenen una llarga cadena d'intermediaris, fent el consum més car (fins a 5 vegades).
  • Bèns de consum durador: atomitzats en botigues, supermercats o hipermercats, amb preus més ajustats i marca blanca.
• Exterior: Espanya està integrada al bloc de la UE (el més important del món, amb el 59% de les importacions i el 70% de les exportacions). Entre països rics s'intercanvien manufacturats i productes industrials; Espanya no és una gran exportadora de matèries primeres i productes agraris.
• Balanç de Pagaments: Recull per compte corrent els ingressos i pagaments per comerç, serveis i rendes; capital (transferències de capital públic i privat); i compte financer (inversions directes).

Els Transports

1. Responen a necessitats o desitjos de desplaçament i mobilitat.
2. Creen problemes de circulació.
3. Satisfan necessitats econòmiques en la distribució de béns, serveis i producció.
4. Integren diferents grups socials i difonen la identitat cultural i tècnica.

Polítiques de Transport

• Política europea de transport: Prioritat d'inversió en l'eix ferroviari del sud-oest europeu, l'eix multimodal portuari espanyol, l'eix ferroviari Sines-Madrid-París i la interoperabilitat de l'AVE.
• Política espanyola de transport: El ferrocarril rep el 50% de la inversió, carreteres d'alta capacitat, ports com a nodes intermodals i aeroports integrats en altres nodes de transport.

Comunicació i Publicitat

Mitjans com CNN o NBC, lliures i de pagament. A Espanya es publiquen més de 130.000 productes publicitaris en blocs, ràdio i televisió.

5. La Població a Espanya i Catalunya

Fonts Demogràfiques

• Cens: Recompte de la població en un moment determinat (informació sobre estat civil, edat, sector professional).
• Padró: Registre de naixements, defuncions i canvis de domicili.
• Transició demogràfica: Permet comparar, explicar i valorar la dinàmica d'una població amb una altra.

Fases de l'Evolució Demogràfica

• Fase 1: Natalitat alta, mortalitat alta, aproximadament 5 fills per dona, esperança de vida de 35 anys. Epidèmies, guerres i males collites (Barcelona i les Balears com a excepcions amb mortalitat infantil fatal).
• Fase 2: Millora alimentària i d'higiene, descens de la mortalitat i natalitat alta. Creixement de la població fins a la industrialització (anys 70). Torna a augmentar produint-se l'èxode cap a les capitals de comarca, País Basc, Catalunya i Madrid.
• Fase 3: Baixa natalitat i baixa mortalitat per controls de fertilitat; tenir fills deixa de ser rendible econòmicament.
• Fase 4: Europa i Espanya presenten un creixement quasi nul, mortalitat baixa i esperança de vida de 80 anys. L'arribada d'immigrants puja lleugerament la natalitat.

Indicadors Demogràfics Clau

• Natalitat: Des del segle XX fins als 90, índex de fecunditat baix unit a una alta esperança de vida (envelliment). A canvi de segle hi ha un repunt de natalitat per la immigració i l'edat fèrtil, però el 2009 es produeix una reducció per la crisi, i el 2017 creix vegetativament.
• Mortalitat: Baixa. Vers el 1985 hi ha un lleuger augment per l'envelliment i entre el 15-44 anys per la sida i accidents de trànsit; la taxa general de mortalitat se situa al voltant del 3,5‰.
• Envelliment: Inevitable i desitjable, suposa més qualitat de vida. Causat per la baixa natalitat i l'augment de l'esperança de vida. Cap al 2017, més del 20% de la població tindrà més de 65 anys.
• Distribució: Espanya, comparada amb altres països, està poc poblada. Les zones més poblades es troben a la costa, els arxipèlags i Madrid; les menys poblades a Aragó, Extremadura i Galícia.

Població Activa

Població de 16 anys i més en edat de treballar, inclosos els parats. Un 70% té contracte indefinit i un 30% temporal. Amb les crisis, les empreses volen acomiadar i contractar fàcilment, i els sindicats lluiten per això. Espanya ha patit 3 grans crisis: la dels 70 (petroliera), la dels 90 (mecanització) i la del 2007 (financera, que perjudica joves i majors de 40 anys; només la Rioja, el País Basc i Astúries han creat llocs de treball).

6. La Immigració i els Moviments Migratoris

Causes i Conseqüències de les Migracions

• Causes: Demogràfiques i econòmiques (augment de població, desocupació i salaris baixos), catàstrofes naturals (terratrèmols, pestes, males collites), polítiques (guerres, exili, persecució) i sociocultural (desig de democràcia i rebuig a dictadures).
• Conseqüències:
  • País d'origen: Reducció dels problemes de falta de feina.
  • País de destinació: Conflictes laborals, degradació de ciutats i rebuig social.
  • Persona migrant: Diferències culturals i d'identitat, adaptació ràpida i pèrdua o adaptació de la identitat.

Migracions Interiors

Camp-ciutat al segle XX: població de Castella, Extremadura, Andalusia i Galícia amb dificultats socioeconòmiques i autòctones fa un èxode cap a ciutats industrials que necessiten mà d'obra. Entre 1950 i 1980 es produeix un flux migratori alt (5,4 milions de canvis de província, sense comptar els canvis de residència). El 2001 hi havia menys població que el 1990 en zones d'emissió.

Destinacions principals: Barcelona, Madrid, País Basc, àrees industrials valencianes, Biscaia, Alacant i les Illes Balears. Altres regions presenten saldo negatiu (Andalusia i Galícia cap a Barcelona; Castella cap a Madrid). A partir de 1973, això canvia a causa de la crisi.

Migracions Exteriors

Inici als anys 50 per moviments per mà d'obra (Itàlia i Espanya). Entre 1950 i 1973 es dóna la màxima expansió cap a països industrials pel Pla Marshall, el Mercat Comú o la mala situació a Espanya. Procedien principalment de Galícia, València i Castella, amb recepció a França, Alemanya i Suïssa.

Conseqüències: Pressió social de persones joves sense feina, entrada de divises important, desarrelament dels llocs d'origen. La crisi de 1973 posa fi a la immigració massiva espanyola.

Espanya com a País d'Immigració

Perfils d'immigrants:

1. Persones jubilades d'Europa central i del nord.
2. Directors d'empreses multinacionals, persones del món artístic i cultural.
3. Refugiats polítics.
4. Emigrants de països pobres buscant feina.

Espanya necessita la immigració perquè afavoreix el pla econòmic (mà d'obra jove i barata que fa treballs que la població local rebutja), el pla demogràfic (augment de la població) i el pla cultural (conèixer més cultures). Tanmateix, la interculturalitat pot provocar rebuig social, xenofòbia i exclusió política.

Política de la UE sobre Immigració

El 2008 es crea el Pacte Europeu de la Immigració, que planteja una immigració legal i ordenada, frena la il·legalitat i el desordre amb punts de vigilància a les fronteres d'Europa, i posa l'accent en la importància dels acords polítics, la regulació del dret d'asil i el reassentament.