Geografia Física d'Espanya: Meseta, Serralades i Climes

La Meseta Central: Unitat Principal del Relleu

La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol i ocupa aproximadament el 50% del territori peninsular.

Està dividida en nord i sud pel Sistema Central (ex. Serralada de Guadarrama).

Divisions de la Meseta

• Submeseta Nord (Septentrional):
  • Altura mitjana: 800 m.
  • Més gran que la Submeseta Sud.
  • Travessada d'est a oest pel riu Duero, que hi provoca la depressió del Duero.
• Submeseta Sud (Meridional):
  • Altura inferior: uns 600 m.
  • Travessada pels rius Tajo i Guadiana.
  • Característica central: els Montes de Toledo.
  • El límit sud és Sierra Morena.

Les Vores Muntanyoses de la Meseta

Massís Galaic

És una de les formacions més antigues de la PI, de l'Era Primària (antic Massís Hespèric), juntament amb la Serra de Lleó i les serralades més occidentals d'Astúries. L'altura mitjana és de 500 m. A la zona de Lleó hi ha mines de carbó.

Serralada Cantàbrica

Corre paral·lela a la costa. Està composta per la Serra Asturiana, el Massís d'Astúries (la part més antiga) i les Muntanyes Cantàbriques. Presenta les altures més grans als Picos de Europa (Torrecerredo i Naranco de Bulnes, amb altituds de fins a 2.500 m). La seva formació és deguda als plegaments. A mesura que avança cap al sud, l'altura disminueix.

Sistema Ibèric

Va en diagonal, amb orientació nord-oest a sud-est. És de l'Era Terciària. Les majors elevacions es troben a la zona nord, mentre que al sud l'altura va baixant (mitjana de 2.000 m). La seva formació inclou falles esglaonades i horsts (dos costats enfonsats). Està compost per cordilleres com els Picos de Urbión i la Serra del Moncayo. Cap al sud, arriba gairebé a la costa amb l'anomenada Serralada del Maestrat (frontera entre Catalunya, País Valencià i Tarragona).

Sierra Morena

Separa la Meseta Sud de la Depressió del Guadalquivir. És molt abrupta, i només es pot travessar pel pas de Despeñaperros. Se l'anomena Sierra Morena pel color fosc de la terra i la vegetació (verd fosc). És molt rica en minerals:

• Mercuri (Almadén)
• Coure (Riu Tinto)
• Carbó (Peñarroya)

Serralades Exteriors a la Meseta

Pirineus

Tenen uns 400 km de llarg i es van formar a l'Era Terciària per plegaments. Es divideixen en dues grans unitats:

• Pirineus Axials o Centrals:
  • Materials terciaris, massissos elevats i crestes.
  • Ports de muntanya escassos i de pas difícil.
  • Altures màximes: Aneto (3.404 m), Pica d'Estats (3.143 m) i Monte Perdido.
  • S'hi mantenen les darreres restes de glaceres.
• Prepirineus:
  • Menys altitud i formes més suaus.
  • Formats per dues alineacions paral·leles a la zona axial, de material secundari.
  • Serres interiors (més de 2.500 m) i serres exteriors (ex. Serra del Cadí).
  • Entre les dues serres hi ha la Depressió Mitjana Pirinenca.

Serralada Catalana

Es divideix en la Litoral i la Prelitoral. Fan de barrera a la influència marítima sobre l'interior. L'altura màxima és el Turó de l'Home (Montseny, 1.700 m).

Serralades Bètiques

Es divideixen en dues unitats:

• Subbètica: Va des de l'interior, des de Gibraltar fins al Cap de la Nau.
• Penibètica: Més propera a la costa (Cap de Gata). Presenta les altures més grans, com Sierra Nevada (Mulhacén, 3.479 m).

Entre la Subbètica i la Penibètica trobem les depressions de Baza i Guadix.

Les Grans Depressions de la Península

Depressió de l'Ebre

Limitada pels Pirineus, el Sistema Ibèric i la costa Mediterrània. Té forma triangular (aprox. 380 km de llarg i 150 km d'ample). El riu principal és l'Ebre, un dels més cabalosos.

A la zona central trobem formacions geològiques com els Malls (roca escarpada) i les Moles (formació plana). A la desembocadura hi ha el Delta de l'Ebre, el més gran de la Península Ibèrica (25 km d'allargada).

Depressió del Guadalquivir

Té 330 km de llarg i 200 km d'ample. Està limitada per Sierra Morena, les Serralades Bètiques i el Golf de Cadis. El terreny és fèrtil gràcies al riu.

S'hi troben petites elevacions anomenades taules i el Delta del Guadalquivir. Les costes adjacents tenen sorra fina i formen dunes (acumulacions de sorra que varien segons el vent).

Les Costes de la Península Ibèrica

Costa Cantàbrica i Gallega

Costa de tipus penya-segats, produïts pel desgast de les onades. A la costa asturiana trobem Ries (entrades petites, estretes i poc profundes) i Rases (quan la terra acaba de manera plana sobre el mar).

El paisatge gallec és molt accidentat i forma ries molt grans (ex. Ria d'Arousa i Ria de Pontevedra). Les ries es divideixen en:

• Ries Altes (d'Estaca de Bares fins al Cap de Finisterre).
• Ries Baixes (de Finisterre fins al Miño).

Costa Atlàntica Andalusa

Entre la frontera de Portugal i Gibraltar. És una costa amb moltes platges que formen dunes. Inclou el Delta del Guadalquivir.

Costa Mediterrània

Entre el Cap de Creus i Gibraltar. Predominen les costes planes sense grans accidents geogràfics. Hi trobem:

• Golfs: Golf de Tortosa i Golf de València.
• Caps: Cap de Creus, Cap de la Nau, Cap de Palos i Cap de Gata.
• Deltes: Ebre i Llobregat.
• Albuferes: Albufera de València o de Múrcia (zones aquàtiques amb aiguamolls).

Després del Cap de Gata, la costa es torna més abrupta.

Arxipèlags

Arxipèlag Balear

Compost per 5 illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. Es considera una continuació de les Serralades Bètiques (excepte Mallorca, que té connexió amb les Serralades Catalanes).

• Mallorca: La més gran. Al nord, la Serra de Tramuntana (muntanyosa, amb el Puig Major, 1.436 m, l'elevació més alta de les Balears). Al sud, la zona de Llevant (fins a 500 m). Al centre, una depressió entre la Badia de Palma i Alcúdia.
• Eivissa: Illa petita. Serra de Tramuntana al nord, la resta bastant plana.
• Menorca: Serra de Tramuntana al nord (vent del nord) i Migjorn al sud (700-800 m d'altura).
• Formentera: Molt petita.
• Cabrera: Illot i Parc Natural protegit d'aus i espècies marines.

Arxipèlag Canari

Compost per 7 illes, d'origen volcànic (erupció de volcans submergits). Es divideixen en tres grups:

1. Illes properes al continent (més seques i planes): Fuerteventura i Lanzarote.
2. Grup central: Tenerife i Gran Canària.
3. Illes més occidentals (més a l'Atlàntic): La Gomera, El Hierro i La Palma.

El clima és tropical per la seva latitud, amb influència atlàntica. El paisatge és variat: cons volcànics, barrancs i colades (lava solidificada sense vegetació, de color fosc). Hi ha platges de sorra negra.

Les dues illes principals són Tenerife (amb la major altura, el Teide, 3.715 m) i Gran Canària (amb la ciutat de Las Palmas de Gran Canària).

Estructures del Relleu de Catalunya

Catalunya és un territori situat a la PI amb orientació sud-est/nord-est, fet que la converteix en un territori de pas. Es defineix per 4 grans estructures:

Pirineus Catalans

Límit nord de Catalunya (uns 250 km). Es divideixen en:

• Pirineus Axials: Altures superiors a 3.000 m (Pica d'Estats, 3.143 m; Collaneroma, 3.040 m). La cara nord és més humida i la sud més seca.
• Prepirineus: Serralades paral·leles (ex. Serra del Cadí i Montseny).

Hi ha passos de muntanya, com el pas natural de la Jonquera.

Serralada Litoral i Prelitoral

Corre paral·lela al mar, actuant com a barrera a la influència marítima. Es divideix en:

• Serralada Prelitoral (o Interior): Formada pel Montsant i el Montseny. L'altura màxima és el Turó de l'Home (1.700 m).
• Serralada Litoral: Conjunt de muntanyes amb altures entre 500 i 1.000 m (ex. Serra de Collserola o Les Gavarres).

Entre les dues serralades hi ha una petita depressió (20-30 km d'ample i 208 km de llarg).

Depressió Central

Part central de la Depressió de l'Ebre. Delimitada al nord pels Pirineus i a l'oest pels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. És fèrtil i té forma d'amfiteatre, amb el pendent cap al sud-oest. S'hi troben jaciments de sal potàssica (especialment a Súria i Cardona).

Costa Catalana

Al nord (entre Cap de Creus i Blanes), la costa és accidentada i forma petites cales. Al sud, són platges sorrenques i planes. Els deltes principals són el de l'Ebre (25 km de llarg) i el del Llobregat.

Factors Determinants dels Climes d'Espanya

Circulació Atmosfèrica en Altitud: El Corrent en Jet

El Corrent en Jet circula a gran velocitat (fins a 500 km/h) a gran altura. Al nord genera depressions i al sud anticiclons. La seva altitud varia segons l'estació:

• A l'estiu, puja cap al nord.
• A l'hivern, baixa cap al sud.

Generalment, la PI rep la influència de l'Anticicló de les Açores (40º N), responsable del clima sec i poc plujós de l'estiu.

Circulació Atmosfèrica a la Troposfera

La capa més propera a la Terra. Hi trobem masses d'aire d'altes o baixes pressions:

• Anticicló (Altes Pressions): Superior a 1.015 mil·libars. Porta temps sec i estable. Les masses giren en el sentit de les agulles del rellotge.
• Depressió (Baixes Pressions): Inferior a 1.015 mil·libars. Porta temps inestable. El vent gira en sentit contrari a les agulles del rellotge.

Influències Directes

• Anticicló de les Açores: Massa d'aire càlid que a l'estiu es col·loca a l'altura de les illes Açores i és el principal factor del clima sec i calorós (fins a 40 °C).
• Depressions Atlàntiques: Molt humides i plujoses, responsables de l'anomenada "Espanya Verda" (Galícia i Cornisa Cantàbrica).
• Intercanvis de Vents Freds: A l'hivern, la PI rep aire fred del nord:
  • Vent Polar (suavitzat per l'Atlàntic).
  • Vent Siberià Continental (molt fred).
• Comportament del Mediterrani: A l'estiu, l'Anticicló de les Açores escalfa la temperatura del mar. Quan els aires càlids del mar entren en contacte amb fronts freds, es produeixen borrasques amb pluges torrencials (gota freda).
• El Relleu: L'amplitud i l'accidentat relleu de la península (efecte "minicontinent") generen una gran varietat de climes, flora i fauna.

Els Climes d'Espanya

El Climograma és el sistema de representació gràfica d'un clima, mostrant la temperatura (corba) i la pluviositat (gràfic de barres) al llarg dels mesos de l'any.

1. Clima Oceànic o Atlàntic

Afecta tot el nord de la Península i té influència sobre el Pirineu.

• Humitat: Molt humit (50% de dies de pluja). Precipitacions anuals entre 1.000 i 2.000 mm. És l'anomenada "Zona Verda" d'Espanya.
• Temperatura: Suavitzada per la influència marina (mitjana 12-15 °C). Hiverns frescos, estius suaus.
• Vents: Humits i forts, de vegades es transformen en tempestes (Galernes).
• Rius: Curts i cabalosos, aptes per a centrals hidroelèctriques (excepte el Miño, el més gran).
• Vegetació: Bosc de fulla caducifòlia (castanyers, fagedes), landes i prats. Zona de producció lletera (ramat boví).
• Conreus: Pomes, patates i pèsols.

Varietats del Clima Oceànic

• Muntanya Oceànica: Serralada Cantàbrica i zones del Pirineu. Augment de pluviositat i baixada de temperatures.
• Oceànic de Transició: Zona sud de l'Atlàntic. Clima atlàntic continentalitzat, més sec i amb temperatures més altes.

2. Clima Mediterrani

Influenciat per l'Anticicló de les Açores. Té dues estacions principals (hivern i estiu) i dues de transició (primavera i tardor).

• Humitat: Precipitacions entre 400 i 700 mm. Són estacionals i poden ser torrencials (plou molt en poc temps).
• Temperatura: Temperada (mitjanes 14-18 °C). Hiverns no gaire freds i estius secs. Més pluja al nord, més sec al sud.
• Vents: Variats: Tramuntana (nord), Garbí (del mar, suau), Ponent (de l'oest, càlid), Llevant (del mar cap a l'interior, fort, origina llevantades).
• Rius: Cabal variable, amb tendència a l'estiatge i a les inundacions.
• Vegetació: Adaptada a la sequedat (alzines, pins, garrigues). Plantes de matollar i fulles perennes.
• Conreus: Agricultura d'horta, vinyes, blat, vi i oli (trilogia mediterrània).

Varietats del Clima Mediterrani

• Muntanya Mediterrània: Serralada Catalana, Serra de Tramuntana, Bètiques. Més precipitacions i temperatures baixes.
• Influència Atlàntica: Més pluges per la proximitat a l'Atlàntic.

3. Clima Continental (Mediterrani Continentalitzat)

Propi de l'interior de la Meseta.

• Temperatura: Forta oscil·lació tèrmica. Hiverns molt freds (mínim 3 °C, llargs, amb boira) i estius calorosos i secs (mínim 25 °C, curts).
• Precipitacions: Baixes (al voltant de 350 mm), concentrades a l'hivern i primavera. Menys que el clima mediterrani.
• Rius: Cabalosos i regulars, però poden patir estiatge.
• Vegetació: Alzines, pinedes i roures (més boscos al nord). A la Meseta Nord, cultius de secà (blat) i ramaderia (cabres i ovelles).

Varietats del Clima Continental

• Varietat de Meseta.
• Varietat de Muntanya: Temperatures més baixes, estius més freds i lleuger augment de pluviositat (fins a 400 mm).
• Domini del Cerç: Caracteritzat pel vent nord-oest. Domini de més sequedat (ex. Monegros, gairebé desèrtic).

4. Clima Tropical (Canari)

Propi de les Illes Canàries, amb influència africana.

• Temperatura: Càlida, amb poca oscil·lació tèrmica (mitjana 17 °C). Les illes més properes al continent (Lanzarote i Fuerteventura) són les més seques.
• Precipitacions: Molt baixes (màxim 350 mm).

Varietats del Clima Canari

• Clima Sec de Costa: Temperatures suaus i poca oscil·lació tèrmica.
• Clima de Muntanya Mitjana: Més humitat i temperatures fresques, afectat pel "mar de núvols". Les temperatures mitjanes anuals són inferiors a 12 °C, amb glaçades a l'hivern i precipitacions superiors a 500 mm.

El Clima a Catalunya

Catalunya presenta una gran varietat climàtica, predominantment mediterrània, però amb influències atlàntiques i continentals.

• Temperatura: Suau a la costa per la influència marítima. A l'interior (Depressió Central), les temperatures són més baixes a l'hivern (ex. Lleida 5 °C vs. Barcelona 10 °C a l'hivern).
• Precipitacions: Més abundants al Pirineu per l'altura i la influència atlàntica. A l'estiu, les temperatures són més suaus i hi ha borrasques amb pluja.
• Vegetació: Boscos de fulla perenne.
• Conreus: Trilogia mediterrània (blat, vinya, olives).