Geografia Física d'Espanya: Relleus Exteriors i Formacions Geològiques

Relleus Exteriors de la Península Ibèrica

Massís Galaic

Situat a l'extrem nord-oest de la Península, a la costa, on es localitzen les ries. Té una altitud mitjana de 500 m. Aquest massís està format per materials paleozoics. Presenta zones arrodonides als cims i suaus pendents a causa del desgast erosiu. El pic més elevat és la Cabeza de Manzaneda.

Muntanyes Basques

Es troben entre la Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Són un conjunt de serres d'uns 250 km de longitud. Estan formades per materials mesozoics i roques calcàries. El cim més elevat és el Peña Gorbea.

Pirineus

L'Aneto és el pic més alt. Formen una cadena muntanyosa constituïda per serres i massissos. Distingim dos tipus de Pirineus:

• Pirineu Axial

  Format per materials paleozoics i, a més, s'hi troben altituds màximes i formes glacials.

• Prepirineu

  Es situa al sud del Pirineu Axial i està format per materials mesozoics i cenozoics.

Sistema Bètic

És un conjunt muntanyós que es prolonga entre Gibraltar i el Cap de la Nau. Té tres serralades principals:

• Serralada Subbètica

  Formada per materials mesozoics i cenozoics, i hi destaca la Serra de Segura.

• Serralada Penibètica

  Formada per materials paleozoics i roques calcàries mesozoiques. El Mulhacén és el pic més elevat.

• Depressió Intrabètica

  Materials tous que formen barrancs formats per material calcari.

Depressió de l'Ebre

Situada al nord-est de la Península, limitada pels Pirineus, el Sistema Mediterrani i el Sistema Ibèric. Es va formar durant el Cenozoic. Els materials sedimentaris han donat lloc a plataformes.

Depressió del Guadalquivir

Constitueix una plana de forma triangular oberta a l'Oceà Atlàntic i travessada pel riu Guadalquivir. Està limitada per Sierra Morena i el Sistema Bètic. Els sediments cenozoics han donat lloc a les formes arrodonides i suaus de les Campiñes.

Meseta

Altiplà situat al centre de la Península Ibèrica amb una altitud mitjana de 600 m. Té una lleugera inclinació cap a l'oest.

Orogènia

Procés de formació de serralades i període geològic durant el qual es formen les serralades o orògens.

Estructura Germànica

Estructura tectònica de fractures que presenta blocs aixecats (horst) i blocs enfonsats (graben). És pròpia de massissos antics.

Sistema Mediterrani

Alineació muntanyosa de 270 km de longitud que s'estén en direcció nord-est/sud-oest, paral·lela a la costa mediterrània.