Geografia de la Meseta Ibèrica: Relleu, Formació i Serralades
La Meseta Ibèrica: Característiques i Relleu
La Meseta Ibèrica constitueix el 45% de la Península Ibèrica i es presenta fracturada en dues grans submesetes:
Submeseta Nord
- Altitud mitjana: 800-850 m.
- Envoltada de muntanyes.
- Travessada d'est a oest per la xarxa fluvial del Duero.
- Els seus rius superen el desnivell que hi ha entre la Meseta i el peneplà, i baixen fins al mar encaixats entre els materials durs hercinians, formant cingleres i congostos.
Submeseta Sud
- Altitud mitjana: 500-700 m.
- Formada per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo:
- L'altiplà solcat pel riu Tajo.
- L'altiplà de la conca hidrogràfica del Guadiana.
- Aquesta submeseta agafa una suau inclinació vers l'Atlàntic, on els rius s'escolen ràpidament fins a la desembocadura.
- Entre aquests dos altiplans s'estén la planura de la Manxa.
Les Unitats de Relleu de la Meseta
El relleu de la Meseta es pot dividir en diverses unitats:
Antic Sòcol Paleozoic
Part occidental de la Meseta, on forma, a les terres de Zamora i Salamanca, un peneplà de pendent suau i estret que es fa més ample a Extremadura, fins que arriba a Portugal i al mar.
Conques Sedimentàries
Pel costat oriental de la Meseta, l'antic sòcol es troba enfonsat sota enormes dipòsits de materials que formen les conques sedimentàries. Una part d'aquests sediments són aportats pels rius que baixen de les muntanyes i circulen per la Meseta. Aquests materials donen lloc a un relleu d'erms, camps i costes.
Les Serralades Interiors de la Meseta
Sistemes muntanyosos formats durant el període Terciari, amb el moviment alpí, quan a les zones de fractura de l'antic sòcol uns blocs es van anar aixecant i altres s'enfonsaren: tectònica de fractura.
Les Vores Muntanyoses de la Meseta
Es van formar durant el moviment alpí, quan l'activitat d'algunes plaques de l'escorça terrestre va pressionar la vora de l'antic sòcol i el va fracturar en dos llocs. En canvi, els materials sedimentaris dipositats a les vores del sòcol, com que eren menys resistents, es van bombar, doblegar, i es van formar així les serralades que envolten la Meseta de manera que en deixen lliure només la vora occidental.
Serralades Interiors de la Meseta
Dins de la Meseta, destaquen dues serralades principals:
Sistema Central
- El rocam és de granit, pissarres i gneissos.
- El perfil d'aquesta serralada presenta formes suaus i arrodonides.
- Destaquen les agudes crestes de quarsita, més resistents a l'erosió.
- Es divideix en dues meitats i està format per serres d'altitud com Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata.
- Els blocs enfonsats formen valls i obren passos de muntanya alts i nevats que fan difícils les comunicacions a l'hivern.
Muntanyes de Toledo
- El rocam és de granit, pissarres i gneissos.
- El perfil d'aquesta serralada presenta formes suaus i arrodonides.
- Divideixen en dues parts la Submeseta Sud i fan de divisòria entre les aigües que s'escolen cap a la conca del riu Tajo i les que aflueixen al Guadiana.
- Aquestes muntanyes formen un seguit de serres d'altituds modestes, entre les quals destaquen les Muntanyes de Toledo i les Serres de Guadalupe i Montánchez.
- Els diversos conjunts muntanyosos estan separats per corredors transversals que faciliten les comunicacions.
Serralades Principals que Envolten la Meseta
Les principals serralades que delimiten la Meseta són:
Massís Galaic Lleonès
- És el relleu nord-oest peninsular, un quadrat muntanyós de 200 km de costat.
- Està format per Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i les Serres de Cabrera i Segundera.
- Els cims que destaquen són Teleno i Peña Trevinca, amb més de 2000 m d'altitud.
- Aquest correspon a un fragment del relleu més antic de la Península, afectat pels moviments de l'escorça terrestre i format per un conjunt de blocs fallats, elevats i enfonsats.
- En aquest conjunt de blocs s'encaixa la xarxa fluvial.
- El rocam gairebé no s'aprecia perquè està cobert de vegetació que es veu afavorida per la pluja freqüent pròpia d'aquesta zona.
Serralada Cantàbrica
- Forma una cadena lineal amb formes enèrgiques i grans desnivells a la façana cantàbrica, i menys accentuades a la vessant interior.
Part Occidental
- El massís asturià dóna lloc a una sèrie de blocs paleozoics dislocats.
- Aquí hi ha el jaciment de carbó més gran d'Espanya.
- El pas entre la Meseta i Astúries és difícil per l'altitud del relleu i pel caràcter nevat dels ports de muntanya.
Part Oriental
- Els cims perden altitud.
- Dominen els materials sedimentaris, abunden les calcàries, que a causa del seu volum, duresa i forta inclinació són la clau per explicar l'energia d'aquest massís que formen relleus amb crestes i pics.
Sistema Ibèric
- Limita la Meseta de nord-oest a sud-est.
- Aquesta serralada està formada per sòcols hercinians i materials secundaris que el mar va anar dipositant a la corona oriental de la Meseta.
- Es divideix en:
Nord
- Sistema de falles amb horsts elevats: Serra de la Demanda, Pics d'Urbión i Serra de Moncayo.
- Aquest relleu separa la Meseta de la Depressió de l'Ebre.
Sud
- Format per un conjunt de serres i depressions solcades per rius.
- Hi ha 2 grups muntanyosos:
- Interior: Serrania de Conca.
- Exterior: Serra de Javalambre.
Sierra Morena
- És l'esglaó que separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir.
- El nom li ve dels seus materials, com la pissarra.
- A Sierra Morena s'explotaven importants jaciments miners.
- El relleu escarpat de les serres i la manca de valls transversals fan molt difícils les comunicacions.
- Les serres són més baixes a la banda de Huelva i Sevilla.
- L'únic pas que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia a través de Sierra Morena és Despeñaperros.