Geografia Mundial: Cultures, Economia i Regions

Geografia Mundial: Cultures i Regions

La cultura: conjunt de formes de vida, costums, coneixements i creences compartits per un grup humà.

Àrees Culturals Globals

Àrees culturals: occidental, islàmica, eslava, llatinoamericana, africana, asiàtica.

Hi ha aproximadament 6000 llengües al món.

El cristianisme és la religió amb més creients (ortodoxos, catòlics, protestants) i és monoteista.

Amèrica: Desenvolupament i Economia

Canadà: més industrialitzat del món amb elevat IDH.

Mèxic: indústria diversificada amb grans contrastos interns (potència emergent).

Amèrica Central, Antilles i Països Andins: situació pròpia de països subdesenvolupats.

Brasil: indústria diversificada, diferències socials entre la població, diferents ritmes de desenvolupament entre les seves regions (potència emergent).

Xile, Argentina i Uruguai: desenvolupament humà alt, proper als països desenvolupats.

Amèrica Llatina: Reptes i Oportunitats

Amèrica Llatina (Amèrica Central i del Sud i Mèxic) té recursos suficients per a poder tenir un desenvolupament econòmic, però la mala gestió de les explotacions agràries i la dependència respecte dels països desenvolupats frenen l'expansió. Les multinacionals estrangeres controlen la majoria d'indústries modernes i grans explotacions agràries. Hi ha grans diferències socials i econòmiques entre la població.

Estats Units: indústria i agricultura = motors econòmics. Predomina el sector privat i la lliure competència de mercat (1a potència política i econòmica mundial).

Tractats Econòmics Regionals

Tractats econòmics: agrupacions regionals per tal d'impulsar l'economia. Mercosur (mercat comú de l'Amèrica del Sud), NAFTA o TLC (tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord).

Àsia: Índia i Xina

Índia i Xina: subcontinent indi separat del continent asiàtic per l'Himàlaia. Relleu suau destacat per planes dels rius Indus i Ganges. El monsó ha marcat el desenvolupament de l'agricultura. Varietat de cultures i diversitat d'ètnies. Conflictes al segle XX.

Pakistan: estat musulmà amb important economia agrícola a la vall de l'Indus. Rics jaciments de gas natural.

Índia: segon país més poblat de la Terra (1150 M d'habitants). Important i modern sector industrial, potent exèrcit, creixent classe mitjana. Règim democràtic estable.

Nepal i Bhutan: baixa renda per càpita. Agricultura principal activitat econòmica. Hinduisme i budisme.

Bangla Desh: estat independent el 1971. Molt poblat amb economia poc desenvolupada.

Sri Lanka: inestabilitat política a causa de les pretensions separatistes dels tàmils.

Mongòlia: industrialització recent. Economia tradicional basada en el pasturatge nòmada.

Xina: país més poblat del món (1300 M d'habitants). Actualment és el primer destinatari mundial de capitals estrangeres. Taxa de creixement superior al 10% anual i s'ha situat entre les grans potències econòmiques del món. El creixement industrial ha provocat el creixement de les ciutats i l'augment del nivell de vida d'una part de la població.

Japó i Àsia Oriental

Vietnam, Laos, Cambodja i Myanmar: sud-est asiàtic continental. Grau de desenvolupament econòmic divers. Dècada de 1990, importància crisi que afecta al creixement econòmic del qual Vietnam es recupera progressivament i els altres es mantenen del suport de les potències regionals.

Filipines: certa industrialització paral·lela a la de Malàisia, Tailàndia i Indonèsia, pateix un important retrocés econòmic a causa de les catàstrofes naturals, la inseguretat interna i la crisi política.

Taiwan, Corea del Sud i Singapur: dragons o tigres asiàtics. No disposen d'abundants recursos naturals ni fonts d'energia, però han esdevingut països industrialitzats emergents afavorits per la proximitat al Japó, accés fàcil a rutes comercials, abundància de mà d'obra i l'impacte tecnològic.

Malàisia, Tailàndia i Indonèsia: van formar part del grup dels dragons o tigres asiàtics. A la crisi de 1990, Malàisia va aconseguir recuperar poder econòmic, però els altres van mantenir una situació més incerta. Han d'afrontar fenòmens naturals com el monsó, pluges torrencials o tsunamis que afecten greument la seva economia.

Corea del Nord: economia pròpia d'un règim socialista. Les possibilitats d'una economia liberalitzada es veuen minvades per l'amenaça nuclear de Corea del Nord.

Japó: tercera potència econòmica mundial i basa la seva prosperitat en un alt grau d'industrialització, important mercat financer i elevat volum d'intercanvis comercials. Mancat de recursos naturals i depenent del subministrament energètic exterior. 2n productor mundial d'automòbils.

Rússia i la CEI

Rússia: país més extens del món (17.075.000 km²). Després de l'antiga URSS (1991), neix la CEI (Comunitat d'Estats Independents) formada per 12 de les 15 repúbliques que formaven l'URSS i en la qual Rússia és el nucli essencial. Turkmenistan es va fer membre associat al 2005 i Geòrgia abandonà l'associació el 2009, per tant, avui són 10 repúbliques que formen la CEI.

Ucraïna, Moldàvia i Bielorússia: Ucraïna i Moldàvia mostren distanciament respecte a Rússia. Ucraïna va ser una important regió cerealística i industrial que encara es transforma a economia de mercat. Bielorússia el mateix. Moldàvia té una economia agrícola i és dels països més pobres.

Geòrgia, Armènia i l'Azerbaidjan: inestabilitat política.

Repúbliques de l'Àsia Central: Kazakhstan, Turkmenistan, Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan tenen economies poc desenvolupades. Tenen petroli i gas natural.

Conflicte de Txetxènia: el 1991, militants del partit independentista CNPTx van proclamar la seva independència. Entre 1994 i 1996 es produí la 1a Guerra Txetxena. Entre 1999 i 2000 es produí la segona Guerra Txetxena (victòria russa).

Orient Pròxim i Mitjà

El Pròxim Orient: marcat pel conflicte entre Israel i palestins. Israel disposa de l'economia més desenvolupada del Pròxim Orient amb manca de recursos naturals. A Gaza i Cisjordània es va constituir el 1993 l'Autoritat Nacional Palestina. El conflicte entre palestins i Israel s'intensifica el 2006 al Líban, acusat per Israel de donar suport a palestins.

Iraq: 1932-1958 és independent, però després és governat per dictadors. L'ocupació de l'Iraq pels EUA i aliats el 2003 va comportar la fi de la dictadura de Saddam Hussein, però originà una guerra civil. El petroli i el control geoestratègic de la zona són darrere de la intervenció militar i les actuals disputes etnicoreligioses.

Península d'Aràbia: l'Aràbia Saudita és el país més extens de la península amb el PIB més elevat, tot i que la renda per càpita és més alta a Kuwait, la Unió dels Emirats Àrabs, Qatar i Bahrain. Els països del Golf Pèrsic estan diversificant les seves economies per tal de no dependre del petroli i del gas, amb indústries d'alta tecnologia i ambiciosos plans de desenvolupament turístic. Iemen és l'estat més pobre de la regió.

Orient Mitjà: Iran és el país amb el major PIB nacional i es pot considerar una potència de la zona (programa nuclear militar). Afganistan és un país devastat per diferents conflictes bèl·lics consecutius des de 1979.

Àfrica: Magrib i Subsahariana

Magrib: Marroc, Mauritània, Algèria, Líbia i Tunísia formen el Magrib. Juntament amb Egipte, les rendes són una mica més elevades i tenen un major nivell d'industrialització que la resta d'Àfrica.

Àfrica subsahariana: extrema pobresa, corrupció dels governs, inestabilitat política, enfrontaments ètnics que acaben sent guerres civils. Extensió de la sida. Importants recursos naturals, però la zona depèn del Primer Món.

República de Sud-àfrica: principal economia africana i important paper en el desenvolupament regional. Manté enormes desigualtats socials.

Fam a l'Àfrica: segons un informe de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), l'any 2008, un total de 21 països d'Àfrica subsahariana tenien una situació d'emergència alimentària.

Oceania: Melanèsia, Austràlia i Polinèsia

Melanèsia: Papua Nova Guinea, Illes Salomó, Vanuatu i Fiji. Nova Caledònia pertany a França. La base econòmica és el sector primari, l'explotació de recursos naturals. Creix el turisme.

Nova Zelanda: economia molt desenvolupada i occidentalitzada (agricultura, pesca, explotació forestal, tecnologia informàtica...). Creix el turisme.

Austràlia: 7.741.220 km². Economia occidentalitzada. Elevat IDH, que era el tercer mundial el 2005. Els sectors bàsics de l'economia són els industrials i els serveis. Principals mercats: Japó, Xina, EUA, Corea del Sud, Nova Zelanda. Tot i que es deixa influir en tota l'àrea del Pacífic.

Micronèsia: "illes petites". Palau, Illes Marshall, Nauru, Kiribati i Estats Federats de Micronèsia com a territoris independents dels EUA. Els Estats Federats de Micronèsia basen l'economia en l'agricultura de subsistència, pesca, escassa mineria de fosfat i turisme. Deute extern molt elevat amb els EUA.

Polinèsia: Estats independents de Tuvalu, Samoa i Tonga (Polinèsia francesa), Samoa americana, territori britànic Pitcairn i diverses possessions neozelandeses. Economia de Samoa = agricultura dedicada a l'exportació, pesca i turisme. Se sol incloure Hawaii, que és un Estat integrant dels EUA.