Geografia i Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Evolució
Definicions Clau del Relleu Geogràfic
- Relleu càrstic: Relleu amb una topografia molt peculiar, característica de les zones de calcària, roca dura i rígida que es trenca formant esquerdes, però es dissol fàcilment amb aigua de pluja enriquida amb diòxid de carboni.
- Relleu hercinià: Relleu format a partir de l’orogènesi herciniana.
- Tectònica de plaques: Teoria geològica que explica la formació del relleu.
- Terrat fluvial: Restes d’una plana d’inundació fluvial, actualment abandonada i situada a un nivell més alt que la moderna.
- Vall fluvial: Depressió lineal envoltada d’altures que descendeixen fins a un nivell de base que pot ser el mar o una depressió interna.
- Glaciació: Cadascun dels períodes geològics freds en què les condicions ambientals van afavorir l’expansió dels aparells glacials.
- Sòcol: Conjunt de materials antics que formen la base d’un relleu.
- Estrat: Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.
- Paleozoic: Era geològica.
Principals Característiques del Relleu Peninsular Espanyol
Forma Massissa
Determinada per l’amplada i l’extensió de les costes. Les costes són més aviat rectilínies, excepte el litoral gallec, que és més retallat.
El Litoral Espanyol
Constituït per diferents tipus de costes (altes i rocoses, i baixes i sorrenques):
Costa Cantàbrica
Bastant rectilínia, paral·lela a la Serralada Cantàbrica, amb roques i penya-segats abundants.
Costa Gallega
Rocosa, amb les Rías de Ferrol, Vigo, i el Cap de Finisterre, entre d'altres.
Costa Atlàntica Meridional
Majoritàriament sorrenca, amb formes altes i rectilínies, i penya-segats. S’estén des de la desembocadura del Guadiana fins a l’Estret de Gibraltar.
Costa Mediterrània
Amb formes baixes i rectilínies.
Costa Meridional
Des de Gibraltar fins al Cap de Palos.
Costa Llevantina
Des del Cap de Palos fins al Cap de Creus. Hi sobresurten el Golf de València, Roses i el Delta de l’Ebre.
Evolució Geològica del Relleu Peninsular
Era Arcaica
Zones arrasades per l’erosió i cobertes gairebé en la seva totalitat pels mars paleozoics. Comprenia part de l’actual Galícia i del Sistema Central, i punts aïllats als Montes de Toledo i Sierra Morena.
Era Primària o Paleozoica
Va tenir lloc l’orogènesi Caledoniana i Herciniana. Van sorgir serralades hercinianes formades per materials silicis com el granit, la pissarra i la quarsita. Es van formar les zones de la regió gallega. Van aparèixer la Meseta, el Pirineu Central i la zona central del Sistema Bètic.
Era Secundària o Mesozoica
Era de calma orogènica en la qual van predominar l’erosió i la sedimentació. Es va produir la separació de la placa ibèrica.
Era Terciària o Cenozoica
Va tenir lloc l’orogènesi Alpina, que va provocar grans canvis en el relleu peninsular:
- Es van aixecar les serralades alpines i les serralades bètiques.
- Formació de les depressions prealpines:
- Depressió de l’Ebre, paral·lela als Pirineus.
- Depressió del Guadalquivir, paral·lela a les Serralades Bètiques.
- La Meseta va ser afectada per l’orogènesi Alpina:
- Inclinació cap a l'oest.
- Formació de les vores muntanyoses orientals i meridionals de la Meseta.
- El sòcol de la Meseta va experimentar fractures i falles.
- Els blocs aixecats van formar la vora muntanyosa del nord de la Meseta i les serres interiors d’aquesta.
- Els blocs enfonsats van crear les depressions interiors o conques sedimentàries de la Meseta.
Era Quaternària o Neozoica
Els fenòmens més destacats van ser el glacialisme i la formació de terrats fluvials.
Altres Característiques del Relleu Peninsular
Elevada Altitud Mitjana
Deguda a l’existència del massís central, que constitueix un bloc inclinat cap a l’oceà Atlàntic, i a les nombroses serralades.
Aquest altiplà està accidentat per relleus muntanyosos formats pel Sistema Central (que separa la conca del Duero de la del Tajo) i els Montes de Toledo (que diferencien la conca del Tajo de la del Guadiana).
Disposició Perifèrica del Relleu Peninsular
Un cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i unes serralades exteriors:
- Nord: Serralada Cantàbrica (a escassa distància de la costa).
- Est: Sistema Ibèric, Sierra Morena, Serralada Cantàbrica (més properes).
- Exteriors: Serralada Litoral Catalana, Pirineus, Serralades Bètiques.
Aquesta disposició determina forts contrastos climàtics: D’una banda, zones humides (costa Cantàbrica i gallega) que reben una gran quantitat de precipitacions distribuïdes amb més regularitat al llarg de l’any i escassos contrastos tèrmics estiu-hivern. D’altra banda, zones seques (amb escasses precipitacions i en les quals les amplitud tèrmiques entre les estacions de l’any són més accentuades).
Diversitat del Relleu de la Península
Un territori amb unitats naturals ben diferenciades.