Geologia: Capes de la Terra, Deriva Continental i Plaques
Capes de la Terra i Tectònica de Plaques
Capes Internes de la Terra
Litosfera
Comprèn l'escorça i la capa més externa del mantell superior, i és sòlida.
Astenosfera
Capa prima (uns 100 km) i plàstica, situada sota la litosfera i formada per peridotita en estat de semifusió. S'hi donen corrents convectius.
Mesosfera
Es correspon amb la resta del mantell i és sòlida. La compactació augmenta amb la profunditat. En ella es genera gran quantitat de calor que flueix cap a l'exterior a través de corrents de convecció.
Endosfera (Nucli)
Es correspon amb el nucli, formada per metalls i amb gran densitat. El nucli extern està format per material fos i l'intern per material sòlid.
Teoria de la Deriva Continental
Alfred Wegener i l'origen dels continents
Alfred Wegener, el 1912, va començar una obra que en principi es titulava L'origen dels continents (en alemany: Die Entstehung der Kontinente) i que va acabar el 1915 publicant-la amb el nom L'origen dels continents i oceans (en alemany: Die Entstehung der Kontinente und Ozeane), on exposa la idea —que ja va fer pública el 1912— que els continents es desplacen uns respecte d'altres. Aquesta teoria es basa en indicis i proves, però no explica el mecanisme que origina aquest desplaçament, per la qual cosa va ser rebutjada per la comunitat científica contemporània.
Proves de la Deriva Continental
Indici geogràfic
Wegener sospità que els continents podien haver estat units en el passat en observar una gran coincidència en les formes dels litorals dels diferents continents, especialment entre Amèrica del Sud i Àfrica. Així, va pensar que va haver un temps, fa uns 200 milions d'anys, que la Terra era formada per un únic i gran supercontinent, anomenat Pangea, que es va dividir en dos nous: Gondwana i Lauràsia.
Proves geològiques
Wegener va trobar el mateix tipus de roques en serralades amb la mateixa edat geològica, però pertanyents a diferents continents.
Proves paleontològiques
Wegener va trobar, en diferents continents separats per oceans, fòssils de les mateixes espècies, i va pensar que aquestes espècies van habitar ambdós continents durant el mateix període de temps. I és més, algunes d'aquestes espècies eren terrestres: rèptils i plantes que no podien travessar els oceans.
Proves paleoclimàtiques
Es van trobar morenes (dipòsits glacials) i jaciments de carbó a prop dels pols, però els sediments de carbó s'originen en zones equatorials, com a conseqüència de l'existència d'antigues selves. Això fa pensar que els continents s'havien desplaçat amb la fragmentació de la Pangea.
Plaques Tectòniques
Definició de Placa Litosfèrica
Una placa tectònica o placa litosfèrica és aquella porció de litosfera (escorça més la part superior del mantell) els límits de la qual posseeixen una intensa activitat sísmica i volcànica. Les plaques es mouen a causa dels corrents de convecció que es produeixen a l'astenosfera. Així, la litosfera es mostra fragmentada en una sèrie de plaques que es desplacen sobre la resta del mantell terrestre.