Geologia: Estructura interna i dinàmica terrestre
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre
- Sondejos i mines: Amb les tecnologies actuals no es pot aprofundir més enllà de 13 km, distància insignificant comparada amb el radi terrestre (6.371 km).
- Estudi de les roques: Hi ha fenòmens naturals que porten a la superfície roques formades a l'interior. Cal destacar l'erosió, que desmantella les roques de la superfície i posa al descobert d'altres formades a més profunditat, i les erupcions volcàniques, que arrosseguen fragments de l'interior terrestre on es va generar el magma.
- Meteorits: Ens informen sobre els materials primigenis del sistema solar.
- Mètodes sísmics: Estan basats en l'anàlisi de les ones sísmiques produïdes durant els terratrèmols o en explosions controlades.
Discontinuïtats sísmiques
Es tracta de canvis bruscos en la velocitat de les ones sísmiques internes, P i S, que indiquen canvis en la composició o en l'estat físic dels materials que travessen. N'hi ha de dos tipus:
- Discontinuïtat de Mohorovicic: Marca el límit entre l'escorça i el mantell; aquest límit se situa a 30-40 km als continents i a 10 km davall dels fons oceànics.
- Discontinuïtat de Gutenberg: Està situada cap als 2.900 km; allí les ones S deixen de propagar-se i les ones P disminueixen bruscament de velocitat.
La tectònica de plaques
El concepte de placa i la hipòtesi d'extensió del fons oceànic van donar lloc a una nova teoria mobilista, àmpliament avalada pels estudis portats a terme en els fons oceànics: la teoria de la tectònica de plaques. Hi ha diferents postulats:
- La litosfera està dividida en grans blocs anomenats plaques, que cobreixen la superfície terrestre i encaixen entre si com les peces d'un trencaclosques.
- La major part de l'activitat geològica interna es concentra als límits entre les plaques.
- Els fons oceànics es generen contínuament a les dorsals i es destrueixen per subducció a les fosses.
- Les plaques, amb el seu moviment, arrosseguen els continents i interaccionen entre si.
Si el fons oceànic es formava contínuament a les dorsals i la Terra no s'inflava, es podia deduir que el fons oceànic devia destruir-se en altres llocs. Per aquest motiu no hi ha fons molt antics.