Geologia i Relleu de la Península Ibèrica: Característiques i Formacions

Arc 4000-540. Banda muntanyenca arquejada a Galícia. Elevacions en punts aïllats de SC i MT. // Prim 540-290. Or hersiniana. SeHers de matèries sicilianes per on estava cobert de mar la Península. // Sec 290-65. Període de calma. Erosió (desgast de relleus herc) i sedimentació (deposició de matèries en zones cobertes per mar). // Ter 65-1'7. Or alpina. S'alçen SeAlp. Formen Depressió PreAlp (de l'Ebre, P, del Guadalquivir). Meseta inclinada cap a l'Atlàntic, vores muntanyenques orientals i meridionals, fractures i falles en sòcol. // Quat 1'7-act. Glacialisme: glaceres de circ (acumulacions de gel en capçalera de valls) i de vall (rius de gel formats quan la grossària de gel acumulat en circ és gran). Terrasses fluvials (franges planes i elevades en marges de riu).

Illes Balears / SeSub: 1) Mallorca. SeTram (Puig Major 1455m), SeLlevant (matèria calcària -500m), DepCentral o Pla (matèria argilosa i relleu suau). 2) Eivissa. Relleu muntanyenc calcari al nord. 3) Formentera (massís a l'est). Entre Eiv i Form: plana. SLC: 1) Menorca. Meitat nord (alineació muntanyenca paleozoica, de baixa alçada i formes suaus) i meitat sud (el Migjorn, plana de matèria seca). Costes balears: abruptes, platges llargues i arenoses, cales obertes per torrents, albuferes. // CONSEQ relleu. 1) Posició entre 2 continents i 2 masses = varietat de climes, vegetació, aigües. Punt de trobada d'altres continents perquè està enmig. 2) Diversitat natural. Per gran varietat de relleus i pronunciat contrast climàtic, determina l'existència de diferents paisatges naturals. // CARACT relleu. 1) Forma massiva per amplada de la Península d'oest a est i costes rectes. 2) Elevada alçada mitjana 660m per a altes serres. 3) Disposició perifèrica del relleu muntanyenc. 4) MESETA => Antic sòcol paleozoic (oest pen), serres interiors: SC (alta, divideix la Meseta en 2) i MT (menor alçada, divideix en 2 la Meseta meridional), conques sedimentàries interiors (del Duero, Tajo i Guadiana). Vores muntanyenques: massís Galaicolleonès (matèria paleozoica), SeCan: massís asturià (matèria paleozoica) i muntanya Cantàbrica (matèria seca), SeIbèrica (matèria calcària), SM (falla gigantina). Depressió exterior: DepEbre (paralela als P), DepGuadalquivir (paralela a SeBet). Serres exteriors: P (eix, PreP, Depressió mitjana), MB (prolonguen PreP), SLC (transformació de la zona oriental dels P), SeBet (se penib, se subbet, dep Intrabètica).

A. Sicília: roca antiga arcaica 4000-540, prim 540-290, granit (cristal·lí, rígid, altera químicament, en profunditat per aigua o per fractures, en zones poc elevades forma caos granític. SeCan, SC, MT, SeSub, MG, P. A. Calcària: sec 290-65, plegades en terc 65-1'7, calcària (dura, es fractura formant diaclasis i es dissol amb aigua, relleu càrstic amb formes característiques (lapiaz, gorges, pòl·lis, dolines, coves, avencs). SeCan, SI, P, IB, MT. A. Argilosa: roca sedimentària en terc 65-1'7, quat 1'7-act, argila (escassa resistència), relleu horitzontal, terrenys sense plegaments posteriors. Ràpida erosió per l'acció dels agents = 2 tipus de relleu (plans suaument ondulats i solcs estrets i profunds). SeCan, SM, SC, vall de l'Ebre. A. Volcànica: roca sorgida d'emissions de lava d'erupcions volcàniques. IC, Olot, Empordà, Campo de Calatrava, Cap de Gata.

Mod Glacial: forma ocasionada per desplaçament de masses de gel que ocasionen petits valls en forma de U. -60000-act glacials han disminuït per escalfament global. P, Sierra Nevada. Mod càrstic: forma de relleu resultat de roca calcària produïda per l'acció de dissolució d'aigua sobre pedra calcària pròpia de zones calcàries. Mod litoral: forma costanera específica, provocada per l'acció del mar en costa alta o baixa. Predomina roca argilosa, poc resistent i no modificada per orogènies posteriors. (penyasegats) Plana litoral: franja costanera formada per elements sedimentaris procedents d'al·luvions i planes per accions del mar. Costa mediterrània. Meseta: plana elevada dividida en 2 per SC. 45% del relleu peninsular, considerat unitat fonamental d'Espanya. Constituïda per antics massissos hespèrics en era primària que tornen a aixecar-se i fracturar-se per orogènia alpina. Depressió, conca sedimentària: zona enfonsada respecte al terreny que l'envolta, formada en terc 68-1'7, omplerta amb sediments (argila i calcària). Relleus horitzontals no afectats per orogènies posteriors.

O. Alpina: procés actiu tectònic, terc 65-1'7, s'alçen SeCan, MBasq, SI, SLC, SeBet. Meseta inclinada cap a l'Atlàntic i fracturada en falles creant relluviament del sòcol antic. (MG, SeCan, MB, P, SI, SLC, SC, MT, SM, STramunt, SBet) O. Hersiniana: procés actiu tectònic, prim 540-290, convertits en sòcols en matèria d'era. En era terc 65-1'7 sorgiren blocs relluviats de matèria paleozoica: MG, SC, MT, SM. (MG, SeCan, SC, MT, SM, peneplà zamorano-salmantí, extremeny).