Geomorfologia d'Espanya: Calcària, Argilosa, Meseta i Modelat Litoral

Geomorfologia de la Península Ibèrica

Iberia Calcària

Àrea de la Península Ibèrica constituïda per materials secundaris dipositats en depressions marines al llarg de l'era secundària i inicis de l'era terciària. Composta bàsicament de materials calcaris durs que es plegaren durant l'orogènia alpina i que ocupen els Pirineus, meitat sud de la serralada cantàbrica, sistemes litorals catalans, sistema Ibèric i sistema Bètic fins a les Illes Balears.

Iberia Argilosa

Àrea de la Península Ibèrica constituïda pels materials dipositats al final de l'era terciària i durant l'era quaternària en les grans conques sedimentàries i que encara no han estat afectades per plegaments ni fractures. Composta pels materials sedimentaris poc resistents com argiles, margues i guixos que omplen les depressions del Guadalquivir, Ebre, Duero, i curs mitjà de Tajo i Guadiana.

Meseta

Gran altiplà que ocupa l'espai central de la Península Ibèrica i la meitat de la seva superfície. Està formada per materials paleozoics afectats per l'orogènia herciniana, després erosionats, fracturats i inclinats cap a l'Atlàntic per l'orogènia alpina i finalment recoberta per sediments més moderns.

Modelat Litoral

Formes orogràfiques derivades de l'acció dels agents erosius marins sobre les costes litorals de la Península Ibèrica. Cal distingir la línia litoral atlàntica (per exemple, Galícia), caracteritzada per costes amb penya-segats, plataformes d'abrasió i ries, de la línia litoral mediterrània (per exemple, València), formada en general per costes baixes i planures litorals.

Orogènia Alpina

Activitat tectònica de gran intensitat que va tenir lloc en l'era terciària i que provoca el plegament violent dels grans dipòsits sedimentaris que s'havien anat acumulant durant l'era secundària, conformant així les grans serralades de plegaments de la península (Pirineus, sistema Ibèric, serralades Bètiques).

Orogènia Herciniana

Intensa activitat tectònica que provoca plegaments, fractures, encavalcaments i aixecaments de materials més antics i que va tenir lloc a finals de l'era primària. Va generar les grans estructures del sòcol ibèric o massís hespèric, el massís d'Aquitània, de l'Ebre, massís catalano-balear i el Bètic-Rifeño.