Gestió del Patrimoni Natural i Paisatge a Catalunya
Unitat 2: Gestió del Patrimoni Natural
Conservació del patrimoni natural i impactes humans
El patrimoni natural està format pel conjunt de béns naturals que una societat ha rebut com a herència comuna. Ha generat una gran diversitat geològica i biològica, ha permès la vida de moltes espècies i fa possible l’existència de la humanitat.
La vulnerabilitat del patrimoni natural
El patrimoni natural és essencial per a les necessitats de supervivència física, desenvolupament humà (ciència, cultura, educació…) i desenvolupament econòmic (producció agrària, activitat turística…). Tot i això, es pot alterar i degradar a causa de l’acció humana en el medi ambient. Per això, l’equilibri ecològic s’ha convertit en un gran repte actual.
El patrimoni natural inclou espais protegits, parcs nacionals, monuments naturals, espècies valuoses o paisatges de gran bellesa.
Impactes mediambientals de la societat
El progrés industrial ha comportat importants problemes ambientals i perills per a la conservació del patrimoni natural:
El creixement urbà descontrolat: produeix una ocupació abusiva del sòl, unes condicions deficients d’habitabilitat i impactes ambientals importants, com els continus urbans o la generació de residus. Moltes àrees urbanes, sobretot en zones poc desenvolupades, pateixen aquests problemes.
El creixement urbà dispers: formació d’extensions urbanes de baixa densitat, com les ciutats jardí o els suburbis, que generen impactes ambientals com l’ocupació de sòls agraris o l'augment del consum energètic per la mobilitat obligada.
La generació de residus urbans: alguns residus s'aboquen sense control i ocasionen problemes de contaminació (aigües negres, restes de menjar, embalatges, residus de la construcció…).
La generació de residus industrials: residus propis dels diversos sectors industrials (metalls pesants, materials radioactius, components electrònics) han de ser tractats com a residus especials.
La generació de residus agraris: els productes fitosanitaris tenen un gran impacte en el medi natural i en la salut humana. Els residus ramaders tenen impactes associats a la contaminació dels sòls i de les aigües, a causa dels purins (fems líquids formats per dejeccions animals, restes de palla i aigua).
Els hàbits consumistes (capitalisme): la major demanda de béns i serveis es tradueix en l’augment de la producció i del consum energètic, i en la sobreexplotació de moltes espècies que porta al límit la sostenibilitat (desforestació, esgotament dels recursos pesquers…).
La millora de la mobilitat i l’accés al lleure: ha permès apropar les persones al patrimoni natural, provocant impactes com l’erosió del terreny, la degradació dels ecosistemes o l’augment dels incendis forestals.
Gestió del medi ambient
La majoria dels impactes de la societat en el medi natural estan relacionats amb la urbanització del territori i amb la generalització del mode de vida urbà, però també amb les activitats agràries i les activitats de lleure.
L'expansió urbana
Quan l’empremta ecològica que comporta el creixement urbà és superior a la taxa de creixement demogràfic, resulta ambientalment insostenible. A causa del consum desmesurat de sòl provocat pel creixement urbà, el 2006 la UE va promoure l’Estratègia Temàtica per al Medi Ambient Urbà amb els objectius de frenar l’expansió urbana i minimitzar els impactes ambientals. La millor manera de gestionar el creixement urbà és planificar el territori amb criteris de sostenibilitat ambiental.
Gestió de residus
Hi ha diversos tipus de residus: alguns tenen una vida curta i són reciclables, mentre que d'altres tenen una llarga permanència. L’acumulació de residus és un greu problema per al medi ambient i per a la qualitat de vida de les persones. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) gestiona els residus que es generen a Catalunya, i les seves funcions principals són promoure la minimització de residus, valorar-los i recuperar els espais i els sòls degradats. Els residus industrials es classifiquen en: residus especials (tòxics o perillosos), residus inerts (no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives) i residus no especials (els que no són ni especials ni inerts). La gestió dels residus urbans ordinaris és competència de cada municipi, mentre que la dels no ordinaris és objecte d’una gestió per part de l’ARC.
Espais naturals protegits a Catalunya
Catalunya disposa, des de l’any 1985, d’un Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que delimita els espais naturals protegits (espai que, gràcies a les seves característiques naturals, està protegit jurídicament) i estableix el tipus de protecció i de gestió de cadascun. El seu objectiu és protegir els espais naturals i assegurar-ne el manteniment. El 1992, la Unió Europea va crear les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i les Zones Especials de Conservació (ZEC). Actualment, el Parc Natural del Montseny i les Terres de l’Ebre són Reserves de la Biosfera declarades per la UNESCO.
El paisatge i la seva diversitat
Importància de mantenir la diversitat paisatgística
El paisatge és tot allò que es pot observar des d’un determinat punt. Els paisatges estan formats per components naturals (relleu, aigües, vegetació...) i, sovint, també per components humans (construccions, vies de comunicació, conreus...). És el resultat de les interrelacions entre aquests elements.
El paisatge com a element dinàmic
Les interaccions entre el sòl, l'aigua i el clima condicionen el tipus de vegetació que es pot desenvolupar en un determinat territori. A més, l'acció humana, com ara l'agricultura, també altera el paisatge. El paisatge és dinàmic, ja que experimenta canvis i es modifica amb el pas del temps.
Canvis històrics en el paisatge de Catalunya
A partir dels segles XVIII i XIX, la indústria va transformar el paisatge català, amb elements com mines, rescloses, canals, ferrocarrils, fàbriques i colònies industrials, que van configurar els anomenats paisatges industrials. Al llarg del segle XX, la urbanització del territori va esdevenir el factor principal dels canvis paisatgístics.
El paisatge actual de Catalunya conforma un mosaic ple de contrastos, format per una matriu agroforestal, components urbans (nuclis de població), sectors d'activitats econòmiques (indústries) i grans infraestructures (vies de comunicació). Les transformacions tecnològiques i econòmiques modifiquen dràsticament els paisatges. Alguns canvis que comprometen la diversitat paisatgística són: la dispersió urbana, la urbanització de sòls rurals productius i la fragmentació del paisatge a causa de les infraestructures de transport.
El passat agrari i el mosaic agroforestal
Els conreus i les masses forestals constitueixen les diverses tessel·les o 'taques' del mosaic, mentre que els corredors estan integrats per elements lineals com torrents, rieres o boscos de ribera.
Gestió dels paisatges a Catalunya
La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya (Llei 8/2005) impulsa aquests objectius. A banda dels objectius de qualitat paisatgística específics per a cada unitat de paisatge, es pretén que els paisatges de Catalunya, en conjunt, tinguin les deu característiques següents:
que estiguin ben conservats, gestionats i ordenats
que siguin vius i dinàmics
que siguin heterogenis
que siguin endreçats i harmònics
que siguin singulars
que mantinguin els seus valors
que siguin respectuosos
que transmetin tranquil·litat
que permetin gaudir-ne
que atenguin la diversitat social