Gestió dels Recursos Naturals a Espanya: Aigua i Energia

L'Aigua, Recurs Escàs

Conques Hidrogràfiques

Conjunt de terres i aqüífers que porten aigües al mateix riu. El cabal fluvial depèn de la quantitat d'aigua que rep la conca del riu al llarg de l'any. Els rius del nord d'Espanya són una excepció, ja que són irregulars, amb crescudes en èpoques de desglaç o pluges, i amb estiatges severs. Distingim els rius del vessant cantàbric i gallec, el vessant atlàntic i el mediterrani, depenent d'on desguassen les aigües.

Recursos Hídrics i Demanda

Les confederacions hidrogràfiques (Duero, Tajo, Ebre, etc.) són entitats adscrites al Ministeri de Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori assignat. A Espanya, els recursos hídrics (43.340 hm³) són superiors a la demanda (37.029 hm³), però el marge és escàs.

Les demandes d'aigua més importants provenen de l'agricultura i la ramaderia (increment dels regadius), l'ús urbà i l'ús industrial.

El problema principal és la contaminació: es filtren adobs, pesticides i purins. En l'àmbit industrial i urbà, la demanda és inferior, ja que les indústries necessiten aigua per produir, netejar o refrigerar màquines. La major demanda prové dels usos domèstics (mitjana: 200 l/dia), amb restriccions en èpoques de sequera. Els abocaments urbans i industrials causen contaminació. Per evitar-la, hi ha lleis que obliguen a instal·lar depuradores.

Polítiques Hídriques

Les polítiques hídriques estan orientades a obtenir aigua i gestionar-ne l'ús.

Política de Transvasaments

A causa de la desigual distribució d'aigua, es plantegen polítiques de transvasaments. Els grans transvasaments requereixen obres perjudicials per al medi ambient, generant problemes com:

• Problemes de transport
• Discussions (ex: Delta-Menorca)
• Obres costoses
• Rebuig social
• Evaporació

La cessió de cabals d'un riu pot produir canvis en els aqüífers, limitacions per utilitzar aigua en les conques fluvials i canvis en l'aportació de sediments.

Dessalinització de l'Aigua del Mar

És una opció cara i que gasta molta energia, però permet satisfer la demanda amb la instal·lació de plantes dessalinitzadores.

Recuperació dels Aqüífers

Són aigües subterrànies la renovació de les quals pot requerir milers d'anys. S'exploten per mitjà de la perforació de pous i el bombeig d'aigua. L'explotació excessiva ha deixat zones desèrtiques.

Risc: Per extreure aigua, les perforacions han de ser d'almenys 600 m. La poca pressió de l'aigua dolça trenca l'equilibri amb l'aigua del mar als aqüífers i provoca la salinització dels sòls.

Plans de Sanejament dels Rius

Tenen com a objectiu reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l'aigua i assolir un bon estat ecològic.

Els Recursos Energètics

Dèficit Energètic Espanyol

Espanya és un país amb dèficits de recursos energètics. El consum d'energia primària ha augmentat (industrialització, etc.) i el país s'ha tornat energèticament dependent. Els Plans Energètics Nacionals (PEN) tenen com a objectiu reforçar les energies tradicionals, afegir noves fonts de proveïment, augmentar la participació del gas natural i introduir les energies renovables.

L'Aigua com a Recurs Energètic (Hidroelèctrica)

Els desnivells d'alguns rius permeten utilitzar la força dels salts d'aigua per generar energia. Problema: gran cost i impacte mediambiental.

Combustibles Fòssils Convencionals

Carbó

Tipus: lignit, torba, hulla, antracita.

Amb la Revolució Industrial va guanyar importància (va substituir la màquina de vapor). Té qualitat baixa i poca hulla per convertir-se en coc per a la siderúrgia. El cost de producció és elevat per les vetes estretes i perquè està barrejat amb altres materials (zona astur-lleonesa).

Usos: indústria, producció energètica, calefacció.

Problemes: Dificultat d'extracció. La combustió provoca efecte hivernacle i pluja àcida.

Producció a Espanya: mines a Langreo, Laviana, Cambocha, Còrdova, Aragó.

Importació: Emirats Àrabs Units (refineria a Tarragona).

Petroli

Després de la Segona Guerra Mundial, va protagonitzar el creixement econòmic dels països industrialitzats. Ara s'està esgotant.

Espanya no té grans reserves d'hidrocarburs i la producció és insignificant en comparació amb la demanda. Es compra a altres països.

El petroli cru se sotmet a destil·lació i refinament per obtenir gasolina, lubricants, solvents, etc.

Usos:

• Indústria (motor energètic i econòmic mundial)
• Transport (vaixells, oleoductes)

Principals productors: Aràbia Saudita, EUA, Rússia.

OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli): Creada el 1960, negocia preus, producció i drets d'explotació (membres: Angola, Iraq, Iran, Líbia, etc.).

Espanya produeix el 0,43% del que consumeix (el 48% de la despesa en importacions).

Gas Natural

És una mescla de gasos en proporcions variables (metà, butà, nitrogen, CO₂, età). Té un menor impacte ambiental que el carbó o el petroli.

La seva importància a Espanya creix pels problemes que suposen els altres combustibles fòssils. Tenim algunes reserves, però principalment ens proveïm de l'estranger.

Usos: liquefacció, indústria, producció elèctrica, fibres, plàstics.

Transport: gaseoductes, vaixells.

Principals productors: EUA, Rússia, Iran.

Reserves a Espanya: Osca, Golf de Cadis i Biscaia.

És una alternativa al petroli? Està més repartit i és més net.