Gestió Empresarial: Departaments, Inversions, RRHH i Costos

Subsistemes de l'Empresa i Criteris d'Inversió

A continuació es detallen els diferents subsistemes o departaments de l'empresa i les seves tasques principals:

• Àrea d’Aprovisionament: S'encarrega de l'aprovisionament de les matèries primeres i altres materials, així com de la gestió de l'emmagatzematge i el trasllat durant el procés productiu.
• Àrea de Producció: Controla tot el procés de producció de l’empresa.
• Àrea de Recursos Humans (RRHH): Encarregada d'organitzar i gestionar el personal de l’empresa.
• Àrea de Finançament i Inversió: Capta els fons necessaris per al funcionament de l'empresa, així com la seva selecció i organització.
• Àrea Comercial: Encarregada de la venda del producte.

Criteris de Decisió i Ambients

Els criteris de decisió s'apliquen segons l'ambient en què es prenen:

• Ambient de Certesa: Hi ha un únic estat de la natura. S'escull l'estratègia més favorable.
• Ambient de Risc: Existeixen diversos estats de la natura, però es coneixen les probabilitats que es produeixi cadascun d’ells (s'utilitza el Valor Esperat).
• Ambient d’Incertesa: Es coneixen els diferents estats de la natura possibles, però no les seves probabilitats.

Criteris de Decisió en Ambient d'Incertesa

1. Criteri Optimista (Maximax):

Es selecciona per a cada estratègia el millor resultat possible (màxim) i, entre ells, s’escull l'estratègia amb el millor resultat global.

2. Criteri Pessimista o de Wald (Maximin):

És el contrari de l’anterior. S'escullen els resultats més desfavorables (mínims) per a cada estratègia i, entre ells, s'escull el de la puntuació més alta (el menys dolent).

3. Criteri de Hurwicz:

En aquest cas, s'escullen el millor i el pitjor resultat de cada estratègia. Per determinar l'opció a escollir, es multipliquen aquests dos resultats pel coeficient d'optimisme (∝) donat a l’exercici i el seu complement (1-∝). S'escull l’opció més favorable.

4. Criteri de Laplace:

Proposa assignar les mateixes probabilitats a tots els estats de la natura i, a partir d'aquí, calcular el valor esperat associat a cada estratègia.

5. Criteri de Savage (Minimax de Penediment):

Aquest criteri busca minimitzar el penediment (o cost d'oportunitat) que es produeix per no haver escollit la millor opció per a cada estat de la natura. Es calcula la matriu de penediment (restant el millor resultat de cada columna a la resta de resultats) i s'escull l'estratègia amb el penediment màxim més petit.

Selecció de Personal, Contractes i Nòmines

Selecció de Personal

Els mitjans que utilitza l'empresa per trobar nou personal per contractar són:

• Anuncis a la premsa o a Internet.
• Convenis de col·laboració.
• Empreses de treball temporal (ETT).
• Empreses de selecció de personal.
• Contactes amb institucions educatives.

El procés de selecció és diferent depenent de l'empresa, però normalment inclou els següents elements:

• Currículum Vitae (CV): Document que conté la informació de l'expedient acadèmic i professional, incloent-hi dades personals i complementàries.
• Test Psicotècnic: Proves per obtenir més informació de la persona (coneixements, capacitat, personalitat, etc.).
• Entrevista: Moment en què la persona parla cara a cara amb un membre de l’empresa, que li presenta informació al sol·licitant sobre el lloc de treball (salari, estructura de l’empresa, funcions, etc.).

El Contracte de Treball

El contracte és un document formal que reflecteix un acord entre l’empresa i el treballador i que ha d’incloure els següents apartats:

• Període de prova.
• Durada del contracte.
• Salari.
• Contingut de la prestació (tasques).
• Estructura del temps de treball.

Tipus de Contractes

1. Contracte en Pràctiques: Normalment destinat a persones que realitzen pràctiques de Formació Professional (FP) o universitat. Té una durada de 6 mesos a 2 anys i un salari del 60% o 75% del fixat per al lloc.
2. Contracte per a la Formació i l'Aprenentatge: Busca proporcionar la formació teòrica i pràctica necessàries per desenvolupar un ofici. Aquestes persones solen tenir entre 16 i 21 anys, i la durada és similar a la del contracte en pràctiques.
3. Contracte per Temps Indefinit: És aquell que no especifica data definitiva de finalització.
4. Contracte a Temps Parcial: Aquest contracte es pot complementar amb qualsevol dels altres o amb el subsidi d’atur. Té una durada inferior a la jornada completa (normalment menys de 8 hores diàries).

La Nòmina i la Liquidació del Salari

La nòmina és el document de pagament i liquidació del salari, i s’ha de fer documentalment. Existeix un model oficial, i si una empresa vol fer servir un model diferent, ha de ser aprovat per l’Administració. A la nòmina s’ha de fer constar:

1. Les percepcions (ingressos).
2. Les cotitzacions i deduccions (despeses).
3. L’import líquid a percebre.

1. Les Percepcions (Quantitats rebudes pel treballador)

• Salari Base: És la part de la retribució fixada per unitat de temps.
• Complements Salarials: Poden ser per motius personals (antiguitat o titulació), per lloc de treball, per qualitat o quantitat de treball (hores extra, plusos), pagues extraordinàries, en espècie (remuneració en forma de béns) o de residència (Ceuta, Melilla, Illes).
• Percepcions de Caràcter Assistencial: Cotitzen a la Seguretat Social (SS) però no formen part del salari (p. ex., beques per estudi).
• Percepcions Excloses del Règim General de la SS: Són remuneracions que no formen part del salari ni cotitzen a la SS (p. ex., indemnitzacions, baixes, acomiadaments).

2. Cotitzacions a la SS i Deduccions

Les cotitzacions a la SS financen quatre conceptes principals: contingències comunes, atur, formació professional i hores extra. De les deduccions, la més important és l'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), gestionat per la Hisenda Pública.

3. L’Import Líquid a Percebre

És la diferència entre el total de percepcions que li corresponen al treballador i les deduccions i cotitzacions que se li han practicat.

Càlcul de les Bases de Contingències

La Base de Contingències Comunes (BCC) és la base per cobrir temes comuns (baixes, jubilacions, etc.). La Base de Contingències Professionals (BCP) s'utilitza per a l'atur i la Formació Professional (FP). La Cotització per Hores Extra té un percentatge específic.

1. La RM (Remuneració Total) és la suma de totes les percepcions, hores extra, dietes, etc.
2. La PPE (Prorrata de Pagues Extra) es calcula: RM x (nombre de pagues extra / pagues anuals).
3. La BBC (Base de Contingències Comunes) és la suma de: RM + PPE.
4. La BCP (Base de Contingències Professionals) és la suma de: BCC + Nombre d’hores extra.
5. La Base d’Hores Extra és la base sobre la qual s'aplica el percentatge corresponent.

L'Organigrama Empresarial

Un organigrama és la representació gràfica dels diferents departaments de l’empresa, les seves funcions, els nivells d’autoritat i els canals de transmissió de la informació.

Un organigrama ha de ser:

• Fàcilment comprensible.
• Presentar únicament elements rellevants de l’empresa.
• Mostrar correctament la jerarquia existent.

La departamentalització per funcions diferencia els departaments segons la seva activitat. El Departament de Producció, el Departament Comercial, el Departament de RRHH i el Departament de Finançament són dirigits per la Direcció General.

L'organització pot ser de tipus staff, jeràrquica o matricial.

R+D, Patents i Organització de Processos (PERT)

Recerca i Desenvolupament (R+D) i Patents

El departament de Recerca i Desenvolupament (R+D) es dedica a trobar noves tecnologies per aplicar al procés productiu o directament al producte. R+D és important en qualsevol procés, però especialment en sectors com:

• Informàtica i electrònica.
• Indústria química.
• Construcció.
• Indústria farmacèutica.
• Transformació d’aliments.

Una patent és un privilegi temporal d’explotar qualsevol innovació que tingui alguna aplicació empresarial. Les patents s’han de registrar a l’Estat amb el nom del propietari o de l’empresa. A Espanya, les patents tenen una durada de 20 anys.

Classificació dels Processos Productius

Un procés productiu es pot classificar segons diversos criteris:

1. Segons la Demanda:
   • Processos per encàrrec: L’empresa només produeix quan té una comanda especial.
   • Processos per mercat: L’empresa fabrica i ho ofereix al mercat.
2. Segons la Diferenciació:
   • Producció en sèrie: Tot el producte és igual.
   • Producció individualitzada: Producte fet per a un client amb unes característiques diferents.
3. Segons la Tecnologia:
   • Producció manual: Fabricat per persones.
   • Producció mecanitzada: Hi ha màquines, però funcionen amb treballadors.
   • Producció automatitzada: Les màquines ho fan tot, però és vigilat per treballadors.

Anomenem tecnologia el conjunt de procediments i materials que es poden utilitzar per construir un bé o prestar un servei.

Gestió de la Producció i la Qualitat

Els objectius de la direcció de la producció són la productivitat, la fiabilitat, la qualitat i l’adaptabilitat.

• El TQM (Total Quality Management) és un sistema específic per gestionar la qualitat del producte.
• El MRP (Material Requirement Planning) i el JIT (Just In Time) són sistemes per organitzar la producció per obtenir la màxima eficàcia, coordinació i priorització de tasques. El MRP se centra més a planificar les necessitats de materials, mentre que el JIT se centra més a gestionar el producte en el moment just.
• Les sigles CAD (Computer Aided Design) fan referència al disseny industrialitzat realitzat amb l’ajut de programes informàtics.
• Les sigles CAM (Computer Aided Manufacture) permeten introduir els programes dissenyats mitjançant el CAD.
• Sota les sigles SAT (Sistemes Avançats de Telecomunicació) s’agrupen diversos mitjans de comunicació com el correu electrònic, les videoconferències, els sistemes mòbils i Internet.

Certificació de Qualitat

La ISO (International Standard Association) és una institució que regula i determina les condicions que ha de complir el sistema de qualitat perquè l’empresa obtingui aquesta certificació.

A Espanya, existeix AENOR (Associació Espanyola de Normalització i Certificació), que fa la mateixa feina que la ISO a nivell nacional. També hi ha LGAI (Laboratori General d’Assaig i Investigació), que opera a nivell de Catalunya.

Mètode PERT i CPM

El PERT (Project Evaluation and Review Technique) i el CPM (Critical Path Method) són dues tècniques per planificar processos productius en els quals intervenen un nombre important d’activitats. Els seus objectius són:

• Determinar la durada mínima del projecte.
• Conèixer sobre quines activitats cal exercir un control més gran.
• Obtenir informes sobre l’estat del projecte.

El Camí Crític és el que té la durada més llarga i ens informa de la durada estimada del projecte.

Estructura de Costos de Producció

Funció de Producció i Factors

El procés productiu és aquell mitjançant el qual es transformen factors productius en béns i serveis. La funció de producció és una funció matemàtica que descriu la relació entre la quantitat de producte (y o q) que podem obtenir i els factors (x) necessaris per obtenir-la:

$$q = f (treball, maquinària, ...)$$

Anomenem factors de producció fixos aquells que requereixen un cert temps per augmentar-los (p. ex., nau industrial, maquinària). Anomenem factors de producció variables aquells la quantitat dels quals pot variar amb facilitat (p. ex., treballadors, primeres matèries).

La productivitat es calcula com: $$Productivitat = \frac{Factor\ de\ Producció\ Variable}{Factor\ de\ Producció\ Fix}$$

Tipus de Costos

El Cost Total (CT) és la suma dels costos fixos i els costos variables:

$$CT = CF + CV$$

• Costos Fixos (CF): Despeses independents del nivell de producció (p. ex., lloguer de la nau industrial, amortització de maquinària).
• Costos Variables (CV): Despeses que varien amb el nivell de producció (p. ex., matèries primeres, salaris de producció).

Càlcul de Costos Mitjans i Marginal

• Cost Total Mitjà (CTMi): $$CTMi = \frac{Cost\ Total}{Nombre\ d'Unitats}$$
• Cost Fix Mitjà (CFMi): $$CFMi = \frac{CF}{Nombre\ d'Unitats}$$
• Cost Variable Mitjà (CVMi): $$CVMi = \frac{CV}{Nombre\ d'Unitats}$$
• Cost Marginal (CMg): Representa l'increment del cost total en produir una unitat addicional. $$CMg = \frac{CT_2 - CT_1}{Producció_2 - Producció_1}$$