Gestió d'Inventaris i Aprovisionament Empresarial: Tipus i Costos

Funció d'Aprovisionament i Gestió d'Inventaris

La funció principal és comprar els materials necessaris per a l'activitat de l'empresa (producció i/o venda), emmagatzemar-los mentre s'inicia cada procés de producció o comercialització, i gestionar-ne els diferents inventaris. En relació amb el departament de producció, l'objectiu és subministrar els materials necessaris (matèries primeres, recanvis, envasos, etc.) per a la fabricació. Per al departament de vendes, és subministrar els productes que ha de comercialitzar.

La funció es compon de tres aspectes fonamentals: compres, magatzems i gestió d’inventaris.

El cicle d’aprovisionament va des de la compra de materials fins a la seva venda. Les existències (estocs, inventari) són materials amb diverses funcions dins de l'empresa.

Tipus d'Existències

Són materials que una empresa té dipositats als seus magatzems i que compleixen funcions dins de la gestió de l'aprovisionament. Les existències també es poden anomenar estocs o inventaris.

1. Matèries primeres: Mitjançant la transformació o elaboració, es destinen a formar part dels productes fabricats.
2. Productes semielaborats/semiacabats: Productes fabricats per l'empresa i no destinats a la venda fins que no són objecte d'elaboració, incorporació o transformació.
3. Productes en curs: Es troben en procés de formació.
4. Producte acabat: Productes fabricats per l'empresa i destinats al consum final o a la utilització que en facin altres empreses.
5. Mercaderies o existències comercials: Materials comprats per l'empresa i destinats a la venda o comercialització, sense transformació.
6. Altres aprovisionaments: Elements incorporables (combustible, recanvis, materials diversos, embalatges, envasos, material d’oficina…).
7. Subproductes: Accessori respecte de la fabricació principal.
8. Residus (materials sobrants): Obtinguts al mateix temps que els productes i que poden ser utilitzats, venuts o ser inservibles.
9. Materials reciclables: Reutilitzats després de la producció.

Classificació dels Costos de les Existències

Els costos associats a la gestió d'inventaris es classifiquen en:

• Costos de comanda: Generats per realitzar comandes o reaprovisionament; inclouen costos administratius de gestió i realització de les comandes als proveïdors.
• Costos de manteniment d’inventaris: Costos per mantenir un volum concret d'existències als magatzems. Poden ser:
  • Administratius: Costos del personal administratiu i del sistema de gestió.
  • Operatius: Costos del personal dels magatzems, equips de manipulació i assegurances contra riscos.
  • D’espai físic: Costos de lloguers de locals, amortitzacions, impostos, subministraments i assegurances de l'edifici.
  • Econòmics: Costos d'obsolescència i depreciació de les existències.
  • Financers: Costos dels interessos pagats pel finançament dels capitals invertits per mantenir les existències.
• Costos de ruptura d’estocs: Costos que té l'empresa quan no pot satisfer una comanda de client per manca de producte o matèries primeres (es queda sense existències).

Sistema Just-in-Time (JIT)

Amb el sistema JIT, l'empresa no fabrica cap producte fins que no es necessita, és a dir, fins que no hi ha una comanda de clients o una ordre de fabricació. L'objectiu és reduir les existències en inventari i relacionar-les amb la satisfacció immediata de les comandes.

Aquest sistema es basa en la qualitat total: maximitzar la qualitat del producte per satisfer el client.

Problema potencial: Si el proveïdor triga a fer arribar el producte, l'empresa no podrà lliurar el producte al client, retardant el procés. Solució: Establir un contracte amb indemnització si el proveïdor falla en la comanda.

Objectius del JIT:

1. No tenir estoc al magatzem per reduir costos d'emmagatzematge.
2. Maximitzar la qualitat del producte per satisfer al client.

Model Comanda Òptima

Objectiu: Determinar el volum o quantitat de la comanda que es vol realitzar per optimitzar el sistema de gestió d’inventaris.

Model ABC de Gestió d'Inventaris

Serveix per classificar per importància relativa les diverses existències d'una empresa, especialment quan hi ha molta varietat de productes i no es poden destinar els mateixos recursos a tots. Classifica les existències segons la seva aportació al valor total de l'inventari.

Exemple: Una empresa que produeix taules haurà de dedicar més recursos a assegurar l'aprovisionament de fusta (matèria primera crítica) que no pas a assegurar el paper blanc per a usos administratius, ja que l'exhauriment de fusta aturaria la producció.

Classificació ABC:

• Existències A: Articles més importants per a la gestió. Conforman aproximadament el 20% dels articles del magatzem, però representen entre el 60% i el 80% del valor total. Cal controlar-les i analitzar-les estrictament pel seu valor econòmic rellevant.
• Existències B: Articles menys rellevants. Poden suposar el 30% dels articles del magatzem, amb un valor d’entre el 10% i el 20% del total.
• Existències C: Articles amb molt poca rellevància per a la gestió. Representen el 50% de les existències, però menys del 5% o 10% del valor total del magatzem. No cal controlar-les tant.

T10: Valoració i Administració de les Existències

Els productes comprats externament es valoren al preu d'adquisició. Si són productes produïts internament, es valoraran al cost de producció.

Empresa que fabrica

Preu d’adquisició: És l'import total de la compra segons la factura del proveïdor, més totes les despeses generades per l'operació (transports, assegurances, envasos, impostos no repercutibles…).

Empresa comercial

Cost de producció: Suma del preu d'adquisició de les matèries primeres i materials consumits en la fabricació, els costos directes de la producció (mà d'obra, energia…) i la part proporcional dels costos indirectes imputables a la producció.