Gestió de Memòria i Emmagatzematge en Sistemes Operatius

Memòria en un Sistema Operatiu

La gestió que es fa de la memòria d'un ordinador dependrà de la versió del sistema operatiu que utilitzem. Versions antigues com Windows 9X o ME gestionen la memòria utilitzant aquestes 3 capes per a funcions diferents; a aquesta gestió de memòria se la coneix com a mode real.

Per al contrari, qualsevol versió de Windows NT (2000, XP, Vista, 7) o Unix/Linux gestiona la memòria de forma plana, com si es tractés d'una única zona. S'anomena gestió de memòria en mode protegit.

La capacitat de memòria d'un ordinador determina en gran mesura la velocitat de procés del mateix, ja que els programes que s'utilitzen i la informació que aquests processen tenen que quedar abans o després emmagatzemats en memòria.

Organització de l'Espai d'Emmagatzematge

Podem definir el disc com el suport electromagnètic que emmagatzema permanentment la informació. Al ser un dispositiu d'emmagatzematge no volàtil, no perd la informació si deixa de subministrar-se'li corrent elèctric. L'usuari pot recuperar-la tota en qualsevol moment.

• Per poder utilitzar un disc dur, sigui del tipus que sigui, s'ha de particionar i formatejar primer. D'aquesta forma s'adequa l'espai d'emmagatzematge a les característiques del SO amb el qual es farà servir i a les necessitats que es tinguin en l'entorn de treball.
• Al manipular discs durs hi ha anar amb molt de compte amb el corrent estàtic que queda en l'equip. Quan instal·lis o desinstal·lis un disc dur, comprova que l'equip estigui endollat de la xarxa elèctrica i espera un parell de minuts fins que desaparegui el corrent estàtic.

Estructura Física d'un Disc Dur

• Caras: Cada disc té 1 o 2 cares.
• Pistes: Són els cercles concèntrics en els quals es divideix cada cara (cilindres, si són discos durs amb més d'un plat).
• Sectors: Quantitat d'informació que es llegeix o s'escriu d'una vegada en una sola operació de lectura.

Esquema de l'estructura física d'un disc: rotació, pista, sector, capçal de lectura/escriptura, cilindres i peine.

Estructura Lògica d'un Disc Dur

Un sistema operatiu emmagatzema la informació tenint en compte l'estructura del disc. L'estructura lògica es crea al donar format al disc i és la següent:

• Sector d'arranque (Boot): Es localitza sempre en el primer sector del disc (sector 0) i ocupa un sector sencer.
• Taula de localització de fitxers (FAT - File Allocation Table): S'encarrega d'organitzar la informació en forma de fitxers dins de la zona de dades.
• Directori arrel: Tercera zona que es crea en el disc quan se li aplica format.
• Zona de dades: Zona de major grandària d'un disc.

Esquema de l'estructura lògica d'un disc: directori, FAT, boot, àrea de dades (major part), àrea del sistema.

Particions de Disc

Quan un disc dur surt de fàbrica no té cap tipus d'estructura lògica. Mitjançant el particionat, es divideix en parts i s'assigna una grandària i estructura a cadascuna d'eixes parts.

• Partició primària: Espai del disc imprescindible per poder començar a utilitzar l'espai d'emmagatzematge.
• Partició extesa: Altre tipus de partició que actua com una partició primària sense ser-ho.
• Unitat o partició lògica: Ocupa un tros de partició extesa o la totalitat de la mateixa.

Les particions delimiten l'espai del disc que estem utilitzant. Cada disc pot tenir una o diverses particions primàries i solament una partició extesa que pot constar d'una o diverses unitats lògiques.