Murs estructurals: estabilitat, recalç de fonaments i tipus de façanes

Murs Estructurals: Condicions d'Estabilitat

Una possible causa de ruptura dels elements verticals prims és el vinclament. El vinclament és la deformació que es produeix quan ens recolzem sobre una canya prima. S'aconsegueix minimitzar escurçant la canya o donant-li més gruix.

Excentricitat de la Càrrega

L'excentricitat de la càrrega pot provocar també la ruptura d'un element vertical. Si la càrrega d'un mur està situada just al seu eix, es reparteix uniformement per tot el seu gruix i tot l'element treballa a compressió. Però si es troba molt desplaçada, tan sols una secció rep la compressió i es poden produir deformacions similars a l'efecte del vinclament.

Recalç de Fonaments

El recalç és una intervenció característica en fonaments en situacions entre mitgeres. Consisteix en la realització d'un fonament per sota del fonament existent per tal d'assolir la profunditat necessària. L'excavació per sota dels fonaments no s'ha de fer mai de cop, sinó per trams d'un metre d'amplada aproximadament. És possible una realització simultània d'uns quants trams dels fonaments sempre que estiguin prou separats.

Bigues en Murs de Fàbrica

En els murs de fàbrica s'hi poden recolzar bigues o encavallades. Quan més gran sigui la càrrega a suportar o la distància entre els murs portants (llum), més gran serà el cantell d'aquests elements.

Sostres Unidireccionals

Normalment, els sostres no es recolzen directament a la paret sinó que ho fan en un cèrcol o congreny (cast. zuncho). La funció dels cèrcols és lligar tots els caps de biguetes i distribuir la seva càrrega en el mur de manera més uniforme.

Façanes: Parts Cegues i Obra Vista

En les façanes d'obra vista, els maons queden sense revestir a la cara exterior. Poden presentar diverses textures i aparells. En aquest tipus de façana, la forma de les juntures influeix en el seu aspecte i, sobretot, pot facilitar o dificultar l'evacuació final de l'aigua.

Compartimentació Interior: Introducció

Les divisions interiors verticals es componen, com les façanes, d'obertures (portes) i parts cegues (envans i parets). En alguns casos, la diferència entre la part cega i l'obertura es difumina (mampares desmuntables o portes corredisses).

Envans i Parets d'Obra

Els envans i parets tradicionals són de petits elements de ceràmica, formigó o vidre. Els més habituals són els envans de maó de quart buit o massís i els paredons de totxana.

Envans i Parets Prefabricades

La flexibilitat als canvis d'ús troba en les parets prefabricades les millors solucions. Podem distingir entre 2 tipus de particions prefabricades: els entramats i els panells autoportants. La partició prefabricada més habitual, i que està substituint a l'envà de maó, és la que es basa en entramats metàl·lics acabats amb cartró guix (tipus Pladur, Knauff o altres). També són freqüents els entramats acabats amb fusta.

Portes: Combinatòria Tipològica

Les portes es poden classificar en funció del seu material. Els més habituals són la fusta, l'acer i el vidre. També es poden classificar en funció del nombre de fulles: una fulla (a dreta o esquerra) o 2 fulles (iguals o desiguals). Una altra opció per diferenciar-les tipològicament és a partir del seu moviment.