El gir copernicà de Kant i el mètode crític

El gir copernicà de Kant

Els filòsofs anteriors pensaven que, d’una manera o d’altra, existia una correspondència més o menys fidel entre el món exterior i els continguts de la ment, i que el coneixement humà era simplement una adaptació de la ment als objectes. Kant proposa un nou mètode per al tractament de les qüestions del coneixement i de la veritat.

Aquesta proposta inverteix el sentit de la relació establida entre el món i el subjecte, anomenada gir copernicà, que té com a objectiu fer veure que, partint de l’experiència, el coneixement té una sèrie d’elements que són independents dels objectes, a priori, i que els aporta el subjecte (transcendentals). Kant proposa que els objectes s'hagin de sotmetre a les exigències de la racionalitat humana i no la racionalitat humana a les exigències dels objectes.

L’ésser humà atorga un paper principal, constructiu i actiu en la funció cognitiva. També es destaca que el coneixement és una elaboració compartida per dos components: l'un sempre és aliè al subjecte que coneix i li arriba de l’exterior, i l’altre és el que el subjecte aporta a l’objecte percebut per fer-lo intel·ligible (a priori). No és suficient que el coneixement doni prioritat a la raó cedint a les pressions de la metafísica dogmàtica, ni tampoc donar prioritat a les dades sensibles, que només serveixen per concloure en l’escepticisme dels empiristes.

Per mitjà de l’a priori es pot efectuar el pas de la contingència d’allò sensible i experimental a allò universal i necessari. Aquest pas és el més difícil i pot quedar plasmat en l’esquema següent:

• No hi ha coneixement sense experiència.
• L’experiència mai pot aconseguir un coneixement universal i necessari.
• Ciència universal i necessària.
• Dos elements de constitució del coneixement: l’objecte i la ment.
• Només el subjecte cognoscent aporta la possibilitat de convertir la ciència en un coneixement universal i necessari.

Aquest canvi de mètode s’anomena mètode crític.

Conclusió sobre la part pura del coneixement

Per concloure, a Kant només li interessa el coneixement que és aliè a l’experiència (la part pura). És a dir, saber quines són i com funcionen les condicions a priori del coneixement, les que són independents de l’objecte percebut i que aporta el subjecte que percep.