El gir copernicà de Kant

Ha estat anomenada "el gir copernicà". Té com a objectiu fer veure que, havent partit de l'experiència, el coneixement té una sèrie d'elements que són independents dels objectes, a priori per tant, i que els aporta el subjecte (trascendentals).

Kant exposa

Tota la construcció trascendental de la seua doctrina baix el nou model metodològic. A banda d'atorgar a l'ésser humà un paper principal i constructiu en la funció cognitiva, també es destaca que el coneixement és una elaboració compartida necessàriament per 2 components:

1. Un que sempre és aliè al subjecte que coneix i que li arriba de l'exterior i que, a més, constitueix la part material o sensible, la matèria que afecta als sentits a través de la sensibilitat.
2. Un altre que és "quelcom" que sempre l'aporta el subjecte que coneix i que, només per ell, es pot fer intel·ligible l'objecte percebut (que és l'a priori).

Cap dels dos és suficient perquè existeixi el coneixement. Donar prioritat a la raó és acabar cedint a les passions de la metafísica dogmàtica, mentre que donar prioritat a les dades sensibles només serveix per concloure en l'escepticisme dels empiristes. S'ha de fer el pas de la contingència de l'allo sensible i experimental a l'allo universal i necessari, que fa falta en el coneixement. Aquest pas pot quedar plasmat en:

1. No hi ha coneixement sense experiència.
2. L'experiència mai pot aconseguir que un coneixement sigui universal i necessari.
3. Resulta que la ciència és universal i necessària.
4. Si només hi ha 2 elements en la constitució del coneixement (objecte i ment) i ja que és impossible que la universalitat i la necessitat s'originen en l'experiència, on ha de caure la possibilitat que la ciència sigui universal, com ho és?
5. Només en el subjecte cognoscent està la possibilitat de convertir la ciència en un coneixement universal i necessari.

A Kant només li interessa establir la part del coneixement que és totalment aliena a l'experiència. És a dir, saber quines són i com funcionen en cada moment les condicions a priori del coneixement, les que són independents de l'objecte percebut i que són les que aporta naturalment el subjecte que percep. Això també constitueix el significat de coneixement trascendental.

Conclusió

En conclusió, les condicions del coneixement estan compostes pels objectes del món exterior (fets) i la racionalitat del subjecte, que és a priori i trascendental. Després el gir copernicà, que són els objectes els que s'han de sotmetre a les exigències de la nostra racionalitat i, a més a més, el subjecte elabora el que arriba de l'experiència per fer-ho intel·ligible mitjançant elements a priori. Com es podrà passar de la contingència de l'allo sensible a la universalitat pròpia de la ciència? El coneixement no té experiència, l'experiència aporta aquesta universalitat i necessitat, la ciència és necessària i finalment si el que és universal i necessari no ve de l'experiència sols pot venir del subjecte.