Glossari i Anàlisi de la Globalització Econòmica

Glossari de Conceptes Econòmics Clau

Sistema Econòmic

Conjunt d’institucions i relacions que permeten l’organització econòmica de la societat. Hi ha tres sistemes econòmics rellevants:

• L’economia de mercat
• L’economia planificada
• L’economia mixta

Acció

Cada una de les parts iguals en què es divideix el capital d’una empresa per facilitar-ne la compra i la venda. Les accions d’una empresa es negocien a la borsa; els compradors i venedors en determinen el preu.

Monopoli

Control del mercat per una sola empresa, fet que li permet fixar els preus.

Oligopoli

Control del mercat per un nombre reduït d’empreses, que es coordinen per fixar els preus.

Oferta Pública d’Adquisició (OPA)

Compra de les accions d’una empresa per una altra que ofereix als accionistes un preu superior a la cotització que tenen en borsa en aquell moment.

Grup dels 7 (G-7)

Integrat per Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit. El G-7 organitza una cimera anual de caps d’Estat per discutir sobre temes econòmics i polítics. Quan a les reunions hi participa Rússia com a convidada, és anomenat G-8 o G-7+1.

Fons Monetari Internacional (FMI)

Organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d’observar les taxes de canvi de les monedes i d’oferir assistència tècnica i financera als països que en necessiten.

G-7+1 (o G-8)

Quan a les reunions del grup de països que formen el G-7 (Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit) es convida Rússia, és anomenat G-8 o G-7+1.

G-20

Creat pel G-7 el 1999 com a fòrum de cooperació i de consulta sobre temes relacionats amb el sistema financer internacional entre els països més desenvolupats (G-7+1) i els d’industrialització emergent. Els membres són:

• G-7+1 (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia)
• Països d’industrialització emergent: l’Aràbia Saudita, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, la Xina, Corea del Sud, l’Índia, Indonèsia, Mèxic, la República de Sud-àfrica i Turquia.

El membre que fa 20 és la Unió Europea (UE).

EL PROCÉS DE GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

1.1 El progrés de les tecnologies de la comunicació i la globalització

Les noves tecnologies de la comunicació han fet possible la globalització econòmica, ja que els contactes entre les seus d’una empresa o entre empreses es poden establir instantàniament. A escala mundial, la globalització econòmica ha comportat:

• La deslocalització i la destructuració industrial: Es poden ubicar les indústries en qualsevol lloc i es poden fraccionar per estar presents en altres llocs.
• L’augment dels serveis d’informació i cultura: Aquests serveis són imprescindibles per conèixer els mercats, afavorir el consum i comunicar-se fàcilment.
• La mobilitat geogràfica: Les persones es poden desplaçar fàcilment.
• La lliure circulació de capitals: Es pot invertir el capital sense autorització prèvia del govern.

Tipus de capitals segons la funció

Segons la funció, hi ha dos tipus de capitals:

• Productiu: S’inverteix en activitats empresarials de tipus industrial o serveis. Quan les empreses necessiten capital, poden emetre accions o vendre-les a borsa.
• Financer: Invertit en accions o per especular en tipus d’interès. Pot provocar crisis si es retira amb rapidesa.

1.2 La liberalització dels mercats financers

En els mercats financers es poden comprar o vendre valors, accions i opcions de futur. Són mercats basats en l’especulació (la borsa); de vegades es valoren empreses per sobre del seu valor real i això pot provocar una crisi. Hi ha mercats de capitals, d’assegurances, de divises, etc.

Des del procés de liberalització, el capital circula fàcilment per les borses de tot el món.

Dins dels mercats financers, el mercat de capitals ha crescut molt. Els diners s’inverteixen en borses, on s’espera obtenir benefici, i la inversió en borsa fa possible el desenvolupament d’activitats industrials i serveis, i la creació de feina i de riquesa.

A l’Estat espanyol s’inverteix capital al mercat mundial i a les borses de Barcelona i Madrid. Les tres borses més importants del món són: la de Nova York, la de Londres i la de Tòquio.

1.3 La concentració de capital

L’economia global també es caracteritza per les empreses multinacionals que creen monopolis o oligopolis. Es formen gràcies al creixement intern, per fusió o unió d’empreses, o per compra mitjançant OPA amistoses o hostils.

Algunes empreses tenen un volum d’ingressos superiors als d’alguns països. Concentren un gran poder econòmic i incideixen en les decisions polítiques a nivell estatal i internacional.

1.4 L’expansió de les empreses

L’expansió de les empreses comporta que els centres de producció i gestió s’ubiquin en diversos països del món. Això crea relacions d’interdependència. La inversió d’una empresa en un país genera capacitat productiva i llocs de treball.

Algunes empreses espanyoles han començat a invertir molt a l’estranger.

1.5 La globalització social

La globalització ha comportat canvis socials:

• La incorporació de la dona al treball remunerat: Aquest fet, juntament amb les famílies monoparentals o els nous comportaments demogràfics, ha alterat la vida familiar tradicional.
• L’augment del consum: La gran oferta de productes a escala planetària altera els models de consum. Amb la difusió massiva de productes similars que fan les empreses, el consum tendeix a uniformitzar-se.
• El mercat laboral: Es globalitza a través dels moviments migratoris. Es pot accedir al mercat de treball de diferents països del món.

1.6 La globalització cultural

La globalització afecta el món de la cultura, com per exemple:

• La ciència i la I+D: Els centres mundials d’investigació estableixen vincles per dur a terme estudis mèdics, científics, etc. La globalització ha fet que es prioritzi la investigació i s’aconsegueixin nous productes i noves tecnologies que representen grans transformacions. Els països i empreses inverteixen cada vegada més en I+D (Investigació i Desenvolupament).
• Els gustos artístics i esportius: La informació a través dels sistemes de comunicació permet seguir i promocionar gairebé a tot el món els mateixos esdeveniments artístics, esportius i culturals.