Glossari de Conceptes Clau: Filosofia, Religió i Ètica

Glossari de Termes Filosòfics i Conceptes Clau

L'Al·legoria

Recurs literari consistent en una metàfora continuada. En un text, se substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura. Exemple: la caverna de Plató.

Alienació

Del llatí alienare (treure enfora). En sentit específic, per Feuerbach i Marx, és la situació de la persona que té una relació falsa amb el món, degut a la il·lusió de la religió o a un sistema social i econòmic alienant.

Areté

Terme grec que traduïm per “virtut”.

Ciència

Del llatí scientia, i del grec episteme: conjunt de coneixements obtinguts per mitjà del raonament.

Coneixement

Del llatí cognoscere. El coneixement és l’esforç i el resultat obtingut d’aplicar els sentits i la raó a copsar la realitat, a penetrar-la amb la pròpia intel·ligència i capacitat de comprensió.

Consciència

Capacitat de cada ésser humà d’adonar-se de la seva pròpia realitat, d'ell mateix i de les coses que fa i, a més, de valorar-les o jutjar-les (dimensió moral i ètica).

Cosmos

Conjunt de tot el que existeix.

Crisi

Del grec crisis, que significa: “separació, distinció, discerniment, judici”. En la medicina grega, era el moment final de la malaltia. (Sense crisi no hi ha evolució).

Déu

És el no-dependent, el no-delimitat, el no-circumscrit, el no-finit, el no-determinat, el no-condicionat per res ni per ningú.

• Transcendent: Que va més enllà, que està més enllà. És a dir, que Déu està situat o existeix enllà de qualsevol cosa que puguem pensar, sentir o percebre.
• Immanent: “Viu o és en o dins de”. Volem dir que aquest Déu amagat viu o és present misteriosament dins del món.

Epistemologia

És la branca de la Filosofia que s’ocupa del coneixement i de la ciència.

Les dues grans preguntes de l'Epistemologia:

• És possible un coneixement autèntic de la realitat?
• Quins són els límits i els condicionants que dificulten aquest coneixement autèntic?

Espiritualitat

Visions no materialistes de la vida, una dimensió de tota persona: la connexió del centre de la persona (la seva ànima) amb:

• El sentit de la seva vida.
• Els altres.
• La natura.
• Déu.

Filosofia

És en primer lloc una activitat teòrica, un exercici intel·lectual que s’orienta a aconseguir una comprensió del món i de l’ésser humà.

La Filosofia no és:

• Ciència: Que té com a objectiu explicar i predir per mètodes (deductiu, inductiu, hipoteticodeductiu).
• Religió: Que dota de sentit mitjançant la tradició i les creences.
• Art: Que busca el gaudi estètic per mitjà dels recursos estilístics.

Característiques i Funcions del Saber Filosòfic:

Està caracteritzada per ser:

• Racional, reflexiva, radical, crítica i holística.

És un saber que compleix les funcions de:

• Lògica, crítica, autocrítica, orientadora i emancipadora.

Àmbits de la Filosofia

Filosofia de l’Ésser:

• Metafísica, Ontologia, Teologia, Antropologia Filosòfica, Cosmologia.

Filosofia del Coneixement:

• Lògica i Epistemologia.

Filosofia de l’Actuar:

• Ètica, Filosofia Política i Estètica.

Hermenèutica

És l’art d’interpretar textos, inicialment de les escriptures sagrades i dels textos filosòfics i artístics.

Heroi

Sent humà i no déu, és capaç de realitzar prodigis i activitats fora de l'abast humà ordinari.

Viatge de l'Heroi (Monomite)

El viatge arquetípic d'un heroi, segons Joseph Campbell:

1. Món ordinari.
2. Crida a l’aventura.
3. Rebuig de la crida.
4. Trobada amb el mentor.
5. Pas del primer llindar.
6. Proves, aliats i enemics.
7. Internament a la caverna més profunda.
8. Prova difícil o traumàtica.
9. Recompensa.
10. El camí de tornada.
11. Resurrecció de l’heroi.
12. Retorn amb l’elixir.

Immanència

Tot el que no passa de la realitat, del món físic.

Indefensió Apresa

L'individu que es manté sense fer res, tot i tenir la capacitat d'actuar.

Límit

Límit es diu en tots els sentits en què es diu principi.

Llenguatge Religiós

La religió s'apropa al misteri amb imatges i símbols.

El Mal

Es distingeixen tres tipus de mal:

• Mal Natural: No depèn de les accions de les persones (ex. desastres naturals).
• Mal Moral: Acció d’una persona, conscient i voluntària, que no busca un bé superior.
• Mal Necessari: Patiment provocat per un ésser humà amb la intenció de produir un bé superior.

El concepte de “Banalitat del mal” va ser creat per Hanna Arendt arran del judici a Adolf Eichmann, un dels líders nazis jutjat a Jerusalem.

Moral

Del llatí mos, moris (costum, norma). És el conjunt de normes i valors amb els quals l’ésser humà dirigeix la seva conducta.

Característiques de l'Acció Moral:

• Lliure: Quan el subjecte que la realitza no ho fa condicionat per cap factor extern a ell mateix.
• Racional: Quan prèviament a l’actuar l’hem pogut sotmetre a l’examen de la nostra raó.

La presència de l’altre (alteritat) és la que fa que les meves accions s’hagin d’ajustar a normes.

Elements de l'Acció Moral:

• Motiu: Per què ho faig?
• Intenció: Per a què ho faig?
• Mitjans: Com ho faig?
• Resultat o conseqüències: Què aconsegueixo?

Diferències Clau:

• Immoral: Quan és contrària a una moral concreta i determinada. Per tant, dolenta.
• Amoral: Quan no persegueix una finalitat moral o la persona no té o no segueix una moral pròpia.

Metàfora

És un recurs literari basat en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text.

Misteri

Allò que no podem dominar ni cognitivament ni operativament.

Mite

Els mites són narracions extraordinàries de fets extraordinaris. Posen en escena éssers sobrenaturals, déus i herois.

Monomite

És el viatge arquetípic d'un heroi (vegeu Viatge de l'Heroi).

Nihilisme

Doctrina filosòfica que creu que les coses no tenen cap fonament.

Pensar

Exercir la facultat de concebre, de jutjar, d’inferir.

Relat

Narració estructurada en la qual es transmeten esdeveniments. Poden ser relats de ficció o històrics.

Religió

Conjunt de creences i pràctiques adoptades per un grup, normalment relacionades amb la seva concepció del món i codificada en oracions, celebracions rituals i unes determinades normes morals.

Elements Comuns a Totes les Religions:

• Creences o doctrines.
• Ritus: festes, cants, tradicions, pràctiques, devocions...
• Ètica: valors, moral, virtuts, comportament, actituds.
• Elements sagrats: textos, llocs, persones...

Ritus

Acció que hom considera sagrada. Tipus de ritus:

• D'iniciació.
• De trànsit o de pas.
• De gratitud.
• D'expiació: per demanar perdó i superar la culpabilitat.
• De purificació.
• Exorcismes: per allunyar els mals esperits.
• De consagració: de persones, animals, objectes o llocs (temples).
• Relatius a fenòmens naturals, com els solsticis o la pluja, seguint el cicle agrari de sembra i collita.

Sentirpensar

Concepte creat pel pensador uruguaià Eduardo Galeano, que afirmava:

“El lenguaje que dice la verdad es el lenguaje sentipensante, el que es capaz de pensar sintiendo y sentir pensando.”

Signe

Unió d'un significant i un significat.

Símbol

Tipus de signe en el qual el significat és abstracte, intangible, espiritual (com ara l’amor, la nació, la llibertat). Té un gran significat.

Viatge

La metàfora més adequada per representar la vida humana.

Virtut

És la força que en les persones porta a obrar rectament, a desenvolupar les pròpies capacitats al màxim.